Ferran Torres, un dels grans protagonistes de la segona estrela mundialista d’Espanya, ha revelat que fa relativament poc va arribar a viure al límit, fins al punt de plantejar-se deixar el futbol perquè havia perdut la il·lusió i les ganes de continuar jugant.
La trajectòria recent de l’actual davanter del Barça recorda la d’Andrés Iniesta, heroi de la primera estrela en 2010. El manxec va admetre en el seu moment que la mort del seu amic Dani Jarque, a qui va dedicar aquell gol icònic, el va colpejar tant que el va portar a una depressió profunda.
Ferran Torres i Iniesta representen així dos casos de futbolistes d’elit que han sigut capaços de posar llum sobre l’estigma de la salut mental.
Ho han fet, a més, en el punt més alt de les seues carreres esportives. En el cas del valencià, esta reflexió ha arribat fins i tot abans del seu màxim èxit.
El davanter, conegut com el Tiburón per la seua fam de gol i per haver desencallat la final del Mundial de 2026, ha confessat que fa un parell d’anys va pensar seriosament a abandonar el futbol. Superat per les crítiques constants a les xarxes socials, va decidir buscar l’ajuda d’un psicòleg, José Ángel Caperán, per a eixir d’aquell pou emocional.
‘Ningú confiava en mi, tot el món em criticava. Jo pensava que no m’afectava, però al final sí, perquè som persones i, encara que llegisques cent comentaris bons, et quedes amb el roín’, va admetre el davanter del Barça en el documental ‘La Liga más allá del gol’.
Format en la pedrera del Valencia, Ferran Torres va firmar pel Manchester City amb només 20 anys. Desde 2022 forma part de la plantilla del Barça. Enmig d’esta trajectòria accelerada, va crear la coraça de Tiburón, el seu ‘alter ego’ per a reconvertir-se futbolísticament i mentalment. Amb ella es va fer seu un lema que l’ha guiat: ‘Ho proves, t’equivoques, t’alces’.
En un entorn tan exposat com el del futbol professional, Ferran ha sigut un dels pocs jugadors que han parlat obertament de salut mental.
Ha reconegut sense filtres com va arribar a tocar fons i com va necessitar suport especialitzat per a remuntar.
‘Va arribar un moment en què no tenia ni il·lusió de jugar a futbol, vaig perdre les ganes d’entrenar, fins que vaig començar amb un professional de la salut mental’, va assegurar en el seu dia.
Amb Caperán, el davanter ha aprés a diferenciar quines opinions li han d’importar i quines no. També ha treballat per a gestionar millor el dia a dia, tant en els bons moments com en els roïns. ‘Quan les coses van bé no eres el millor i no t’has de vindre amunt, com quan van mal no pots perdre tota la confiança i pensar que eres el pitjor’, va resumir.
El lema actual de Ferran és mantindre’s sempre en la mateixa línia i ‘treballar i treballar’ per a estar fort mentalment. Sobre la gespa, Ferran Torres ha derribat el mur argentí, com abans Iniesta va superar el neerlandés. Fora dels estadis, però, el manxec va ser qui primer va tindre el coratge de fer públic el seu problema.
En el seu relat sobre la depressió, Iniesta va descriure moments especialment durs.
‘Quan estava lluitant contra la depressió, el millor moment del dia era quan prenia les pastilles i me n’anava al llit. Vaig perdre les ganes de viure. Abraçava la meua dona, però era com abraçar un coixí. No sents res’, va explicar el jugador de Fuentealbilla.
Ferran Torres, Andrés Iniesta, Ricky Rubio o Bojan Krkic, igual que figures mundials com Michael Phelps o Simone Biles, han contribuït a visualitzar el problema de la salut mental en l’esport d’elit. Tots ells han mostrat què hi ha darrere dels focus i què passa quan no tot són gols, cistelles, braçades o piruetes impossibles. Darrere de les medalles i els títols, també hi ha persones que pateixen i que busquen ajuda per a continuar endavant.
