Mastodon
24.6 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

Un gran forat en la capa d’ozó podria obrir-se en l’hemisferi nord

Mapa capa ozò

Es comença a intuir una disminució de la densitat de l’ozó sobre el pol nord (tons verds) | Meteored

 

La capa d’ozó és una franja que es troba en l’estratosfera caracteritzada per albergar una major concentració d’aquest gas respecte a la resta de l’atmosfera. La màxima densitat apareix en l’estratosfera mitjana i baixa, entre els 20 i 30 quilòmetres d’altitud, on absorbeix amb facilitat la radiació nociva del Sol.

La mateixa circulació atmosfèrica que està provocant la sequera al nostre país, lligada a un vòrtex polar molt potent, prompte podria provocar un gran forat en la capa d’ozó en el nostre hemisferi, adverteix Víctor González, expert de Meteored (tiempo.com).

La concentració de la capa d’ozó no es distribueix de manera equitativa en l’atmosfera i és en els pols on presenta els seus mínims. Les variacions de concentració són periòdiques en funció de l’època de l’any, sent més baixa a l’hivern.

També pot veure’s alterada per altres gasos com el clor o el fluor que, a conseqüència de l’activitat humana o causes naturals, poden elevar la seua concentració.

 

On apareixen els forats?

 

Els cristalls de gel actuen com un catalitzador i faciliten que els compostos amb clor reaccionen amb l’ozó. Aquests cristalls es creen en els punts més freds de l’estratosfera, on la falta de vapor d’aigua facilita la cristal·lització creant els núvols estratosfèrics polars. Tals circumstàncies apareixen sobre els pols i en els moments en què l’estratosfera inferior està més freda.

 

El vòrtex polar, extraordinàriament intens, pot ser la llavor

 

El vòrtex polar s’ha mantingut fort i estable durant aquest hivern, tant en la troposfera com en l’estratosfera inferior, sense oscil·lacions ni trencaments greus, i amb velocitats de vent molt elevades. Les temperatures en el centre del vòrtex estan arribant a valors de -70 °C a 10 hPa de manera persistent i és possible que es mantinguen així en les pròximes setmanes.

En trobar-se en un vòrtex estable, l’aire fred no es traslladarà i mantindrà la creació de cristalls de gel i la manifestació de núvols estratosfèrics polars en les pròximes setmanes, alguna cosa que avivarà la devastació de l’ozó estratosfèric disminuint la seua concentració. En els últims mesuraments de l’11 de febrer ja es van veure els primers signes d’esgotament de l’ozó, aquests podrien ser l’inici del gran forat en aqueixa capa.

 

L’exemple de 2020

 

Al març de 2020 es va donar una situació molt semblant en el qual la velocitat de destrucció de l’ozó estratosfèric va superar al de la seua regeneració. Aquesta situació es dona a vegades durant l’hivern, però aquell cas va ser excepcionalment intens i va donar lloc a un forat amb una magnitud mai mesurada sobre l’Àrtic.

Aquests escenaris poden tindre conseqüències mesurables, ja que la radiació ultraviolada resulta ser més perjudicial, però afortunadament les alteracions en la capa d’ozó no solen eixir de latituds altes i tendeixen a reconstruir-se segons transcorre la primavera. És un fenomen per a seguir perquè pot acabar sent insòlit, el vòrtex polar aquest hivern no deixa de sorprendre’ns. Ara ens obligarà a repescar el tema del forat de la capa d’ozó.

Últimes notícies

Mazón reivindica la fortalesa de l’economia valenciana després de la DANA i crida a no baixar la mirada

Mazón va defendre que l'economia valenciana ha resistit i crescut després de la DANA del 29 d'octubre, que va danyar el 20% dels actius en les zones afectades. Va reivindicar suport empresarial, va anunciar menys burocràcia i rebaixes fiscals, i va lamentar absències en la gala de la Nit de l'Economia Valenciana.

Manzanares cancel·la els seus compromisos després de fracturar-se una costella

José María Manzanares patix la fractura de l'octava costella esquerra i és baixa a Guadalajara, Salamanca, Nimes i Lorca. Marco Pérez li substituirà a Guadalajara.

Cos destaca que l’esforç empresarial ha permés eixir sense cicatrius del xoc aranzelari

Carlos Cuerpo enaltix a València la resiliència d'empreses i treballadors i eleva el creixement al 2,7%, amb consum i inversion com a motors. Parla d'un canvi estructural recolzat en un mercat laboral robust i en la modernizacion productiva.

Morata, president de Cambra València, reclama estabilitat i un projecte comú per a Espanya

José Vicente Morata alerta d'una polarització estructural que frena consensos i demana marcs estables per a les empreses. Reivindica autonomia estratègica i inversió en I+D i infraestructures.

La calor persistix en la Comunitat Valenciana i Ademuz frega els 36 graus

La Comunitat Valenciana encadena una altra jornada de calor estiuenca a menys d'una setmana de la tardor. Ademuz frega 36 °C i les capitals queden prop de 30 °C, amb pics locals encara majors.

Sánchez presenta demà el pla d’inversions d’Aena per als aeroports espanyols

Sánchez detallarà a Alacant-Elx el nou pla d'Aena per a la xarxa aeroportuària, amb xifres que el Govern anticipa com a elevades i amb el DAURA III en l'horitzó.

Tretze municipis se sumen al pla de la Generalitat per a reparar el clavegueram després de la dana

Tretze municipis s'adherixen al pla de la Generalitat per a arreglar el clavegueram danyat per la dana. Vaersa centralitza la contractació d'obres per 134,75 milions.

Mor un home després d’autolesionar-se amb una navaixa després d’agredir a un altre a Sant Joan

Un home de 53 anys va morir a Sant Joan després de tallar-se el coll amb una navaixa després d'agredir amb un pal a un altre de 48 anys. La investigació apunta a una disputa laboral com a detonant.