Contacta amb el Govern i amb els grups parlamentaris del Congrés per a tombar una norma que «tritura» la legislació estatal
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
Compromís ha obert contactes amb el Ministeri d’Educació i amb els grups parlamentaris del Congrés per a presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la Llei de Llibertat Educativa, aprovada fa uns mesos per PP i Vox a Les Corts. El recurs al Tribunal Constitucional (TC) el podria presentar el Govern o un mínim de 50 diputats al Congrés, amb el termini obert fins a final de mes.
La coalició valencianista ha adoptat esta decisió després de rebre un informe jurídic «demolidor» que va encarregar sobre la llei en el qual s’exposa que «tritura» la legislació estatal i que «pedagògicament no té cap criteri», segons han anunciat el seu síndic a Les Corts, Joan Baldoví, i el seu portaveu d’Educació, Gerard Fullana.
«Anem a treballar contra una llei que va en contra de permetre que els estudiants valencians, quan acaben la seua escolarització, tinguen la llibertat de triar quina és la llengua en la qual s’expressen», ha exposat Baldoví en declaracions als mitjans, després de subratllar que la norma va tirar endavant «sense cap diàleg i cap esmena aprovada».
Segons ha advertit Fullana, la llei «incomplix 28 lleis estatals de rang superior», entre elles «la Constitució Espanyola, la LOE (Llei Orgànica d’Educació), l’Estatut d’Autonomia i diverses regles i decrets».
INFORME JURÍDIC
En concret, l’informe jurídic encarregat per Compromís assenyala que la «llibertat educativa» és un concepte abordat per drets constitucionals, que el programa de llengües vehiculars inclòs en la norma «impedirà que la gran majoria d’alumnes adquirisca un ple domini de valencià» i que la llei «no justifica per què s’ha de realitzar una adequació lingüística individual».
També arreplega que les famílies escolliran centre «sense conéixer quina serà la llengua base que s’aplicarà» després del procés d’admissió, així com que esta llengua base «es fixarà atenent a l’elecció realitzada per altres famílies, fins i tot aquelles que no acaben matriculant els seus fills en els centres».
Altres arguments de l’informe són que la llei «elimina el dret dels alumnes de la zona de predomini lingüístic castellà a aprendre en valencià», que triar la llengua en els exàmens «atempta contra l’objectiu d’adquisició de coneixements i margina el professorat en l’avaluació», que eliminar el requisit lingüístic per als docents «genera un conflicte que confronta amb els drets lingüístics dels ciutadans» i «atorga un dret preferent» a obtindre destinació a funcionaris destinats en altres autonomies.
«CONSULTA IL·LEGAL»
Així doncs, Fullana ha denunciat que, malgrat el seu nom, la llei «no legisla la llibertat educativa» i «no hi haurà ni una sola família valenciana de les 800.000 que sàpien on han matriculat el seu fill independentment de la llengua que hagen escollit», perquè participaran en una consulta i «després se’ls dirà quin és el seu centre». «I açò és il·legal perquè la llei diu clarament que han de conéixer el projecte lingüístic i educatiu del centre abans del període d’admissió», ha recalcat, i ha acusat al Consell de «enganyar» els pares.
A més, ha assegurat que «també és il·legal el pes vehicular de les llengües» en esta llei, ja que el Tribunal Suprem va establir que les dos cooficials han de ser vehiculars «en major o menor pes» amb un 25% de les hores.
I ha sostingut que és «impossible i il·legal» que els pares puguen «triar exactament en cada assignatura en quina llengua faran els seus fills els exàmens»: «És una falsedat i és pedagògicament insuportable».
«CUTRE»
«És difícil fer-ho pitjor», ha insistit, i ha criticat la «vaguetat jurídica de la llei» apuntant al president de la Generalitat: «És un sinònim de les polítiques de Carlos Mazón. No fa res del que diu, i el que fa sol ser infinitament més cutre del que ens han promés».
Fullana també ha retret al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que diguera recentment que Compromís «ni tan sols» havia demanat un informe respecte a la llei, quan ha recordat que «el PP no va recórrer al Constitucional la Llei de Plurilingüisme» de l’anterior govern del Botànic «ni va fer públic cap informe jurídic».
Per tot açò, Compromís ha traslladat l’informe al seu grup en el Congrés (Sumar) i a la resta de forces parlamentàries, així com al Ministeri, perquè recórreguen la llei. «Estan obertes totes les vies», ha asseverat el portaveu d’Educació, encara que ha remarcat que de moment no hi ha un acord sobre el tema amb el PSOE.
