Prop del 60% de l’aigua depurada de la Comunitat es reutilitza amb finalitats agrícoles o medioambientals 

L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (Epsar) ha presentat la seua Memòria de Gestió 2021 en la qual detalla que les 487 estacions depuradores valencianes van tractar l’any passat un total de 453,41 hectòmetres cúbics (hm³), que va permetre sanejar l’aigua provinent de més del 99% de la població i destinar a fins productius i mediambientals un 56,68%.

Sobre aquest tema, Epsar assenyala que el sanejament de les aigües residuals pot incloure tres tipus de tractaments consecutius, sent el primari el que redueix el contingut de sòlids i grasses, el secundari el que a través de l’acció de microorganismes converteix els compostos orgànics complexos en simples, i el terciari, aquell que elimina el màxim de microorganismes a través de tecnologies com a membranes o filtres ultraviolats de manera que s’eleva al màxim el nivell de qualitat dels efluents i permet el seu ús, entre altres possibilitats, en agricultura i horticultura.

La Comunitat Valenciana compta amb 44 depuradores amb tractaments terciaris destinats a complir les més exigents normatives comunitàries, com és el cas del reglament europeu que entrarà en vigor en els pròxims anys. A més, el número i volum d’instal·lacions terciàries es veurà incrementat aquest mateix any amb la posada en marxa de tractaments d’última generació en les EDAR de Villena, Alcoi i Albufera Sud.

En conjunt, les aigües reutilitzades després de la seua convenient depuració van aconseguir en 2021 la xifra de 256,98 hm³, corresponent 127,22 hm³ a usos productius com són l’agricultura (94,5%), les activitats recreatives (3,1%), urbanes (1,3%) i industrials (1,1%), mentre que els restants 129,76 hm³ van tindre una finalitat mediambiental en ser destinades a les conques fluvials i a pal·liar el dèficit hídric. Cal assenyalar que la incorporació d’aquests cabals a llits de rius, a més de l’aportació mediambiental, també possibilita que siguen aprofitades aigües avall.

El volum i percentatge de reutilització varien any a any d’acord amb les condicions climàtiques, la disponibilitat de reg i la superfície i tipologia de cultiu. Així, en total, durant 2021 es va registrar un increment del 5,9% en l’ús productiu total en passar de 120,12 hm³ a 127,22 hm³.

Alacant reutilitza el 71, 9% de les aigües regenerades

Per això, entre les tres províncies el percentatge de reutilització varia substancialment a causa de la pluviometria i a la disponibilitat d’altres aportacions hídriques. Castelló, per exemple, només va requerir per a usos productius i ambientals un 41,2% de les aigües regenerades (3,86 hm³ per a usos productius i 18,42 hm³ amb una fi mediambiental).

Enfront d’un 52,8% de València (61,8 hm³ per a usos productius i 81,16 hm³ amb una fi mediambiental) i un 71,9% que va reutilitzar la província d’Alacant (61,5 hm³ per a usos productius i 30,18 hm³ amb una fi mediambiental). Les comarques alacantines van reutilitzar un total de 91,68 hm³, dels quals dos terços van ser destinats a agricultura i el restant a fins ambientals de les conques fluvials.

Alacant, a més, compta amb algunes de les EDAR que reutilitzen un major percentatge d’aigües sanejades, concretament 16 depuradores en les quals es reutilitza el 100% de l’efluent, 14 d’elles destinant el 100% dels seus volums a agricultura. És el cas d’Albatera-San Isidro, Almoradí, Callosa del Segura, Crevillent-Vessador, Dolores-Catral, Elx-Algorós, Elx-Arenals, Guardamar del Segura, Vila Joiosa, Orihuela Costa, Pilar de la Horadada, Rojales, San Fulgencio-Daya, Santa Pola, Torrevieja i Villena.

Per això, EPSAR ja ha iniciat el procés de redacció de projectes d’instal·lació de nous tractaments terciaris a les comarques de la Vega Baixa i la Marina Baixa. En concret, s’està ultimant la licitació dels projectes per a la implantació de tractaments terciaris en 16 depuradores de la Vega Baixa del Segura per import total de 12 milions d’euros, així com la instal·lació de terciaris en les localitats de La Vila Joiosa i Altea per un pressupost estimat entorn dels 2,5 milions d’euros en cada cas.

D’altra banda, juntament amb la Direcció General de l’Aigua i l’Ajuntament d’Alacant s’està avançant en la concreció del projecte «Abocat Zero» que possibilitarà l’aprofitament per a reg, a través d’instal·lacions d’embalsament i regulació, dels efluents de la gran depuradora de la província, la de Rincón de Lleó a Alacant.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.