Els experts posen data a la tercera onada de coronavirus en Espanya

 

L’inici de la vacunació no evitarà la tercera onada de coronavirus a Espanya. El repunt de contagis dels últims dies, 16.716 casos i 247 morts en les últimes 24 hores, afegit a les festes de Nadal, albira un panorama negatiu per al mes de gener. «Tindrem un drama amb les xifres de morts, però també amb les xifres d’ocupació perquè cada onada comporta restriccions. El missatge no està sent prou contundent com hauria de ser», apunta María José Campillo, metge de Família i responsable de finances de la Confederació Estatal Sindicats Mèdics (CESM).

«Les vacunes que hi ha ara són molt escasses, no arriben a tot el món, sinó a una xicoteta part de la població. Encara queden dies perquè desaparega el virus», sentencia la doctora Campillo. Perquè el fàrmac siga útil, apunta Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador de la Fundació FISABIO, caldria vacunar el 70% de la població, cosa que «tardarà mesos» en passar, segons la seua opinió.

 

«Amb esta vacuna no es busca la immunitat total»

El pla del Ministeri de Sanitat se centra en tres etapes de vacunació: la primera fase, que va començar el 27 de desembre amb quatre grups de població; la segona fase, projectada per al març i la tercera, a partir de l’estiu. Per això, fins a finals d’estiu no es podrà parlar de la immunitat de ramat.

 

Tot i que no serà total, assegura Estanislao Nistal, viròleg i professor de Microbiologia de la Universitat CEU San Pablo. «Amb esta vacuna no es busca la immunitat total. Per a arribar a això segurament ens calguen millors vacunes. Les dades publicades fins al moment el que demostren són una immunitat protectora», exposa, que es comença a donar aproximadament deu dies després d’haver rebut la segona dosi.

 

El que busquen les vacunes és que el virus siga més lleu en aquelles persones contagiades. «D’esta manera, hi ha menys risc d’ingressos en Unitats de Cures Intensives (UCI) i de morts», remarca Carolina Hurtado. L’experta creu que a finals d’estiu, quan este 70% de la població estiga vacunada, hi haurà menys restriccions que ara. «Les vacunes són molt necessàries. La primera malaltia que es va radicar en el món es va conseguir parar amb una vacuna», assenyala.

 

Els experts advoquen pels confinaments totals

«La transmissió del virus seguix, no podem abaixar la guàrdia. Totes les mesures de confinament estan sobre la taula», confessa el doctor Nistal. Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ha instat este dimecres a un breu «confinament intens i total» al gener per a evitar que la tercera onada sature de nou el sistema hospitalari. «Podem estar davant de la situació més complexa des del principi de la pandèmia», va dir a la Cadena Ser.

 

Mercedes Hurtado, presidenta del Col·legi Oficial de Metges de València, ha opinat també que s’hauria d’aplicar «el confinament total» en el territori valencià per a frenar l’evolució de la pandèmia. «Si no es complixen les normes i la gent celebra alegrement Nadal, això passarà factura al gener», ha assegurat.

 

Amb tot, pareix que la tercera onada ja és inevitable. El més important és que esta siga menys forta que les dos anteriors. «Donem per fet que és inevitable i que les Festes de Nadal ho acceleren. Ens arribarà. I no estem per prendre’ns llicències de cap classe. El que hem d’evitar és que ens arribe amb la intensitat d’esta segona onada», afirma Serafín Romero, president de l’Organització Mèdica Col·legial.

Últimes notícies

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.

Obres d’emergència al tram urbà del riu Magre a Utiel després de la DANA

El Consell ha avalat la declaració d’emergència per reparar amb 4,7 milions el tram urbà del riu Magre al seu pas per Utiel, molt afectat per la DANA del 29 d’octubre de 2024, i millorar-ne el funcionament hidràulic.

Catalá aposta per l’atletisme i la vela davant de la Fórmula 1 a València

L’alcaldessa María José Catalá ha defensat que València aposte per la vela i l’atletisme, per tradició i menor cost públic, i ha reobert la porta a acollir de nou la Copa de l’Amèrica.

Els pobles afectats pels incendis de l’estiu demanen ser zona d’emergència greu

El Consell ha acordat sol·licitar al Govern d’Espanya que declare com a zones greument afectades per una emergència de protecció civil els municipis castigats pels principals incendis forestals d’aquest estiu a la Comunitat Valenciana.

La Serra d’Escalona i la Dehesa de Campoamor ja són parc natural

El Consell ha declarat parc natural la Serra d’Escalona i la Dehesa de Campoamor, un espai d’alt valor ambiental que abasta Orihuela, San Miguel de Salinas i Pilar de la Horadada. La figura de protecció busca conservar la biodiversitat i compatibilitzar-la amb els usos tradicionals i el desenvolupament rural sostenible.