El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha plantejat la possibilitat que la COVID-19 puga desaparéixer a finals de l’any que ve. «Potser a finals de 2022 podem dir que no hi ha coronavirus. Estem en esta situació, probablement seguirà entre nosaltres, però hi ha opcions que no passe així», ha assegurat.
Simón, que ha participat com a ponent en un cicle de conferències a Ciudad Real, ha reparat en què altres virus similars en el passat, entre ells la recordada com a «grip dels pollastres», també van arribar al seu final. El sanitari ha recordat com el 27 de desembre de 2019 ja apareixen una vintena de casos de pneumònia greu a la Xina, i només 10 dies més, ja s’havia seqüenciat el virus.
Així, el 7 de gener «ja es tenia tota la informació necessària» al país asiàtic per a enfrontar-se al virus, quelcom encara va trigar a arribar a Europa i «al superpoderós els Estats Units». Encara que ha reconegut que «no semblava una malaltia tan greu», ha fet un repàs del primer cas detectat a Europa, una dona arribada de Wuhan a Alemanya sense símptomes i que va generar «un petit brot». En el seu trànsit per Alemanya, una persona que va compartir espai amb un company de treball amb la dona de Wuhan tenia contacte amb familiars a Espanya, la qual cosa va poder ser la porta d’entrada del virus.
Protocols al gener
A mitjans de gener, en tot cas, «ja hi havia un protocol i un procediment» a través de 30 societats científiques amb treball per a desenvolupar estudis clínics, col·locant a Espanya com «un dels tres primers països» a tenir-los. El 23 de gener ja es va reunir el Comité d’Emergència de l’Organització Mundial de la Salut, deliberant que la pneumònia detectada a la Xina no suposava un problema a escala mundial, amb pocs casos més enllà de l’origen en Wuhan.
«No hi havia transmissió comunitària en cap lloc més enllà de Wuhan, ni tan sols en les altres 30 províncies de la Xina», recorda Simón, qui admet «uns certs dubtes» sobre la informació que donava el govern xinés en el primer mes de 2020. La percepció no era que la Xina amagués informació, sinó que «no la tenien», ha dit.
Quan el 23 de gener l’OMS decideix manar una missió a la Xina, el país asiàtic «bloqueja» l’exportació de productes sanitaris. «Deixa d’haver-hi màscares perquè totes les del món es fabricaven a la Xina», lamenta Fernando Simón. A partir d’este moment, «la resta del món globalitzat en el qual la logística és brutal i enorme, havia de viure amb les petites restes de petits llocs». Este bloqueig no va cessar fins a finals de març, tal com ha afirmat Simón.
Van passar les setmanes i acabant gener, la informació que continuava manant era l’extrem que la transmissió del virus es produïa només pel que fa al país asiàtic, encara que ha admés que hi havia «cabreig» pels tancaments de ciutats com Wuhan.
«Estàvem tots els països del món expectants per a veure què significava este tancament, i el 17 de febrer, la Xina tenia 70.000 casos, i Espanya tenia dos casos, el nostre cas alemany i un altre anglés amb el virus importat de Singapur que s’havia contagiat esquiant a França», ha relatat.
Una setmana més tard, entrant en la recta final de febrer, Itàlia notifica més de 200 casos en el mateix dia en el mateix enclavament, prohibeix reunions, tanca territoris i obliga a fer quarantena a persones arribades de la Xina. Va ser el primer país europeu amb este problema i «el primer país del món que va canviar la percepció del virus», segons la seua opinió.
El 9 de març «tot es va precipitar»
Van passar els primers dies de març i els problemes a Itàlia augmentaven, a més que el trànsit entre el país transalpí i Espanya era intensa, des del partit de futbol de l’Atalanta a València fins als 7.000 italians que van passar per la fira ARC. Així, a Espanya ja s’anaven detectant casos, però només dos petits brots, un en el nord i un altre prop de Madrid, «molt localitzats, amb més transmissió».
Va ser el 9 de març quan es va passar d’una transmissió d’entre 50 i 100 casos diaris a computar més de 700. «Este dia, tot es va descontrolar», ha asseverat, moment en el qual es comença la cadena de presa de decisions que va desembocar en el primer estat d’alarma.
