El Tribunal Suprem ha inadmitit i ha arxivat la querella per calúmnies i injúries greus amb publicitat que el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va interposar contra la ministra de Ciència, Diana Morant, arran d’unes declaracions en què ella afirmava que el conseller s’estava ‘lucrant amb la privatització de la sanitat’.
Segons l’auto de la Sala Penal del Tribunal Suprem, difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la llibertat d’expressió ‘constituïx el fonament bàsic de l’orde democràtic no sols com a manifestació de pensaments i idees, sinó com a expressió crítica de l’actuació de l’oponent polític’.
El mateix text judicial admet que ‘seria desitjable que la vida pública es desenvolupà amb un llenguatge respectuós amb l’adversari, no exempt de crítica cap a la faena política desenvolupada per l’oponent polític’, però precisa que ‘el seu incompliment no suposa la criminalització de la vida política’.
Debat polític i llibertat d’expressió
D’esta manera, el Suprem conclou que, per ‘dures i injustes’ que puguen resultar les expressions ‘empleades en la lluita política’, s’entén que es pronuncien ‘en un àmbit polític’. Per això emmarca les paraules de la ministra en eixe context i descarta que hagen de tindre una resposta penal.
L’alt tribunal recorda igualment que el Tribunal Constitucional ha assenyalat que la ‘major capacitat d’actuació dels dirigents polítics’ permet ‘certa desmesura en la utilització de frases, expressions o idees que, descontextualitzades de la lluita política, poden ser tingudes com molt injurioses o, fins i tot, calumnioses’.
En la querella presentada per Gómez el 22 de maig passat davant el Suprem es recollia que Morant havia fet unes declaracions, difoses després per diversos mitjans de comunicació, en què havia afirmat: ‘mentres es retalla en sanitat s’està duplicant la inversió en sanitat privada‘. I afegia: ‘Tenim un conseller de Sanitat que s’està lucrant amb la privatització de la sanitat’.
El conseller va defendre que estes paraules no eren ‘una crítica política genèrica, una valoració ideològica ni una opinió emparada per la llibertat d’expressió’, sinó ‘una imputació directa, personal i concreta de fets delictius’. Per este motiu va optar per acudir a la via penal i interposar querella contra la titular de Ciència.
No obstant això, el Suprem es remet a la Sentència 197/1996 del Tribunal Constitucional. En eixa resolució es posa de manifest que ‘es fa necessari que es deixe un ampli espai al gaudi de les llibertats d’informació i expressió, deixant al marge d’esta contesa política el dret penal’.
L’auto incidix que ‘la utilització de missatges durs en el seu contingut permet conéixer les diferents opcions sobre les quals la ciutadania haurà d’optar’. Per això el tribunal considera que sancionar penalment estes expressions restringiria de manera excessiva el debat públic sobre la gestió de la sanitat.
Com a conseqüència d’estes consideracions, la Sala Penal acorda el sobreseïment de la causa i el corresponent arxiu de la querella interposada pel conseller. Contra esta resolució cap interposar recurs de súplica en el termini de tres dies des de la seua notificació, de manera que la defensa de Gómez encara pot intentar revisar la decisió del Suprem dins d’este curt termini.
