La Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha reconegut en una sentència el dret dels professionals del sector de la tauromàquia a percebre la prestació extraordinària per desocupació regulada en un primer reial decret per als artistes d’espectacles públics que van ser suspesos durant l’estat d’alarma a causa de la pandèmia de Covid-19.
Els magistrats consideren que esta norma (RDL 17/2020) ha de comprendre també els treballadors taurins, perquè encara que no els esmenta expressament tampoc els exclou.
L’Alt Tribunal valencià confirma d’esta manera la sentència dictada el passat 18 de gener pel Jutjat social número 2 d’Alacant que va estimar el recurs d’un banderiller contra la negativa del Servei Estatal Públic d’Ocupació (SEPE) a incloure’l entre els beneficiaris d’estos ajuts.
El treballador a l’atur pertanyia a la quadrilla d’un torero que va patir la suspensió de dos festes taurines a la província de Toledo els dies 11 i 26 d’abril del 2020, a causa de la situació d’alerta sanitària provocada per la Covid-19.
Prèviament, els dies 21 i 22 de març, l’Ajuntament de Moratalla (Múrcia) ja havia suspés un tancament i una solta de vaquetes per als que havia contractat també el banderiller.
El SEPE va denegar la petició per acollir-se a la prestació extraordinària per desocupació que havia aprovat el Govern durant el confinament per als artistes d’espectacles públics, en entendre que el col·lectiu laboral a què pertanyia no estava inclòs en l’àmbit d’aplicació d’este primer decret.
El Jutjat social número 2 d’Alacant va donar la raó després al treballador en una sentència que ha estat confirmada ara per la Sala Social del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana.
El TSJCV ha desestimat el recurs de suplicació del SEPE contra la resolució d’instància i ha dictaminat que no es pot fer una interpretació excloent de la norma per als professionals taurins respecte de la resta de treballadors del sector cultural.
“La situació de necessitat dels empleats del sector cultural” a què va destinada esta prestació “és plenament coincident per als professionals taurins, tenint en compte que la tauromàquia forma part del sector cultural i es va veure afectada des de la declaració de l’estat d’alarma per la suspensió d’activitats realitzades a places, recintes i instal·lacions taurines”, concreta la Sala.
Segons recull la sentència, el fet que el treballador sol·licités després, i li fos reconeguda, la prestació contributiva ordinària per desocupació, en tenir cotitzacions per fer-ho, o que un decret posterior (RDL 32/20), de novembre de 2020, inclogués al seu col·lectiu, no impedeix que tingués accés al seu moment a la prestació extraordinària establerta al RDL 17/20.
“La interpretació d’esta norma que fa la sentència recorreguda és la més raonable per evitar un tracte discriminatori cap a este col·lectiu per una diferència normativa que no s’ajusta a cap raó objectiva”, conclouen els magistrats. Contra la sentència de la Sala Social del Tribunal Superior únicament es pot interposar recurs de cassació davant el Suprem per a la unificació de doctrina.