L’IVAM ha inaugurat este dijous l’exposició ‘Te cride cos’, un recorregut per 52 obres d’Irene Grau i Marco Giordano que reflexiona sobre la relació d’interdependència entre les persones, el territori i els materials que configuren l’entorn, dins del programa internacional ‘Territorios en Tránsito: Solo Dúo’.
Esta proposta d’intercanvi artístic, desenvolupada junt amb la Fundación Sandretto Re Rebaudengo, connecta artistes de contextos institucionals i geogràfics diferents. En este cas, hi participen Marco Giordano, convidat per la fundació italiana, i Irene Grau, vinculada a la Comunitat Valenciana.
Segons ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, les obres desplacen la idea de cos més enllà d’allò estrictament humà. Així, la mostra convida a pensar el paisatge, els minerals o els residus com a cossos que deixen marca i transformen tot allò amb què entren en contacte.
Per la seua banda, la presidenta de la Fundación Sandretto Re Rebaudengo, Patrizia Sandretto Re Rebaudengo, ha remarcat que ‘Te llamo cuerpo‘ permet visibilitzar el talent i les similituds entre creadors. Segons ha indicat, ‘al mateix temps, consolida la col·laboració cultural internacional’ impulsada per la institució.
Després de la seua exhibició al Centre Julio González de València, la mostra viatjarà al Palazzo Re Rebaudengo de Garene, seu històrica de la fundació italiana, on està previst que s’exhibisca en gener de 2027. D’esta manera, el projecte ampliarà el seu abast a un nou context territorial i institucional.
Cos, entorn i ecosistemes urbans
Comissariada per Alicia Ventura i Bernardo Follini, l’exposició aborda la relació i la tensió entre el cos i l’entorn. Este horitzó inclou des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten i condicionen els ecosistemes urbans.
Blanca de la Torre ha destacat que Irene Grau i Marco Giordano compartixen una mateixa sensibilitat ecosocial. A més, ha subratllat ‘la voluntat compartida de qüestionar les formes extractives amb què històricament ens hem relacionat amb el territori’.
‘ Te cride cos’ combina obres preexistents de tots dos artistes amb noves produccions realitzades específicament per als espais del museu. El recorregut inclou disciplines com ara la pintura, la fotografia i l’escultura, la qual cosa permet abordar el tema central des de llenguatges diversos.
La proposta d’Irene Grau se centra en els processos de transformació del paisatge, tant per fenòmens naturals com per l’activitat humana. Segons ha assenyalat la mateixa artista, els seus treballs investiguen ‘com els processos naturals i la intervenció humana, especialment a través d’indústries com l’extractivisme, alteren l’entorn natural’.
Esta línia conceptual es materialitza en la mostra en una trilogia de projectes estretament interconnectats, que situa el sòl i el subsòl en el centre del discurs. D’esta forma, el territori es convertix en eix principal de lectura de cada peça.
Paisatge, mineria i indústria ceràmica
Les propostes ‘Brillo abrigo’, sobre la conservació de les pintures d’Altamira; ‘A hierro’, centrada en les ferides que la mineria metàl·lica deixa en la muntanya; i ‘La séptima parte de un milímetro’, que parteix de la primera fase de producció de la indústria ceràmica, compartixen l’ús experimental de la matèria primera.
En estos projectes, la matèria actua com a fil conductor per a visibilitzar els processos de transformació geogràfica. Això permet al públic observar com cada intervenció, natural o industrial, deixa empremtes sobre el territori.
Per la seua part, Marco Giordano presenta un conjunt de treballs articulats al voltant de la instal·lació escultòrica ‘Gridlocks’. Segons ha explicat, ‘són cossos en moviment, com màquines que funcionen gràcies a l’electricitat. Però d’on ve eixa electricitat?’.
A partir d’eixes preguntes, Giordano ha iniciat una investigació sobre les infraestructures energètiques globals. L’artista ha afegit que ‘la forma en què produïm l’energia és també la forma en què ens relacionem amb la terra i el treball’.
Per a Blanca de la Torre, la mostra convida a entendre que tot paisatge conserva les marques de qui l’habita. A més, ha remarcat que ‘tota transformació del territori implica també una transformació dels cossos’, una idea que travessa el conjunt de l’exposició.







