L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha arremés contra el procés de regularització de persones estrangeres posat en marxa pel Govern central, al qual ha definit com un verder nyap i una barbaritat contra els ajuntaments. Al seu juí, l’Executiu ha descarregat sobre els consistoris una allau de persones que acudixen a la recerca d’informació sense conéixer bé el procediment, sense haver previst abans l’organització necessària.
La regidora ha explicat que alguna cosa que afecta tantíssimes persones i té un impacte tan directe en els servicis municipals hauria d’haver-se dissenyat d’una altra manera, amb més previsió i coordinació. Ha insistit que considera que el procés s’ha llançat de forma improvisada i que el Govern no ha mesurat les conseqüències sobre les oficines municipals, que ara s’enfronten a cues, demores i a una demanda d’informació que supera els seus recursos habituals.
Catalá ha relatat que, després que el procés de regularització es posara en marxa un divendres a la vesprada, la Secretaria d’Estat va remetre als ajuntaments, a través de la FEMP, una recomanació perquè col·laboraren en la seua aplicació. En la seua opinió, eixe missatge a posteriori confirma la falta de planificació: primer es va activar la regularització i només després es va demanar als municipis que s’implicaren, sense que existira una coordinació prèvia ni instruccions clares.
Contacte amb altres grans ajuntaments
Segons ha indicat, des de primera hora del matí ha parlat amb responsables d’altres consistoris com els de Madrid, Sevilla o Saragossa, i tots li han traslladat que estan col·lapsats. Amb això ha volgut subratllar que la situació no és aïllada ni exclusiva de València, sinó que es repetix en altres grans municipis que també estan rebent un elevat volum de persones estrangeres que busquen empadronar-se o iniciar tràmits vinculats a la seua situació administrativa.
L’alcaldessa ha denunciat que als ajuntaments se’ls exigix assumir este procés mentres continuen patint, segons ha dit, altres càrregues financeres. Ha assenyalat que estan rebent ingressos a compte corresponents a 2023 sense actualitzar l’aportació i els tributs de l’Estat, la qual cosa, en la seua opinió, agreuja el desajustament entre les competències que assumixen i els recursos disponibles. Per això considera que ja no se’ls poden fer més barbaritats als ajuntaments d’Espanya.
En la mateixa línia, ha remarcat que es parla amb freqüència del finançament autonòmic però quasi mai s’aborda el finançament local. Per a Catalá, esta omissió deixa als municipis en una posició feble just quan se’ls encomanen tasques tan sensibles com la tramitació d’empadronaments especials o l’elaboració d’informes de vulnerabilitat per a persones estrangeres que aspiren a regularitzar la seua situació.
L’alcaldessa ha denunciat també la falta d’informació prèvia i de formació específica per al personal municipal. Ha assegurat que el Govern ha derivat el procés als ajuntaments sense oferir-los ferramentes clares ni suport suficient, la qual cosa, en la seua opinió, explica part del col·lapse actual. Considera que els consistoris s’han vist obligats a reorganitzar-se sobre la marxa, amb procediments que encara generen dubtes entre els propis treballadors municipals i entre les persones que acudixen a les oficines.
Catalá ha demanat expressament a l’Executiu central que revise si tots els municipis estan treballant i realitzant empadronaments especials. Ha afirmat que a València estan arribant persones procedents d’altres municipis que els traslladen que allí no els tramiten eixos empadronaments. Segons l’alcaldessa, es tracta, curiosament, de localitats governades per socialistes, la qual cosa a la seua entendre demostra que no tots els ajuntaments estarien implicant-se per igual en este procés.
Ha recordat que tots els municipis disposen d’oficines del padró i de servicis socials capaços d’emetre informes de vulnerabilitat, per la qual cosa ha defés que la col·laboració ha de ser generalitzada. Si algun consistori no està assumint estes tasques, ha assenyalat, algú no estaria complint amb la seua labor. Per això ha reclamat que es comprove quins ajuntaments no estan realitzant empadronaments especials i quines són les raons.
En este context, ha reclamat que els representants del Govern d’Espanya a la ciutat es posen a treballar de manera més intensa en este assumpte. Vol que analitzen quines administracions locals podrien estar eludint les seues obligacions i que se’ls exigisca que col·laboren plenament en el procés de regularització, perquè el pes no recaiga només en determinats consistoris i es repartisquen millor les càrregues.
Sobre l’impacte en els servicis socials municipals, Catalá ha assegurat que l’Ajuntament de València farà tot el que puga per a atendre la demanda generada per la regularització, malgrat el volum de persones que acudixen i de les cues que es formen en les dependències municipals. Ha explicat que, quan les persones que sol·liciten l’informe de vulnerabilitat no tenen historial previ a l’Ajuntament, el procediment exigix realitzar una entrevista personal i gestionar una cita prèvia, la qual cosa alentix la tramitació i contribuïx al bloqueig.
L’alcaldessa s’ha preguntat com s’ha pogut posar en marxa un procés d’esta magnitud sense haver fet abans una planificació conjunta amb els ajuntaments, als quals, segons ha denunciat, se’ls fa clarament responsables del resultat. Ha criticat a més que alguns extrems del Reial decret que regula la regularització estan poc clars, la qual cosa, al seu juí, genera inseguretat i dubtes sobre com aplicar determinats punts.
En la seua opinió, la falta de claredat normativa i l’absència de coordinació expliquen per què tantes persones acaben concentrant-se a les portes de l’Ajuntament de València. Catalá ha sostingut que, si el procés s’haguera canalitzat a través de la Delegació del Govern o altres instàncies estatals, la situació seria distinta i no s’hauria traslladat tanta pressió als servicis municipals.
