La filla menuda de Luis Enrique, Xana, patia un osteosarcoma des de feia cinc mesos, un tipo de càncer infantil poc freqüent que afecta als ossos. Esta malaltia suposa un 3% dels casos de tumors malignes que es presenten en poblacions infantils i adolescents, és a dir, que provoca quatre casos per cada milió de xiquets anualment. En Este article arrepleguem tota la informació necessària sobre què és l'osteosarcoma, les seues causes i tractaments.
L'osteosarcoma creix a partir dels osteoblasts, unes cèl·lules que afavorixen el creixement dels ossos, de manera que es dona, especialment, en xiquets i adolescents en etapa de creixement. Els tumors acostumen a aparéixer en els ossos més grans com en la cuixa, en el fèmur; en la cama, la tíbia; i en el braç, en l'húmer. Dins dels càncers d'ossos, és el més habitual, ja que representa un 35% dels casos, a pesar de què siga poc freqüent.
A efectes generals, les causes de la malaltia són desconegudes i no existix cap relació genètica que vincule el tumor amb altres patologies. A pesar de tot, són una excepció els xiquets que tenen un historial familiar de retinoblastoma, un tumor en l'ull, perquè presenten més riscos a l'hora de patir un osteosarcoma. També ho són els xiquets que han patit altres tumors amb anterioritat i que s'han sotmés a radioteràpia, ja que l'exposició a la radiació pot potenciar les mutacions a l'ADN.
Els símptomes són diversos, però majoritàriament són anomalies i dolor prop dels ossos que persistixen amb el temps. Signes clars d'un osteosarcoma són l'aparició d'una massa o bony en àrees com el muscle o el genoll i dolor en l'os o en l'articulació que empitjora de forma progressiva. Eixe dolor empitjora notablement a l'hora de practicar deport i, si arriba al punt de molestar al xiquet mentres dorm o està en repòs, és senyal d'alarma.
Altres símptomes de l'osteosarcoma poden ser extrema sensibilitat, inflors o enrogiments en la zona del tumor; limitacions en els moviments; coixera si afecta la cama o fractures, ja que el càncer debilita l'os. En cas que el tumor es localitzara en la pelvis o en la zona de la columna, l'afectat podria perdre el control dels intestins o de la bufeta, encara que resulta poc freqüent.
La manera de diagnosticar esta classe de càncer és a través d'una biòpsia, que consistix en agarrar una mostra del teixit afectat per a analitzar-lo. També ajuden al diagnòstic altres proves com analítiques de sang, radiografies, una gammagrafia computaritzada del tòrax, per a comprovar si hi ha afectació en els pulmons; i una tomografia per emissió de positrons.
El tractament, habitualment, consistix en una sèrie de sessions de quimioteràpia, per a reduir en la mesura del possible la grandària del tumor i per a destruir les cèl·lules cancerígenes que es puguen haver contagiat a altres zones. Una volta fetes les sessions, es procedix a fer una operació per a mantindre l'extremitat afectada, ja que en algunes ocasions s'ha d'amputar.
A més, en un 60% dels casos s'acostuma a fer un tractament més personalitzat provant nous fàrmacs, diferents dosis o diferents combinacions de medicaments. Això es deu al fet que el càncer en xiquets i adolescents és poc freqüent i no hi ha un únic tractament establit. Ara per ara, la radioteràpia no és efectiva amb esta classe de tumor.
El pronòstic d'un osteosarcoma depén de la gravetat i de l'extensió que haja adquirit el tumor. Els pacients amb afectació en els braços o cames tenen un millor pronòstic que els que tenen afectació en les costelles, els omòplats, la columna vertebral, la pelvis o els pulmons. El pronòstic empitjora com més parts del cos hi haja afectades, de manera que en osteosarcomes localitzats el pronòstic de recuperació se situa entre el 70 i el 75% dels casos, però en els casos amb metàstasi es reduïx fins a un 20%.
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!