Castelló ‘signa’ la retirada de la Creu del Parc Ribalta

 

Segons explica una nota de premsa remesa per l’Ajuntament de Castelló, el consistori «ha fet un pas més per retirar el monument als caiguts del Parc Ribalta amb la resolució decretada per la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, en la qual ordena la seua retirada».

Un tràmit necessari per a dur a terme una acció que com altres similars en els últims anys i en tot l’estat arriben sempre generant controvèrsia política.

De fet, cal recordar que en este cas, en el de la coneguda com a ‘Creu del Ribalta‘ per tots els castellonencs, no és el primer intent de retirada del monument, per això, no és estrany que una vegada més es genere certa polèmica, tot i que des del consistori insisteixen que només es limiten a complir la llei.

Així, la resolució signada per Ruiz decreta la retirada del vestigi d’acord amb les lleis estatal i valenciana de memòria democràtica i la comunicació de l’autoritat competent en esta matèria, la Direcció General de Qualitat Democràtica, com ha explicat la regidora.

«Basant-nos en la legalitat, i tenint d’acord amb l’informe de l’autoritat competent, que és la Direcció General de Qualitat Democràtica, el que determina que el monument és un vestigi d’exaltació franquista, i com a regidora amb les competències delegades de Memòria Democràtica ordene la retirada del monument als caiguts del Parc Ribalta», ha informat Ruiz.

L’edil també ha recordat que ara s’ha de traslladar la resolució «a l’àrea d’Obres i Projectes Urbans perquè execute el projecte de retirada del monument i ampliació de Parc Ribalta».

Així mateix, el decret signat per la regidora també serà traslladat «a l’àrea de Patrimoni, perquè inicie el procediment per a la cessió de la creu llatina del monument», ha subratllat Ruiz, qui es va reunir amb representants de la Diòcesi Segorbe-Castelló per oferir-los l’esmentada creu i va recollir la seua voluntat de conservar-la.

A més, tal com recull el punt huité del document, el consistori notificarà ara la resolució de la regidora a les persones que han comparegut en l’expedient, informant individualment de la contestació a les seues al·legacions.

Cal assenyalar que el consistori disposa l’autorització de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana per executar el projecte de retirada del monument i ampliació de la llar del parc Ribalta, Bé d’Interés Cultural. A més, cal recordar que l’espai on es troba el vestigi és de titularitat municipal i, per tant, el consistori té competències per actuar en el mateix.

El nou expedient administratiu per a la retirada del monument, activat el maig de 2021, ha sumat més d’un centenar d’al·legacions a favor de l’actuació. A més, el Comité Tècnic d’Experts per a la valoració de la retirada dels vestigis vinculat a la Guerra Civil i la Dictadura de la Comunitat Valenciana, va determinar que el monument del Parc Ribalta «continua sent en l’actualitat un signe d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura per ser un punt de concentració per a l’exaltació del franquisme en dates concretes «i la Direcció General va notificar que este monument és, en l’actualitat, un monument contrari a la democràcia i cal aplicar les lleis.

Política i patrimoni històric

 

D’altra banda, la portaveu del Grup Municipal Popular, Begoña Carrasco, denuncia que l’equip de govern que lidera l’alcaldessa Amparo Marc estiga més pendent d’enderrocar creus, que de protegir el patrimoni cultural i artístic que pertany a tots els castellonencs.

«Segueixen obcecats a treure la Creu del Ribalta, que va ser resignificada el 1979 i des de llavors ret homenatge a totes les víctimes de la violència, mentre descuiden la protecció del patrimoni que és de tots i la prova és que tenen abandonada la Vila Romana del camí Villamargo que van prometre inaugurar el 2018 i ara permeten que s’esborre de cop obres monumentals d’incalculable valor artístic», explica Carrasco referint-se a l’esborrat d’un mural de l’artista internacional Juan Ripollés en una façana mitgera de la Plaça de la Pau, que fins fa escasses setmanes formava part de les 200 peces del Museu a l’Aire Lliure de la ciutat.

 

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.