La il·lustradora valenciana Belén Segarra ha contat en el llibre ‘Mi libro de yoga’ el procés de canvi vital que ha viscut des d’una depressió i un atac de pànic fins a trobar en el ioga una ferramenta de salvació i una nova manera d’estar en el món, que ara també ensenya com a professora.
Este volum, publicat per Lumen, és el debut literari d’esta artista plàstica, nascuda a la Vall d’Uixó (Castelló). En ell narra com en 2019 va patir un atac de pànic i un procés depressiu que la va portar a teràpia i, quasi per casualitat, a la seua primera classe de ioga, experiència que ella descriu com ‘el seu salvavides’.
Una història personal amb què molts es poden identificar
Segarra ha explicat que el llibre està escrit i il·lustrat per ella mateixa i que permet conéixer de prop la seua història. Confia que moltes persones es podran veure reflectides en la seua transformació, encara que el camí de cadascú siga diferent.
‘A la fi el procés de salvació d’una altra persona pot ser el mateix, però amb una altra motivació, no té per què precisament ser el ioga, però crec que pot veure’s igualment reflectit en este llibre’, assenyala.
En la història il·lustrada, el personatge de Belén està cansat de viure al límit, amb una tristesa difusa i un pes al pit que no sap explicar. Un atac de pànic l’obliga a parar i, quasi per accident, acaba en una classe de ioga que li obri una porta inesperada.
El que menys espera trobar en aquella sala és un camí per reconstruir-se. Però, entre respiracions torpes, equilibris aparentment impossibles i companys peculiars i entranyables, va descobrint que el ioga és molt més que una pràctica física: és una forma de sostenir-se quan tot trontolla.
Segons conta, no tenia grans pretensions quan va començar a treballar en el llibre. ‘No tenia pretensions de res, però crec que en la meua història personal es pot veure reflectida moltíssima gent’, comenta. A la seua opinió, el ritme actual de la vida fa que este tipus de pràctiques siguen cada volta més necessàries.
‘En este món, en el qual va tot massa ràpid i hi ha massa pressió i tensió, fa falta un poc més de ioga’, afirma. Per a ella, parar i escoltar-se s’ha convertit en una necessitat bàsica.
En este sentit, reclama espai per a mirar-se i sentir-se. ‘Necessitem parar, detindre’ns, aprendre a mirar-nos per a poder veure’ns perquè crec que no ens deixem espai ni per a veure’ns ni per a sentir-nos’, lamenta.
Una pràctica per a totes les edats
Segarra defensa que el ioga és accessible per a qualsevol persona, siga quina siga l’edat o el sexe. Considera que esta disciplina ‘respecta molt el teu propi ritme’ i permet adaptar cada postura i cada sessió a les possibilitats de cadascú.
Recorda que, al principi, li va costar connectar amb una pràctica que li semblava ‘un poc mística’, plena d’elements que no entenia. Li cridaven l’atenció les persones que ‘cantaven mantras en un idioma incomprensible’ i la insistència en la respiració.
Amb el temps, però, ha anat entenent que ‘tot té un motiu‘. ‘Cantar mantras t’enfoca perquè hi ha una repetició, la vibració et calma i la respiració la pots usar tant per a calmar-te com per a aportar calor o frescor al teu interior’, explica.
Per això, defensa que en el ioga ‘no és tot tan mistic com pot semblar al principi’ i que les pràctiques ‘tenen un sentit i un perquè’, encara que al començament resulten estranyes.
Art i ioga, dos camins cap a l’interior
Per a Segarra, l’art i el ioga tenen molts punts en comú. ‘Al final has de furgar dins de tu per a traure això que tens dins’, afirma la il·lustradora i professora de ioga, que confessa que unir ambdues disciplines en el llibre li ha suposat un repte.
Admet que al principi se sentia insegura amb la part gràfica. Fins ara no havia afrontat projectes tan llargs en el temps i li feia un poc de por no estar a l’altura. No obstant això, a mesura que avançava en els dibuixos i anava plasmant les imatges, es va començar a sentir còmoda.
Finalment, el projecte ha fluït amb naturalitat. Segarra assegura que ha acabat sent ‘un projecte molt fluid’ del qual està ‘molt contenta’. Les il·lustracions acompanyen el relat i ajuden el lector a endinsar-se en les emocions que descriu.
Tancar un cicle vital
Per a l’autora, escriure este llibre ha sigut una manera de tancar un cicle que va començar amb l’atac de pànic de 2019 i el posterior procés depressiu. Després va arribar el descobriment del ioga i, fa uns tres o quatre anys, la decisió de formar-se com a professora.
Ara sent que disposa d»eines molt poderoses’. ‘Tinc molta consciència del meu cos, me n’adone de quan estic tensa i tinc molts recursos per a usar-los al meu favor’, assenyala.
Segarra creu que, amb el llibre, ‘potser es tanca un poc tot això’ que ha aprés en este camí personal. Tot i això, recorda que el ioga és, per definició, ‘un camí inacabable’ en el qual sempre es poden descobrir coses noves i continuar aprofundint.
Amb ‘Mi libro de yoga’, la il·lustradora valenciana vol oferir al lector una història honesta sobre el dolor emocional, la necessitat d’aturar-se i la possibilitat de trobar eines de cura personal. El seu objectiu és que cada persona puga identificar el seu propi recurs, siga o no el ioga, i veja que els processos de canvi, encara que costosos, són possibles.
