7.1 C
València
Diumenge, 11 gener, 2026

Opinió

Acaçar i assetjar

Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana explica les diferències entre estes dos paraules i com emprar-les correctament

¿Valéncia o València, sorprés o sorprès? Accentuació de la lletra E. Creiximents estructurals de la vocal È

Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana reivindica que la normativa hauria d’adaptar-se a l’ús real de la llengua i planteja com a possible solució acceptar normativament les dues formes, respectant la diversitat lingüística i la identitat dels parlants

La mort del valencianisme en que m’he format

Intentaré seguir treballant com a gramàtic, i mirar, buscar i ajudar a conformar un valencianisme social i polític que no tinga les idees errònies del valencianisme que, este dilluns, vaig vore morir.

Un país de llengua. Históries de la dignificació del valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa del debat lingüístic, una reivindicació històrica del valencià i una apel·lació al consens per garantir-ne el futur com a llengua viva, digna i socialment útil

La mort de l’anglés, novel·la

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana explica que el valencià emprat en la novel·la segueix els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb preferència per formes genuïnes i habituals

Reivindiquem el trellat

El valencià és un reflex del nostre ser. Una llengua que, al llarg dels segles, ha sigut sinònim d'afecte i que no ens ha dividit mai, ben al contrari, ens ha unit de manera admirable.

El president de la Generalitat recupera el valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla de llengua, identitat i política, i reclama que el valencià siga emprat amb normalitat pels càrrecs públics, independentment de la seua ideologia

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla