La importància de Noé, segons el Gènesi, és que la població de la Terra va ser completament destruïda durant el Diluvi Universal per causa de la maldat dels habitants, i Noé i la seua família van ser els únics supervivents per continuar i repoblar la terra. (Fills de Noé o Taula de les Nacions. Gènesi 10 de la Tanakh.)
El capítol 11 del Gènesi, als seus versicles 1-9, relata el darrer incident prehistòric que figura a la Bíblia. Després d’això l’Antic Testament és exclusivament una crònica dels hebreus. I de què tracta? Doncs explica la història de la Torre de Babel, que segons els estudiosos bíblics es va construir només tres-cents quaranta anys després del diluvi universal.
Al principi del mateix Gènesi, Déu havia ordenat «sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la”, en canvi, els descendents de Noé van fundar una ciutat per viure tots junts, i van nomenar arquitecte de la Torre, Nemrod, primer cabdill del món. Babel i la seua Torre havien de ser el símbol, un santuari que simbolitzés la universalitat del seu poder. D’esta manera, la Torre esdevingué en la passió primordial i obsessiva de la humanitat. I un desafiament a Déu.
La Bíblia ho explica així, «en tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.
Després van dir:
-Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribe fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra».
Però tot això no li va fer gens de gràcia a l’ull sempre vigilant del Creador, de forma que:
«El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué: Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si esta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguen entre ells.»
Dit i fet:
«Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra».
Així, estimats germans (el text convida a este llenguatge!), que la pluralitat de llengües és obra de Déu Nostre Senyor. És voluntat seua, i defensa de la seua obra, que existisquen multitud de llengües i idiomes al món, i tot atac a una d’estes llengües, dirigit a la seua desaparició, és un atac a la mateixa obra de Déu.
De forma i manera que podem concloure, que les polítiques contra el valencià posades en marxa pel Consell, que l’odi i menyspreu a la llengua per part de la dreta del país, per part del PP i de VOX, són un acte de lesa deïtat. Una desobediència a Déu. A mi personalment, apostata com soc, me la bufa i no me la constipa esta circumstància, però a aquells que van de cristians per la vida, a la Diplomada en Ciències Religioses que ocupa la segona magistratura del país, els hauria de caure la cara de vergonya, i haurien de processionar de genolls fins a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a deixar com exvots la seua acta de diputats, i tornar a casa a repassar el catecisme.
Paraula de Nomdedéu.
