El Consell de Ministres aprovarà hui un Reial decret que modifica l’estatut del personal sanitari perquè els contractes d’interinitat no puguen durar més de tres anys.
Segons el text, superat aqueix termini, caldria crear les places que continuen sent necessàries per a cobrir les vacants amb personal fix.
«El còmput total de tots els nomenaments de personal estatutari temporal que, de forma continuada o interrompuda, recaiguen en una mateixa persona, no podrà superar el termini de tres anys«, determina el text. Així, el Govern preveu «fer fixos» a un total de 67.300 sanitaris.
La mesura s’emmarca dins de la reforma per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En concret, l’objectiu de l’Executiu de Pedro Sánchez és situar la taxa de temporalitat estructural per davall del 8% en el conjunt de les Administracions Públiques espanyoles.
El Govern justifica que els processos de selecció per a la contractació de sanitaris «són excessivament lents i dilatats en el temps, ocasionant en molts casos la necessitat de provisió temporal dels llocs pel temps necessari fins a la cobertura efectiva«. «En aquestes condicions, el recurs al nomenament de personal interí i a la contractació de personal temporal s’ha constituït en una alternativa organitzativa que ha acabat suposant un increment excessiu de la temporalitat«, expressa.
Aquesta nova Llei sanitària estableix que, transcorreguts tres anys des del nomenament d’un sanitari interí, aquesta vacant «només podrà ser ocupada per personal fix«, encara que hi haurà excepcions com que «en el procés selectiu corresponent no s’haja cobert la plaça en qüestió, i en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal estatutari interí«.
A més, excepcionalment, el sanitari interí podrà romandre en la plaça que ocupe temporalment, «sempre que s’haja publicat la corresponent convocatòria dins del termini dels tres anys, a comptar des de la data del nomenament de l’interí«. «En aquest supòsit podrà romandre fins a la resolució de la convocatòria, sense que el seu cessament done lloc a compensació econòmica«, detalla l’Executiu.
Límits a la contractació d’interins
La Llei intenta fixar límits a la contractació d’interins, només per a «raons expressament justificades de necessitat i urgència«. Entre elles, es troba que es podrà contractar un interí per a cobrir places vacants «durant un termini màxim de tres anys» sempre que «no siga possible» situar un empleat fix.
També hi haurà interins per a «programes de caràcter temporal» no superiors a tres anys. Per a blindar aquest punt, l’Executiu detalla que aquests programes «no poden ser d’una naturalesa tal que supose l’execució de tasques o la cobertura de necessitats permanents, habituals de duració indefinida de l’activitat pròpia dels serveis de salut«.
Un altre supòsit en el qual es permetrà la contractació d’interins és l'»excés o acumulació de tasques» per «un termini màxim de nou mesos dins d’un període de 18 mesos«. En tots els anteriors suposats, una vegada es complisquen els tres anys, la Llei afirma rotundament que s’haurà de «tramitar la creació d’una plaça estructural en la plantilla del centre«.
«En aquells serveis o unitats en què s’efectue aquest tipus de nomenaments i no es cree una nova plaça, superats els terminis establits en cada cas, no podrà fer-se un nou nomenament per la mateixa causa en un període de dos anys«, estableix el Reial decret.
Interinitats durant vacances
La Llei també obri la porta a contractar substituts que realitzen «funcions pròpies» de funcionaris «durant els períodes de vacances, permisos, dispenses i altres absències de caràcter temporal que comporten la reserva de plaça«. Igualment per a «la cobertura d’exempció de guàrdies, per raó d’edat, o malaltia, podent substituir fins a dos persones i sempre que amb la plantilla disponible no fora possible cobrir aquesta contingència i respectant els límits legals de la jornada«.
També es podrà contractar un interí davant la reducció de la jornada ordinària de funcionaris, «identificant a la persona o persones concretes a qui es complementa la jornada i durant tot el període corresponent i la modalitat que motiva la reducció«.
La Llei persegueix que les comunitats autònomes complisquen amb aquesta norma, perquè les competències sanitàries estan transferides: «Les Administracions sanitàries seran responsables del compliment de les previsions contingudes en la norma i, especialment, vetlaran per evitar qualsevol classe d’irregularitat en la contractació i nomenaments del personal estatutari temporal i substitut«.
De la mateixa manera, la Llei és ferma en què l’incompliment del termini màxim de permanència del sanitari interí «donarà lloc a una compensació econòmica», que «serà equivalent a vint dies de les seues retribucions fixes per any de servei«.
Procés de negociació
El text recull que el Ministeri de Sanitat, amb coneixement de la Comissió de Recursos Humans en la seua labor de planificació, iniciarà en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret un procés de negociació per a l’actualització de la norma estatutària en el termini de sis mesos, que podrà ser prorrogable.
La Llei entrarà en vigor l’endemà al de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado (BOE), un fet que es podria produir aquest dimecres, un dia després de ser avalada pel conjunt del Govern en el Consell de Ministres. No obstant això, i a causa dels canvis que es plantegen, l’Executiu ha atorgat a les comunitats autònomes un termini addicional de quatre mesos per a «fer els canvis oportuns en els sistemes d’informació de recursos humans«.
