Espanya no és un país «antivacuna» i els dubtes desapareixeran, segons un expert de la Universitat d’Alacant

 

Els dubtes de molts ciutadans en Espanya quant a la imminent vacuna contra el Covid-19 per un sentiment de desconfiança desapareixerà tan prompte com es comprove que és segura, segons l’epidemiòleg i expert de la Universitat d’Alacant (UA), José Tuells Hernández.

 

En una entrevista amb Efe, el també director de la Càtedra de Vacunologia Doctor Balmis ha indicat que el número de persones que no volen vacunar-se contra el coronavirus ha augmentat al nostre país fins al 47%, segons el baròmetre d’octubre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).

 

No obstant això, els científics creuen que els dubtes desapareixeran quan comence a administrar-se perquè ara es viu una «hesitació vacunal», un moment de vacil·lacions però «no un moviment antibovines».

 

«Tots voldran vacunar-se»

Tuells Hernández ha afirmat que Espanya és un dels països amb millor cobertura de vacunació en Europa i ha insistit que «no hi ha moviment antivacuna organitzat» sinó eixe moviment que desapareixerà per l’efecte de «pujar-se al carro» quan es comprove que és segura.

 

A partir d’eixe precís instant, les reticències baixaran i «tots voldran vacunar-se», cosa que es produirà perquè «si una vacuna no complix amb els requisits d’eficàcia i seguretat» no es permetrà la seua eixida al mercat.

 

Després dels anuncis dels laboratoris Pfizer i Moderna per a iniciar la vacunació al començament de 2021 i davant del dilema de si hauria de ser voluntària o obligatòria, Tuells s’ha mostrat «contrari» al fet que siga una imposició. Ha afegit que en Espanya ha funcionat molt bé la recomanació a vacunar-se i hi ha «unes cobertures de vacunació molt altes», per damunt del 97%.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.