La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha acusat l’alcaldessa de València, María José Catalá, d’utilitzar el procés de regularització d’immigrants com a arma per a la confrontació política i de desviar l’atenció d’altres assumptes que afecten la ciutat, com les investigacions de la Fiscalia o els problemes de trànsit.
Bernabé ha subratllat que este procés de regularització de persones migrants naix d’una iniciativa social que ha aconseguit un ampli suport polític i institucional. Ha recordat que compta amb el suport majoritari del Congrés, així com amb l’aval d’organitzacions tan diverses com la Conferència Episcopal o la patronal CEOE, la qual cosa, al seu juí, mostra que es tracta d’una mesura assumida per gran part de la societat.
En la seua intervenció ha defés que es tracta d’un procediment que, més enllà del debat partidista, busca millorar el país i oferir estabilitat a milers de persones i famílies. Segons ha explicat, la regularització pretén donar seguretat laboral i de vida als qui ja residixen i treballen a Espanya, permetent-los planificar el seu futur personal i professional dins de la legalitat, i aportant també certitud a les empreses que depenen del seu treball.
Reforç de l’Administració i suport d’entitats socials
La delegada ha remarcat que l’Administració s’ha reforçat per a poder atendre el volum de gestions que implica el procés. Ha detallat que s’ha ampliat l’horari d’atenció fins a les 19 hores en les oficines d’Estrangeria, Correus i la Seguretat Social, amb l’objectiu d’evitar col·lapses i facilitar que més persones puguen tramitar la seua documentació en una franja més àmplia de temps.
A més, ha destacat la implicació de diferents entitats socials i organitzacions que treballen des de fa anys amb població migrant. Ha citat la col·laboració de Càritas i dels sindicats UGT i CCOO, entre altres, que estan ajudant a acompanyar als sol·licitants, orientar-los en els requisits i gestionar la documentació necessària. Segons Bernabé, este entramat de suports demostra que el procés no es limita a l’Administració, sinó que es recolza en una xarxa social consolidada.
Preguntada per les crítiques de Catalá i per la reclamació d’un milió d’euros anual que, segons l’alcaldessa, suposarà la contractació de personal de reforç, Bernabé ha assegurat sentir pena pel que interpreta com una busca deliberada d’enfrontament polític. Al seu entendre, s’està qüestionant un procediment que compta amb un consens molt ampli solo per interés partidista, en lloc de centrar-se en solucionar els problemes pràctics que puguen sorgir en la seua aplicació.
La delegada ha posat com a exemple l’actitud d’altres ajuntaments del país, que també estan reforçant els seus servicis per a atendre la població migrant. Ha assenyalat que a Madrid s’ha habilitat una pàgina web específica per a canalitzar les gestions, a Barcelona s’han contractat 50 advocats a través de l’oficina d’atenció a les persones migrants i a Paterna s’ha incorporat a quatre advocats per al mateix fi. Segons ha assegurat, estos casos mostren que altres administracions locals s’estan adaptant i col·laboren amb normalitat en el procés.
En este sentit, ha lamentat que, si l’alcaldessa de València decidix no implicar-se de la mateixa forma ni alinear-se amb el que considera la immensa majoria de la societat espanyola, eixa serà una responsabilitat exclusiva del govern municipal. Per a Bernabé, la falta de cooperació de l’Ajuntament de València no invalida el procés, però sí que pot traduir-se en més dificultats per als qui necessiten tramitar la seua situació administrativa.
La responsable del Govern central ha emmarcat la posició del Partit Popular en un context més ampli. Ha sostingut que la formació es troba immersa en un procés de pactes amb l’extrema dreta en diversos territoris i que, des d’eixa lògica, ara rebutja mesures que, en la seua opinió, compten amb un consens social molt ampli i són positives per al país. Ha apuntat que, mentres gran part d’Europa es manté al marge de determinades posicions, dirigents com Feijóo i Abascal se situen entre els qui recolzen a Trump, i ha afegit que, en eixe escenari, casos com el de Juan Francisco Pérez Llorca o la mateixa Catalá no serien una excepció.
En representació de les entitats socials que col·laboren en este procés ha intervingut Lourdes Mirón, de Jovesólides, qui ha explicat que moltes d’estes organitzacions ja acumulen experiència després de la regularització posada en marxa després de la dana, a través de la qual s’han tramitat fins ara 33.044 expedients. Este bagatge els permet conéixer els passos, anticipar els problemes habituals i acompanyar de manera més eficaç a les persones que busquen regularitzar la seua situació.
Mirón ha advertit que un dels tràmits més complexos està sent l’obtenció del certificat de vulnerabilitat, un document clau per a moltes sol·licituds perquè acredita la situació social, econòmica o personal dels qui demanen la regularització. Ha recordat que este certificat també poden tramitar-lo els ajuntaments, però ha lamentat que estan rebent peticions de persones remeses des de consistoris a les entitats socials, la qual cosa sobrecarrega encara més el seu treball.
Ha insistit que necessiten més mans per a poder respondre a l’augment de demanda i garantir una atenció adequada a cada cas. Al seu juí, el procés naix d’un gran consens social i es basa en la defensa dels drets humans, per la qual cosa ha defés que les administracions públiques, els col·lectius socials i els agents socials han de coordinar-se millor perquè cap persona quede fora per falta d’informació o de recursos durant el tràmit.
A destacar: L’Administració i les entitats han ampliat recursos i organització per a afavorir la tramitació, però la col·laboració municipal serà determinant per a evitar dificultats locals.
