Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó continua molt actiu i afronta una vesprada llarga i complicada

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua molt actiu, amb 8.500 hectàrees calcinades i una vesprada que es preveu llarga i complicada per l’orografia i l’oratge. Els mitjans aeris ja operen al complet i es treballa intensament als fronts d’Alcudia de Veo i Tales.

Rovira exigix una negociació autonòmica real sobre la nova financiació

El conseller José Antonio Rovira reclama que el nou sistema de finançament es negocie amb totes les autonomies de règim comú i defensa un fons transitori de nivellació per a la Comunitat Valenciana. PSPV i Compromís critiquen l’actitud del Consell i li exigixen aprofitar els recursos que oferix el Govern central.

Regres ordenat dels desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó i avís per l’aigua a la Vilavella

La Generalitat coordina el retorn dels veïns desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó i adverteix que l’aigua de l’aixeta no és potable als municipis afectats, especialment a la Vilavella.

Les ajudes per emergències catastròfiques arriben a 211 zones de catorze comunitats

El Govern espanyol ha declarat zones afectades per emergències de protecció civil 211 episodis catastròfics en catorze comunitats, inclosa la Comunitat Valenciana, majoritàriament per incendis forestals, i obri així la porta a un ampli paquet d’ajudes.

Els treballadors afectats pels incendis podran cobrar una ajuda fins a quatre mesos

El Govern central ha aprovat una nova prestació extraordinària del SEPE per a treballadors afectats pels incendis forestals, que cobrirà el 70 % de la base reguladora i es podrà percebre fins a quatre mesos.

Alacant tanca el pressupost de 2025 amb un superàvit de 65,5 milions

L'Ajuntament d'Alacant ha tancat l'exercici pressupostari de 2025 amb un superàvit de 65,5 milions i un remanent de tresoreria de 176,8 milions, segons l'informe de la Intervenció General. El govern local del PP destaca que es complixen les tres regles fiscals: estabilitat pressupostària, regla de gasto i límit de deute públic.

Els embassaments del Xúquer baixen al 59,7% i els del Segura al 55,8% després d’una setmana més seca

Els embassaments del Xúquer han perdut 31 hm³ i baixen al 59,7% de capacitat, mentres que els del Segura resten 7 hm³ i se situen en el 55,8%. La reserva hídrica espanyola global ha retrocedit fins al 71,3% esta setmana d’estiu.

La gira wagneriana de Bayreuth farà parada a València este setembre

La bisneta de Richard Wagner qualifica d’excepcional la gira de l’Orquestra del Festival de Bayreuth per Espanya, que passarà per Barcelona, Santander, Sevilla, Madrid i culminarà al Palau de la Música de València el 6 de setembre, amb Pablo Heras-Casado al front.
FILMOTECA D'ESTIU