Els talibans han promés aquest dimarts una “amnistia general” per als funcionaris i seguretat per a la població mentre nombrosos civils continuen intentant fugir del país. “No volem venjança”, han assegurat a través d’un missatge d’unitat i reconciliació al mateix temps que han promés respectar els drets de les dones en el marc de la llei islàmica o xaria.
Així ho ha indicat el principal portaveu del moviment, Zabihullah Mujahid, durant la seua primera roda de premsa en públic des de la presa de Kabul. Abans de començar la conferència, ha recitat l’Alcorà i s’ha congratulat per la victòria dels talibans, assegurant que és un “orgull per a tota la nació”.
“Canviarem el nostre país molt prompte. Serà un canvi positiu. Sé que tots els afganesos volen tindre una vida millor”, ha relatat el portaveu talibà, qui assegura que només volen “viure en pau, sense guerra, sense inestabilitat” i que faran passos per a restaurar la llei i l’ordre. “No volem lluitar”, ha afegit.
Aquesta primera compareixença pública coincideix amb l’arribada a l’Afganistan del mul·là Baradar Akhund, cap de l’oficina política dels insurgents a Catar, en el que suposa aparentment el primer viatge oficial d’un líder talibà al país des de la caiguda del règim insurgent en 2001.
Asseguren “no buscar venjança”
D’aquesta manera, Mujahid ha garantit que hi haurà seguretat tant per a nacionals com per a estrangers i que no hi haurà represàlies ni “rancor” per als funcionaris de l’anterior govern i els col·laboradors d’altres països, que podran quedar-se o tornar a l’Afganistan: “No volem venjança, estem perdonant a tothom”.
“No volem que ningú isca del país, aquest és el seu país, aquesta és la nostra pàtria comuna, tenim valors comuns, religió comuna, nació comuna (…) Hi ha una amnistia general, per la qual cosa no hi haurà hostilitats”, ha afirmat.
Així mateix, ha assegurat als civils a Kabul que “les seues vides estan fora de perill” i que “ningú telefonarà a les vostres portes i ningú serà interrogat o perseguit”, en al·lusió als registres que s’han començat a produir des d’aquest dilluns, tal com va comptar a TVE un intèrpret afganés en l’especial informatiu sobre el col·lapse de l’Afganistan.
Les dones podran treballar en el marc de la xaria
D’altra banda, han avançat que pròximament es formarà un govern amb caràcter islàmic, que serà el que dicte les lleis que regiran el país. No obstant això, els talibans han dit que busquen ser un govern inclusiu. Així, el portaveu ha assenyalat que “les dones són una part important” de la seua societat i que podran treballar i estudiar sempre que complisquen amb la interpretació de la xaria.
“Seran molt actives en la societat, però dins del marc de l’Islam”, ha indicat, després de la qual cosa ha afirmat que “les nostres dones són musulmanes i estaran contentes de viure respectant la xaria. “Estem en el nostre dret d’actuar sobre la base de les nostres creences religioses”, ha afegit.
Preguntat sobre si les dones podran treballar en condicions d’igualtat amb els homes, no ha volgut respondre i s’ha limitat a dir que el nou govern serà qui decidisca els detalls.
Un altre portaveu del grup, Suhail Shaheen, ha declarat també en la cadena britànica Sky News que les xiquetes i dones podran continuar assistint a les escoles i accedir a l’educació superior a l’Afganistan amb el país sota el seu control.
“Hem anunciat aqueixa política més d’una vegada, en conferències internacionals com la de Moscou, en la conferència de Doha. El nostre líder l’ha esmentat en els seus discursos. Així que aqueixa és la nostra política”, ha dit *Shaheen. “En totes aqueixes zones que estan caient del nostre costat a l’Afganistan hi havia milers d’escoles, escoles de xiquetes, universitats. Totes elles estan operant”, ha assegurat.
Quan els talibans van governar el país entre 1996 i 2001, es van tancar les escoles per a xiquetes, les dones no podien viatjar ni treballar, i se’ls obligava a portar el burca en públic, un vel que cobreix tot el cos i la cara, amb una pantalla de tela sobre els ulls. Si se saltaven les normes misògines imperants, podien ser assotades de manera pública o, fins i tot, veure’s condemnades a la lapidació.
Després de la fi del règim, si bé comptaven amb algunes traves, les dones van tornar a treballar i gaudir d’independència a l’Afganistan. Per això ara temen que el retorn dels talibans les torne a relegar a una labor domèstica.
“Hi ha una gran diferència entre ara i fa 20 anys”
No obstant això, cap dels dos portaveus han aclarit en què consisteix la interpretació de la llei islàmica ni les diferències amb la situació dels drets de les dones fins ara, ja que l’Afganistan ja era un estat musulmà abans del seu col·lapse viscut en l’última setmana.
En la roda de premsa, l’agrupació només ha assegurat que comparteixen els mateixos ideals en els quals creien els talibans d’aqueix primer govern, encara que han matisat que compten amb una experiència i una visió que els farà prendre les decisions d’una manera diferent.
“El nostre país és una nació musulmana, tant si ho era fa 20 anys com si ho és ara” -ha afirmat Mujahid- “Però pel que fa a l’experiència, la maduresa i la visió, per descomptat que hi ha una gran diferència entre ara i fa 20 anys. Això ha sigut un procés evolutiu”.
Muyahid ha assegurat que tot serà “més clar” quan es forme el govern, moment en el qual grup insurgent decidirà quines lleis regiran l’Afganistan.
També ha avançat que els mitjans de comunicació privats i estrangers podran continuar sent lliures i independents a l’Afganistan i que els talibans estan compromesos amb els mitjans de comunicació dins del seu marc cultural.
Adverteixen a la comunitat internacional: “No serem el camp de batalla de ningú”
D’altra banda, els talibans han declarat que desitgen que l’Afganistan mantinga relacions pacífiques amb altres països. “No volem enemics interns ni externs”, ha dit Zabihullah Mujahid, que ha assegurat que mantindran les relacions amb la comunitat internacional “evitant problemes”.
“No permetrem que el nostre territori siga utilitzat contra ningú, ni contra cap país del món. Per tant, tota la comunitat mundial ha de saber que estem compromesos amb aquestes idees perquè ningú es veja perjudicat”. I ha advertit: “No volem que l’Afganistan torne a ser el camp de batalla de ningú”.
