El Valencia Basket complix este dimecres 40 anys consolidat en el cim de la seua història, amb el nou Roig Arena com a casa, títols en les dos seccions i una presència creixent en l elit europea, però també amb eixides sonades de jugadors i tècnics com a conseqüència directa d eixe mateix èxit.
Esta última temporada, el club ha deixat arrere la Fonteta, pavelló municipal on ha jugat quasi quaranta anys, i ha estrenat el Roig Arena, una de les instal·lacions més modernes d Europa, impulsada pel màxim accionista Juan Roig en una parcel·la propietat de l Ajuntament de València.
Èxits recents dels equips masculí i femení
En l àmbit esportiu, el primer equip masculí ha conquistat per segona vegada la Liga Endesa. A més, ha disputat per primera volta la Final a Quatre de la Euroliga, un objectiu perseguit durant dècades i que consolida el club entre els grans del continent.
El conjunt femení ha seguit una línia similar d èxits. En la primavera de 2025 es va estrenar en la Final a Quatre de la màxima competició europea. Setmanes abans havia alçat el seu quart títol de Lliga consecutiu, una ratxa que confirma el seu domini en el bàsquet estatal.
Des de fa nou anys, el club també conta amb L Alqueria del Basket, una moderna instal·lació destinada a la pedrera. Este espai ha ajudat a polir alguns dels seus millors projectes esportius i, al mateix temps, s ha convertit en una important font d ingressos, un pas clau cap a la sostenibilitat que el club somia.
Paral·lelament, el Valencia Basket manté negociacions amb la Euroliga per a incorporar-se com a nova franquícia propietària. Esta condició li garantiria una plaça fixa en la màxima competició continental, la qual cosa reforçaria la seua autosuficiència econòmica i, sobretot, la seua presència estable en l elit europea.
Un èxit que també té preu
La suma d estes fites ha posat molts ulls damunt del Valencia Basket i del seu planter. En pocs mesos, dos dels seus projectes més prometedors han fet el salt als Estats Units: l interior alacantina Awa Fam i el base vallisoletà Sergio de Larrea han sigut elegits en la primera ronda del draft de la WNBA i de la NBA, respectivament, i han deixat el club rumb a les lligues nord-americanes.
No són les úniques baixes destacades. En les últimes setmanes han eixit, després d abonar les seues clàusules d eixida i atrets per ofertes sucoses i ambicioses, el tècnic Pedro Martínez, els exteriors Brancou Badio i Jean Montero i l interior Jaime Pradilla.
A més, jugadores com Raquel Carrera o Alicia Flórez han passat a compaginar la seua presència en el Valencia Basket amb la WNBA. Tot això forma part del preu de l èxit, que convertix el club en aparador i trampolí per a talents que busquen novos reptes esportius i econòmics.
D un fracàs del futbol a un projecte referent
El Valencia Basket va nàixer, en realitat, d un fracàs futbolístic. El descens del Valencia CF a Segona Divisió en la temporada 1985-86, en plena crisi econòmica del club de Mestalla, va obligar l entitat a prescindir de totes les seues seccions de altres esports, inclosa la de bàsquet.
Entre abril i juliol d aquell any, un grup d amics, entre els quals ja estaven Juan Roig i el seu germà Fernando, es va fer càrrec d aquella estructura junt amb l Asociación de la Prensa Deportiva. D eixe pas va nàixer el Valencia Basket Club, que va heretar la plaça en Primera B i va evitar la desaparició del projecte.
Dos anys després va arribar el primer gran colp sobre la taula: l ascens a l ACB. A partir d ahí, la llista de fites ha anat creixent fins a convertir el club en el que és hui.
En 1998 el Valencia Basket va conquistar la Copa del Rey, el seu primer títol. En 2003 va guanyar la Copa ULEB, el seu primer trofeu europeu, i eixe mateix any va debutar en la Euroliga. En 2017 va alçar per primera volta la Liga Endesa.
El camí no ha sigut planer. En 1995 el club va descendir a la Liga EBA, fet que el va obligar a comprar una plaça per a tornar a l elit només un any després. També hi va haver moments de cansament i incertesa, com en 2009, quan el desgast per no trobar un model estable va portar els germans Roig a posar a la venda les seues accions, encara que finalment no van arribar a fer eixe pas.
Impuls definitiu de la secció femenina
Cinc anys després d aquell avís, el club no sols havia redreçat el rumb, sinó que va incorporar a les seues categories inferiors l estructura del desaparegut Ros Casares. En 2016 el projecte femení es va professionalitzar completament i, a partir de 2018, va començar a donar grans alegries esportives, començant per l ascens a la màxima categoria.
En 2021 van arribar els primers títols del femení, encapçalats per la Eurocopa. Després van vindre la primera Lliga, en 2023, i fins i tot un triplet, que va confirmar el Valencia Basket com una potència també en clau femenina.
Convertir-se en un club global ha tingut un impacte directe en la massa social. En l últim curs, l entitat ha comptat amb més d onze mil abonats en l equip masculí i més de quatre mil en el femení, un creixement que reforça el projecte i li dona estabilitat.
Amb estes xifres i balanç esportiu, el Valencia Basket posa una nova vela en la seua tarta d aniversari dels quaranta anys, que es complixen este 15 de juliol, mirant cap al futur amb el repte de mantindre s a la cúpula del bàsquet europeu.
