La justícia es mulla sobre la vacunació obligatòria

A Espanya, gairebé 3 milions de persones ja s’han posat les dos dosis de la vacuna contra el coronavirus, i un altre milió més ha rebut la primera. La campanya de vacunació segueix el seu curs amb l’esperança d’accelerar el ritme en els pròxims mesos gràcies a l’arribada de noves dosis i noves vacunes.

Però l’aparició de reaccions adverses no desitjades, algunes amb resultat de mort, han obert una crisi que minva la confiança dels ciutadans cap a les vacunes. El gran temor del govern espanyol és que a partir d’ara, moltes persones que estaven convençudes s’ho pensen dos vegades abans de posar-se la vacuna.

En data de hui, la vacunació a Espanya és voluntària i ningú pot obligar una persona a posar-se la vacuna en contra de la seua voluntat. Per això les autoritats sanitàries estan fent èmfasis en la seguretat i l’eficàcia de les vacunes, per a convéncer a la població de la necessitat de vacunar-se i protegir-se a un mateix i als altres.

L’obligatorietat de la vacuna contra el coronavirus ha estat un debat obert des del principi de la campanya de vacunació. Ara, una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estableix que la vacunació obligatòria és «necessària en una societat democràtica» i obre la porta per a la seua aprovació.

La sentència ha estat dictada per jutges de l’alt tribunal europeu en resposta a la denúncia d’un ciutadà polonés, al qual li van denegar la sol·licitud d’ingrés del seu fill en una guarderia per no estar vacunat. La decisió judicial empara la possibilitat d’una vacunació obligatòria «amb condicions, en l’actual epidèmia de Covid-19».

A Espanya continuen regint la llei de bases de sanitat nacional i la llei orgànica de mesures especials, que emparen la vacunació obligatòria en casos excepcionals. El Govern d’Espanya té mecanismes legals per a fer-lo, però davant la polèmica que genera esta qüestió va preferir mantenir-lo com una acció voluntària.

 

Dret a la vida i protecció de la salut

De fet, els experts de l’àmbit mèdic adverteixen que imposar l’obligatorietat de la vacuna podria arribar a ser contraproduent. Però tant la Declaració Universal de Drets Humans com el Conveni Europeu de Drets Humans i la constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveuen el dret a la vida i la integritat física, així com la protecció de la salut.

 

Emparat en aquests exemples, el Tribunal Europeu de Drets Humans considera que la vacunació obligatòria és «necessària en una societat democràtica» per a preservar el dret a la vida i a la salut. El tribunal parteix de la idea que, en un context excepcional d’amenaça per a la salut de les persones, es poden adoptar mecanismes excepcionals que beneficiïn al comú de la població.

 

A Espanya, el dret a la vida i a la integritat física es recull en el títol primer de la Constitució. Segons l’article 43, els poders públics tenen la competència per a organitzar i protegir la salut pública a través de mesures preventives i les prestacions i els serveis necessaris. Els precedents al nostre país són clars, ja que es va establir la vacunació obligatòria en el cas de la diftèria, la verola i altres infeccions.

 

Problemes amb la vacuna actual

Clar que una cosa és la teoria, i una altra la pràctica. El context d’excepcionalitat en el qual ens trobem, la pitjor pandèmia en molt de temps, el govern podria decretar l’obligatorietat de la vacuna. Però els governs són conscients del rebuig que genera la vacuna en amplis sectors de la societat i, a més, la urgència ha portat a accelerar els terminis i això augmenta les sospites.

 

El moviment anti vacunació és un poderós lobby que estén el pànic a través de les xarxes socials. És un sector minoritari de la societat, però exerceix una gran influència. El govern tracta de combatre les teories de la conspiració, i creu que la voluntarietat de la vacunació és la millor forma per a convéncer a la gent que és segura.

D’altra banda, l’aparició d’efectes adversos no desitjats amb resultat de mort ha obert una crisi entorn de la vacunació. El govern defensa que es tracta de casos aïllats i confia en els protocols del sistema de farmacovigilància. Però al mateix temps és conscient que si estos casos es produïren sent la vacunació obligatòria, l’escàndol seria majúscul i per això prefereix curar-se en salut.

 

 

 

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.