La capa d’ozó és una franja que es troba en l’estratosfera caracteritzada per albergar una major concentració d’aquest gas respecte a la resta de l’atmosfera. La màxima densitat apareix en l’estratosfera mitjana i baixa, entre els 20 i 30 quilòmetres d’altitud, on absorbeix amb facilitat la radiació nociva del Sol.
La mateixa circulació atmosfèrica que està provocant la sequera al nostre país, lligada a un vòrtex polar molt potent, prompte podria provocar un gran forat en la capa d’ozó en el nostre hemisferi, adverteix Víctor González, expert de Meteored (tiempo.com).
La concentració de la capa d’ozó no es distribueix de manera equitativa en l’atmosfera i és en els pols on presenta els seus mínims. Les variacions de concentració són periòdiques en funció de l’època de l’any, sent més baixa a l’hivern.
També pot veure’s alterada per altres gasos com el clor o el fluor que, a conseqüència de l’activitat humana o causes naturals, poden elevar la seua concentració.
On apareixen els forats?
Els cristalls de gel actuen com un catalitzador i faciliten que els compostos amb clor reaccionen amb l’ozó. Aquests cristalls es creen en els punts més freds de l’estratosfera, on la falta de vapor d’aigua facilita la cristal·lització creant els núvols estratosfèrics polars. Tals circumstàncies apareixen sobre els pols i en els moments en què l’estratosfera inferior està més freda.
El vòrtex polar, extraordinàriament intens, pot ser la llavor
El vòrtex polar s’ha mantingut fort i estable durant aquest hivern, tant en la troposfera com en l’estratosfera inferior, sense oscil·lacions ni trencaments greus, i amb velocitats de vent molt elevades. Les temperatures en el centre del vòrtex estan arribant a valors de -70 °C a 10 hPa de manera persistent i és possible que es mantinguen així en les pròximes setmanes.
En trobar-se en un vòrtex estable, l’aire fred no es traslladarà i mantindrà la creació de cristalls de gel i la manifestació de núvols estratosfèrics polars en les pròximes setmanes, alguna cosa que avivarà la devastació de l’ozó estratosfèric disminuint la seua concentració. En els últims mesuraments de l’11 de febrer ja es van veure els primers signes d’esgotament de l’ozó, aquests podrien ser l’inici del gran forat en aqueixa capa.
L’exemple de 2020
Al març de 2020 es va donar una situació molt semblant en el qual la velocitat de destrucció de l’ozó estratosfèric va superar al de la seua regeneració. Aquesta situació es dona a vegades durant l’hivern, però aquell cas va ser excepcionalment intens i va donar lloc a un forat amb una magnitud mai mesurada sobre l’Àrtic.
Aquests escenaris poden tindre conseqüències mesurables, ja que la radiació ultraviolada resulta ser més perjudicial, però afortunadament les alteracions en la capa d’ozó no solen eixir de latituds altes i tendeixen a reconstruir-se segons transcorre la primavera. És un fenomen per a seguir perquè pot acabar sent insòlit, el vòrtex polar aquest hivern no deixa de sorprendre’ns. Ara ens obligarà a repescar el tema del forat de la capa d’ozó.