Els clubs de l’Eurolliga tomben l’oferta de la NBA per a una lliga conjunta a Europa

La majoria de clubs propietaris de l’Eurolliga ha rebutjat esta setmana, en una reunió al llac de Como (Itàlia), l’oferta de la NBA per organitzar conjuntament una nova competició de bàsquet a Europa, encara que les parts no tanquen la porta a un possible acord futur.

Segons han consensuat els representants dels clubs accionistes, la millor opció ara és continuar endavant amb el pla intern de la competició europea. Este pla passa per transformar les actuals llicències de 10 anys en franquícies permanents per als tretze clubs propietaris.

Entre estos clubs es troben Anadolu Efes Estambul, Baskonia Vitoria-Gasteiz, CSKA Moscú, Armani Olimpia Milán, FC Barcelona, FC Bayern Múnich, Fenerbahçe Estambul, LDLC ASVEL Villeurbanne, Maccabi Tel Aviv, Olympiacos Piraeus, Panathinaikos Atenas, Real Madrid i Zalgiris Kaunas.

Procés de franquícies i expansió de la lliga

Els propietaris han designat la Junta Directiva de l’Eurolliga per a continuar amb la revisió del model i presentar una recomanació final en les pròximes setmanes. Eixa proposta haurà de concretar com es farà la conversió de les llicències en franquícies.

Un dels punts tractats en la reunió ha sigut l’ampliació de la competició. El pla actual preveu passar dels 13 membres accionistes a un total de 24 franquícies, amb la incorporació de nous clubs al projecte.

La proposta de la NBA es basava en un acord únicament amb els 13 clubs propietaris actuals de l’Eurolliga. No incloïa, per tant, el conjunt de 24 participants previstos després de l’expansió i la conversió completa en franquícies.

Oferta insuficient però negociació oberta

Diverses fonts coneixedores de les converses han explicat que la proposta presentada per la NBA per crear una competició conjunta a Europa no ha sigut tinguda en consideració en esta fase. No obstant això, matisen que no es descarta arribar a un entesa en el futur.

La idea general entre els clubs europeus és que, després d’esta primera oferta rebutjada, la lliga nord-americana presente una contraoferta per a poder seguir negociant condicions més favorables.

En les últimes setmanes, la NBA ha tornat a acostar-se a l’Eurolliga amb una oferta per integrar-la en el seu projecte europeu. Tanmateix, la pràctica totalitat dels equips considera que la proposta actual és insuficient i no compensa renunciar al control del seu propi model de competició.

Context del projecte europeu de la NBA

A finals de juny, NBA Europa va avançar un pla d’inversió econòmica qualificat com sense precedents per posar en marxa una nova lliga al continent en octubre de 2027. El projecte inclou definir quins equips formaran part de la competició i tancar acords en col·laboració amb la FIBA.

Segons va explicar aleshores el subcomissionat i director d’operacions de la NBA, Mark Tatum, la lliga nord-americana va tancar el termini d’ofertes finals per construir les noves ‘franquícies permanents’ d’esta lliga europea, amb seu en 12 ciutats objectiu i amb participació també de clubs que tenen secció de futbol.

Malgrat aquell anunci, la NBA ha presentat posteriorment una oferta específica a l’Eurolliga per a sumar-la al seu projecte continental. Esta proposta és la que ara han rebutjat els clubs propietaris de la competició europea.

Ponts oberts entre institucions

La incorporació recent de Chus Bueno com a conseller delegat de l’Eurolliga havia servit per acostar posicions entre les dos organitzacions. Segons apunten les mateixes fonts, eixos ponts institucionals continuen oberts i el diàleg no està trencat.

Però perquè avance la col·laboració, els clubs de l’Eurolliga consideren imprescindible que la NBA presente una nova oferta que s’ajuste més als seus interessos esportius i econòmics. Fins que això no es produïsca, la prioritat dels accionistes continuarà sent el desenvolupament del seu propi model de lliga europea basada en franquícies.

Últimes notícies

Judici a Castelló per bulo de pederàstia del cas Bar España difós durant vint anys

La Secció Penal de la Plaça 3 del Tribunal d'Instància de Castelló jutjarà entre el 16 i el 26 d'octubre sis acusats de difondre durant dècades el bulo del suposat cas de pederàstia del Bar España de Benicarló, pel qual es reclamen 2,4 milions d'euros d'indemnització.

SOS Hostaleria carrega contra la vaga general de l’11 de novembre per «política»

SOS Hostaleria rebutja la vaga general de l’11 de novembre, que qualifica de mobilització política que danyarà sobretot autònoms i xicotetes empreses del sector.

Compromís acusa Catalá d’encendre el 9 d’Octubre per la protesta per la vivenda

Compromís acusa l’alcaldessa de València, María José Catalá, de voler encendre l’ambient del 9 d’Octubre usant l’acampada per la vivenda, i li retreu que no busque solucions al problema d’accés a una vivenda digna.

Pérez Llorca donarà comptes en Les Corts sobre la dana i la ‘prioritat nacional’

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, respondrà dimecres que ve en el ple de Les Corts preguntes dels síndics sobre la gestió de la dana del 2024 i l’aplicació de la ‘prioritat nacional’ en la Comunitat Valenciana.

Sònia Valiente transforma la tragèdia del Hindenburg en un ‘thriller’ sobre soledat i poder

La novel·la ‘El vuelo de la fortuna’, de la valenciana Sònia Valiente, recrea l’últim viatge del Hindenburg per abordar la soledat, l’ambició i els límits del poder i del progrés tecnològic.

El PSPV atribueix a les seues al·legacions i als veïns el fre a un nou hotel al vell cine Imperial del Cabanyal

El PSPV-PSOE assegura que les al·legacions del seu grup i de l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar han impedit, de moment, la llicència d’un hotel de 27 habitacions al vell cine Imperial. El portaveu Borja Sanjuan alerta que el govern municipal estudia canviar les normes urbanístiques i reclama prioritzar vivendes assequibles davant la pressió turística.

València es queda sense mascletà del 9 d’Octubre per l’acampada per la vivenda

L’Ajuntament de València ha anunciat que la mascletà del 9 d’Octubre a la plaça ha quedat suspesa per decisió de la Delegació del Govern, davant l’acampada de més de 1.500 persones pel dret a la vivenda. La resta d’actes continuen previstos i el consistori estudia possibles accions judicials.

El Tribunal de les Aigües, reafirmat com a símbol viu de la identitat valenciana

Juanfran Pérez Llorca ha destacat el Tribunal de les Aigües com a llegat viu de la Comunitat Valenciana, model universal de governança i símbol d’identitat valenciana, en rebre la blusa de síndic d’honor i la medalla de plata de la institució.