Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.