Els ingressos en les Unitats de Vigilància intensiva (UCI) de pacients amb Covid-19 pugen de manera alarmant, en alguns casos de manera «exponencial», i encara que «estem lluny» de les incidències de març o abril, s’espera que en les pròximes dos o tres setmanes la «situació empitjore de manera significativa».
D’eixa manera ho assegura en una entrevista amb l’Agència EFE el doctor Álvaro Castellanos, vicepresident de la Societat espanyola de medicina intensiva crítica i unitats coronàries (Semicyuc), qui advertix que l’edat mitjana dels ingressats en esta segona ona és de 55 anys, molt inferior a la de la primera, entorn dels 64.
Ingressos en UCI
Castellanos, cap de servici de Medicina Intensiva de l’Hospital La Fe de València, explica que la situació de les UCI és variable depenent de la comunitat autònoma i, ara mateix, Madrid i Catalunya estan al capdavant quant al número d’ingressos en UCI.
En el cas del territori valencià, hi ha 158 persones ingressades en UCI i la xifra «està creixent», i la taxa d’incidència en els últims 14 dies, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, és el 186,78 casos per cada cent mil habitants.
Els ingressos, en augment
«El més preocupant és que el ritme d’ingressos està augmentant pràcticament en totes les comunitats i de manera ràpida i alarmant», afirma l’especialista, que matisa que l’increment és desigual en les diferents regions. Al seu juí, estem «molt lluny» d’arribar a l’ocupació de les UCI que es va conseguir en març o abril.
«Pensem que no arribarem en cap cas a eixes xifres tan alarmants, a eixa afluència massiva de pacients amb Covid-19, però sí que estem preocupats perquè cal atendre també els pacients no Covid» indica. Segons explica, en març i abril va haver malalts que no van acudir a l’hospital per por de contagiar-se, el que va permetre compaginar l’atenció a tots els pacients.
Castellanos indica que en la primera ona «es van suspendre moltes activitats com a cirurgia programada per a fer front a la pandèmia, cosa que també comporta un excés de mortalitat no quantificat».
