Mastodon
20.9 C
València
Dimecres, 3 setembre, 2025

Quines mesures mantindrà el govern espanyol més enllà de l’estat d’alarma?

 

- Advertisement -Telegram València Diari

El Consell de Ministres ha aprovat la pròrroga de mesures socials més enllà de l’estat d’alarma. A través d’un nou decret, en el que el govern espanyol hi ha ampliat fins al 9 d’agost la suspensió dels desnonaments i dels talls d’aigua i llum, així com la pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

Hui s’ha aprovat la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer i es prorroga la possibilitat d’una condonació en el pagament. Es garanteix, a més, el subministrament d’aigua i llum. Es tracta de mesures impulsades per Unidas Podemos, que ha pressionat perquè es mantinguen malgrat la desaparició de l’estat d’alarma.

Estes mesures van entrar en vigor al març de l’any passat i s’han anat prorrogant en diverses ocasions. Ara anaven a desaparéixer el 9 de maig amb l’estat d’alarma, però el Govern les allarga fins al 9 d’agost. Unidas Podemos té intenció a més de demanar la seua pròrroga, almenys, fins al 31 de desembre.

En el marc de les mesures que funcionaran almenys fins al 9 d’agost s’inclou la cobertura reforçada a les dones víctimes de la violència de gènere. Este és també un compromís del Govern, atés que a partir de l’estat d’alarma del 14 de març de 2020 les víctimes van quedar tancades a les seues cases a la mercé del seu agressor. Entén, doncs, que la pandèmia i les seues conseqüències socials obliguen a mantenir la vigilància sobre estes situacions de manera especial, més enllà de l’estat d’alarma.

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha descartat finalment una pròrroga de l’estat d’alarma, perquè després de donar-li moltes voltes, han arribat a la conclusió que el país no aguantaria econòmicament més restriccions.

Per això ho fia tot al seu pla que siguen les comunitats, d’acord amb els tribunals, les que apliquen les restriccions que creguen oportunes, però ja sense l’estat d’alarma, que empara les mesures més restrictives.
En el Consell de Ministres s’han definit els mecanismes per a poder continuar prenent mesures sense l’estat d’alarma. A més, s’ha aprovat un ampli decret que estableix les mesures que sí que es prorrogaran i les mesures sanitàries per al control de passatgers.

 

Nou mecanisme per a les restriccions sense l’estat d’alarma

El decret inclou també mesurades de caràcter sanitari, com facilitar que personal sanitari jubilat puga prestar els seus serveis durant la pandèmia. Es pretén així reforçar el sistema sanitari públic en una situació d’excepcionalitat. En concret, el decret empara la possibilitat de cobrar una pensió de jubilació i continuar exercint la medicina per al cas concret de la gestió del coronavirus. A més, el decret recull una mesura polèmica com és la suspensió de les juntes de propietaris fins al 31 de desembre.

Però el Consell de Ministres de hui ha servit també per a buidar el camí de les restriccions a partir del diumenge. La desaparició de l’estat d’alarma obria un període d’incertesa per a les comunitats autònomes, a l’hora de restringir els drets fonamentals dels ciutadans. Per això, el Consell de Ministres ha aprovat una reforma legal perquè les comunitats puguen demanar empara al Tribunal Suprem.

Fins ara, quan no havia estat d’alarma, les comunitats no podien aplicar les mesures més restrictives sense l’aprovació del Tribunal Superior de Justícia. Per a facilitar la situació a partir del diumenge, les administracions autonòmiques tindran una segona oportunitat, i el Tribunal Superior de torn tomba la mesura, podran portar-la al Tribunal Suprem. Això suposarà, a més, crear un precedent per a la resta d’Espanya.

Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, «este decret incorpora instruments que donen resposta a situacions que es poden presentar, i permet continuar prenent moltes decisions de protecció».

Últimes notícies

Per un acord permanent pel valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla sobre la necessitat d'un pacte arran de tot el que està sofrint la llengua valenciana, que afecten seriosament a la seua protecció i al seu ús

Mazón reivindica el seu respecte a Camps i obri l’inici de curs del PPCV a tots

Carlos Mazón va afirmar que, després de les injustícies que al seu juí ha rebut Francisco Camps, tot el que faça o diga mereix el seu respecte. Va remetre el debat intern a l'arrancada del curs del PPCV, el dia 12 a Benidorm, amb invitació sense exclusions.

Martínez Mus reunix els alcaldes i accelera el projecte de parcs inundables metropolitans

El Consell va presentar als municipis la xarxa de 18 sectors i una ciclovía anul·lar per a crear parcs inundables que mitiguen riuades i regeneren 1.500 hectàrees, amb més de 150 milions d'inversió.

Les obres del CEIP L’Almadrava avancen per a obrir en el curs 2026-2027

Educació preveu obrir el CEIP L'Almadrava en La Condomina en 2026-2027. El projecte, de 13,5 milions, inclou Infantil, Primària i gimnàs en una parcel·la de 12.268 m²

Juliol marca rècord: 1,5 milions de turistes internacionals deixen 2.225 milions en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana registra el seu millor juliol amb 1,49 milions de turistes internacionals i 2.225 milions de gasto. El gasto creix més que les arribades, reforçant la rendibilitat.

Mazón fixa el curs 2025-26 com el de la gratuïtat 0-3, la llibertat educativa, la convivència, l’FP i la salut mental

El president de la Generalitat situa com a eixos l'educació gratuïta de 0 a 3 anys, la llibertat d'elecció de llengua, el decret de convivència, l'FP i la salut mental. El Consell aspira a consolidar estes mesures durant el pròxim curs.

Aagesen alerta que el canvi climàtic ens xafa els talons i demana un pacte d’Estat

Aagesen advertix de la urgència climàtica i reclama un pacte d'Estat. Espanya podria transitar a un clima estepari en 2050 i agost va registrar 4,6 graus d'anomalia.

Aagesen urgix a un pacte d’Estat davant un canvi climàtic que ens xafa els talons

La ministra per a la Transició Ecològica advertix de l'acceleració de la crisi climàtica i reclama un acord que transcendisca legislatures per a respondre com a país.