Un estudi liderat per l’Hospital Vall d’Hebron conclou que provocar isquèmia de forma artificial no reduïx els danys causats per un infart. Els resultats de la investigació, que ha estat triada com una de les més importants en el Congrés Europeu de Cardiologia i es presenta en París este dissabte, apunten que obstruir la circulació sanguínia en determinades zones de l’organisme, normalment una extremitat, no aporta cap benefici a l’hora de reduir la mida de l’infart, tal com deia un estudi anterior.
«Suposa un abans i un després des del punt de vista clínic», assenyala el cap en funcions del Servici de Cardiologia de la Vall d’Hebron, Ignacio Ferreira, que remarca que este estudi canviarà les línies d’investigació sobre la matèria. En el moment en què es patix un infart, l’objectiu dels professionals sanitaris és reduir el dany que causa, és a dir, el número de cèl·lules cardíaques que queden necrosades.
Per a conseguir-ho, la principal ferramenta que es s’usa és l’angioplàstia, que consistix en la col·locació en l’artèria afectada d’una malla per a obrir-la i facilitar el rec sanguini. En estudis experimentals s’havia apuntat a la possibilitat que causar isquèmia abans de l’obertura de l’artèria podria millorar el pronòstic del pacient.
En l’estudi hi han participat més de 300 pacients
Ara, a pesar de les «moltes expectatives» que hi havia sobre el tractament després de què funcionara en animals d’experimentació, l’estudi de la Vall d’Hebron, que s’ha fet en quatre anys amb la participació de més de 300 pacients amb infart agut de miocardi i elevació del segment ST, demostra que la inducció d’isquèmia és un mecanisme «neutre», que no aporta ni cap benefici ni empitjora la mida de l’infart.
Però el cap en funcions del Servici de Cardiologia de la Vall d’Hebron no dona per morta eixa via d’investigació perquè la provocació d’isquèmia de forma artificial podria ser efectiva en alguns grups de pacients. «Es poden seguir investigant mecanismes addicionals o altres protocols baix el mateix tractament d’inducció d’isquèmia després d’haver investigat què ha fallat», apunta.
Amb tot, Ferreira es mostra «escèptic» sobre la possibilitat que eixe tractament puga suposar beneficis a l’hora de reduir el dany causat per un infart. «Una vegada hi ha un estudi clínic ben dissenyat que no mostra un benefici contundent, normalment, no es fan més estudis sobre eixa mateixa estratègia», subratlla.
