Mercadona diu adéu a les bosses de plàstic i les substitueix per altres de paper i material reciclat

 

Mercadona elimina aquest dilluns de forma definitiva de totes les seues tendes les bosses de plàstic d’un sol ús. D’aquesta manera, les més de 1.600 tendes de la cadena ja només oferiran als clients tres tipus de bosses: les de paper, les de ràfia i les bosses amb un 50-70 per cent de plàstic reciclat procedent de l’embalatge recuperat a les seues tendes.

 

Aquesta última alternativa és «el fruit del compromís conjunt de clients, empleats i proveïdors, i de la seua implicació en l’aprofitament dels recursos, la reducció, la reutilització i el reciclatge per a allargar la vida dels materials i evitar que acaben en l’abocador», destaca la cadena de supermercats valenciana a través d’un comunicat.

 

Per a la seua fabricació, la companyia, aplicant els principis de l’Economia Circular, reaprofita anualment més de 3.000 tones de plàstic procedent dels embalatges recuperats a les seues tendes, que després envia als seus blocs logístics per logística inversa i des d’allí al gestor autoritzat Saica, que el converteix en ‘grazna’, per a què el fabricant Plasbel li done una segona vida en forma de bosses per a transportar la compra.

 

Amb aquesta mesura, que es va iniciar en 2018 en 66 tendes i s’ha anat implantant a la resta de la cadena de manera progressiva, «El Cap» -com la companyia denomina internament als seus clients- que haja oblidat la seua bossa a casa ja pot triar entre la tradicional cistella de ràfia de 50 cèntims, una bossa de paper a 10 cèntims, i una bossa amb un contingut de plàstic reciclat entre el 50% i el 70%, també a 10 cèntims. Totes aquestes opcions són reutilitzables i reciclables.

 

Nou sistema dispensador

A més, la companyia instal·larà progressivament en totes les seues tendes un nou moble per a les bosses de plàstic que utilitzen els «caps» en les seccions de frescos, dotat d’un nou sistema dispensador que redueix el malbaratament d’aquestes. El mecanisme de reposició és més fàcil i intuïtiu que l’anterior, facilitant aquesta faena al treballador de la secció.

 

Així mateix, està previst que aquestes bosses siguen substituïdes per altres de material compostable abans de 2021. Mentrestant, amb el compromís de reduir el consum de plàstic, s’ha suprimit la zona de pretall per a disminuir la quantitat de plàstic que quedava en el suport, i que era rebutjada.

 

Totes aquestes iniciatives «reforcen el compromís de Mercadona amb el desenvolupament d’una activitat sostenible, una aposta que li va portar en 2011 a ser la primera empresa del seu sector a introduir iniciatives per a reduir la utilització de les bosses de plàstics d’un sol ús, i un any abans, en 2010, a convertir-se en pionera en el reciclatge de plàstic amb projectes com l’abordat conjuntament amb el proveïdor totaler SPBerner per a incorporar una nova línia de ‘menaje’ (poals, safes, pals de granera i motxos), fabricada amb el plàstic recuperat dels hivernacles».

 

Així mateix, la companyia col·labora des de 2001 amb Saica Natur, divisió del Grup Saica que gestiona els residus i ofereix serveis mediambientals, a través dels seus productes Saica Zero, que busca reduir la generació de residus, millorar la segregació dels mateixos així com minimitzar l’enviament a abocador, i Saica Circular, és a dir, retornar al mercat com a nous recursos allò que ja va ser utilitzat.

 

Mercadona subratlla que un dels seus «compromisos és retornar part de quant rep d’ella». En aquest context, es desenvolupa el Pla de Responsabilitat Social de la companyia, que atén el component social i ètic a través de diferents línies d’actuació sostenibles que reforcen la seua aposta pel creixement compartit.

 

Com a part d’aquesta política Mercadona treballa en el Projecte de Distribució Urbana Sostenible i la millora de la qualitat de l’aire a les nostres ciutats mitjançant camions i furgonetes propulsats per tecnologies més netes i eficients, així com en la construcció de cobertes enjardinades i jardins verticals a les seues botigues.

 

Una altra línia estratègica del Pla de Responsabilitat Social de Mercadona és la sostenibilitat mediambiental. Per a això, Mercadona compta amb un Sistema de Gestió Ambiental propi, enfocat a l’optimització logística, l’eficiència energètica i la reducció de residus; part d’aquest sistema està basat en els principis de l’Economia Circular i cerca conjuntament amb els proveïdors la conversió dels residus en nous recursos, amb exemples com el de les bosses.

 

A més, la cadena col·labora amb més de 170 menjadors socials i 60 bancs d’aliments i altres entitats socials de tota Espanya, a les quals dóna diàriament aliments, i participa en campanyes de recollida d’aliments. Igualment, treballa amb més de 28 fundacions i centres ocupacionals en la decoració de les seues botigues amb murals de trencadís, elaborats per més de 1.000 persones amb discapacitat intel·lectual.

 

Mercadona és des de 2009 membre del Fòrum Europeu de la Distribució per a la Sostenibilitat (REAP), un organisme copresidit per la Comissió Europea en el qual tots els seus participants són auditats periòdicament i externament en matèria de sostenibilitat. A més, és soci des de l’any 2011 del Pacte Mundial de Nacions Unides per a la defensa dels valors fonamentals en matèria de Drets Humans, Normes Laborals, Medi Ambient i Lluita contra la Corrupció.

 

Per part seua, Grup Saica és l’empresa líder a Europa en la fabricació de paper reciclat per a cartó ondulat, amb una producció anual de 3,3 milions de tones de paper. Amb més de 10.000 empleats i presència a Espanya, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Irlanda, Turquia, Luxemburg i Holanda. Té quatre línies de negoci: fabricació de paper reciclat per a cartó ondulat (Saica Paper), recuperació de materials reciclables (Saica Natur), envasos de cartó ondulat (Saica Pack) i embalatge flexible (Saica Flex). La xifra de negoci del grup és de 4.161 milions d’euros a tancament de 2018.

Últimes notícies

Les persones amb ELA en dependència extrema cobren fins a 9.850 € al mes sense llista d’espera

La Generalitat ha reconegut el grau màxim de dependència a 102 persones amb ELA fins a juliol de 2026, amb prestacions de fins a 9.850 euros mensuals i sense llistes d’espera per al Grado III+ a la Comunitat Valenciana.

El PP retreu al PSPV l’augment de 16.000 milions del deute valencià

La portaveu d'Economia del PP en Les Corts, Mari Carmen Contelles, acusa el PSPV d'haver augmentat en quasi 16.000 milions el deute de la Generalitat durant els governs del Botànic i li nega autoritat per a donar lliçons de gestió econòmica. També reclama una reforma estable del sistema de finançament acordada en el Consell de Política Fiscal i Financera.

La Comunitat Valenciana es manté quarta en matriculacions de turismes al juliol amb el 8,4 %

Les matriculacions de turismes han tingut un repartiment desigual per autonomies al juliol. La Comunitat Valenciana s’ha situat en quarta posició, amb el 8,4 % de les vendes i 8.573 vehicles.

Així demana Marina Mercant extremar la seguretat per vore l’eclipsi en barco

Marina Mercant ha llançat una sèrie de recomanacions perquè les embarcacions que isquen a vore l’eclipsi solar del 12 d’agost des de la mar, especialment davant la costa de la Comunitat Valenciana, ho facen amb la màxima seguretat possible i tornen als ports de manera escalonada.

Com vore des de València l’eclipsi total de sol del 12 d’agost amb total seguretat

L’astrònoma Amelia Ortiz explica com observar l’eclipsi total de sol del 12 d’agost des de València amb ulleres homologades i mètodes de projecció casolans, un fenomen que no es repetirà al segle XXI.

Quasi 900 cançons aspiren a entrar al Benidorm Fest 2027

RTVE ha rebut prop de 900 cançons per a la sisena edició del Benidorm Fest 2027, després d’un procés de 115 dies que ha avançat el calendari per a millorar la planificació. Ara la corporació triarà almenys 16 temes, ampliables fins a 20, i podria convidar artistes de prestigi.

Benetússer rebrà 1,78 milions per a recuperar quatre instal·lacions malmeses per la dana

El ple de l’Ajuntament de Benetússer ha aprovat quatre projectes de reconstrucció en edificis municipals danyats per la dana, finançats amb 1,78 milions d’euros del Ministeri de Política Territorial.

Més de 16.600 llauradors valencians cobraran 13,7 milions per fertilitzants al setembre

El Ministeri d'Agricultura ingressarà la primera setmana de setembre 13,78 milions d'euros a 16.615 agricultors valencians per l'ajuda extraordinària a fertilitzants, dins d'un paquet estatal de quasi 495 milions. Altres 9.362 productors de tot Espanya continuen pendents de tràmits per poder cobrar.
FILMOTECA D'ESTIU