La decisió sobre els àudios de l’112 durant la dana
El Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, encarregat d’investigar els fets ocorreguts durant la dana del 29 d’octubre, ha pres una decisió important que afecta la investigació. La jutgessa ha rebutjat la petició de FETAP-CGT d’incloure de manera ‘indiscriminada’ els àudios de les telefonades realitzades al telèfon d’emergències 112 aquell dia. El motiu principal de la seva decisió es basa en la possible ingerència en el secret de les comunicacions, considerada una infracció greu.
Consentiment necessari per a la incorporació dels àudios
La jutgessa ha explicat que, per tal que aquests àudios puguen ser inclosos en la causa, és imprescindible obtenir el consentiment de les persones que van realitzar les telefonades. Si bé s’ha assenyalat que en un cas concret s’ha concedit permís, per a la resta caldrà analitzar cada situació de manera individual. Això implicarà verificar si les telefonades emeses han estat realitzades per familiars de les víctimes, ferits o altres testimonis.
La importància del secret de les comunicacions
La jutgessa recorda que la ingerència en les comunicacions només és legal si hi ha indicis de delictes dolosos que impliquen els presumptes responsables. Actualmente, s’investiga un delicte contra els drets laborals associats a la causa, però no hi ha, per ara, una vinculació directa amb els delictes que justifiquen l’accés als àudios de les més de 19.000 telefonades realitzades al 112.
Personació de l’associació Mai Més València
A més, la jutgessa ha admès la personació de l’entitat Mai Més València com a acusació popular, la qual haurà de dipositar una fiança de 6.000 euros en un termini de 10 dies hàbils. Aquesta associació, sense ànim de lucre i recentament creada, té la intenció d’implicar-se activament en el procés judicial, tot i que fins ara no hi ha acusacions formals per part del ministeri públic.
Conclusió
La decisió del jutjat marca un precedent en l’important debat sobre la privacitat i els drets individuals en el context de catàstrofes naturals i ajuda a entendre com s’estableixen els límits legals en la recerca d’informació sensible durant situacions d’urgència.
