BioComunica26 ha reunit el 28 d’octubre a València professionals de la investigació, la comunicació, el periodisme i la biotecnologia. El dotzé Congrés Anual de l’Associació de Comunicadors de Biotecnologia (ComunicaBiotec) ha debatut com reforçar el rigor, la transparència i la credibilitat de la comunicació científica. L’objectiu és generar confiança en la societat i combatre la desinformació.
La trobada ha analitzat els reptes actuals de la comunicació científica en un sector econòmic que busca traslladar el coneixement al mercat. També s’hi han tractat el finançament de la innovació i les oportunitats de la biotecnologia davant dels reptes socials i mediambientals.
Belén Barroeta, presidenta de ComunicaBiotec, ha defensat que la biotecnologia «está aportando muchas soluciones a la sociedad, y por ello debe ser comprensible también para el público en general».
La dirigent ha afegit: «Vivimos en una época en la que la información circula a una velocidad extraordinaria y no siempre está contrastada. Por eso, los profesionales de la comunicación científica tenemos la responsabilidad de aportar rigor, contexto y credibilidad».
Informació fiable en temps d’incertesa
La conferència inaugural ha abordat la comunicació durant les crisis sanitàries i les dificultats d’informar la població en escenaris incerts. L’epidemiòleg Fernando Simón ha remarcat la necessitat de comptar amb professionals especialitzats capaços de transmetre informació veraç i generar confiança i credibilitat.
Simón també ha defensat el dret de la ciutadania a rebre informació de qualitat per a prendre decisions fonamentades. Alhora, ha reconegut que els processos comunicatius estan condicionats per biaixos polítics, econòmics i socials.
En una altra sessió, científics i periodistes han debatut sobre la lluita contra la desinformació. Han tractat el paper dels mitjans de comunicació, la necessitat de contrastar les fonts i els riscos que comporta la difusió de bulos científics, sobretot quan poden afectar la salut pública.
La intel·ligència artificial i la biotecnologia
Diversos ponents han analitzat com la intel·ligència artificial (IA) transforma la investigació, els models de negoci de les empreses biotecnològiques i la manera de generar i difondre informació científica. Han assenyalat que les aplicacions d’IA, especialment en l’àmbit sanitari, han de respondre a principis d’equitat, explicabilitat, robustesa, usabilitat, traçabilitat i universalitat.
El congrés també ha advertit del risc d’homogeneïtzar les propostes científiques i empresarials, que poden perdre la seua diferenciació per l’ús indiscriminat d’estes ferramentes.
Els participants han coincidit que cal mantindre el criteri humà i professionalitzar els processos. També han destacat el valor dels equips multidisciplinaris, capaços d’adaptar els missatges a públics diferents sense comprometre el rigor ni les exigències reguladores.
Comunicació per a captar inversió
La comunicació s’ha presentat com una ferramenta estratègica per a les empreses biotecnològiques que busquen finançament. Els projectes necessiten transmetre el seu valor als inversors potencials, però també protegir les patents, els secrets industrials i la informació sensible.
Els especialistes han destacat la importància de comunicar els avanços científics amb transparència i prudència. A més, s’ha subratllat que la innovació ha d’anar acompanyada d’estratègies adequades de protecció de la propietat industrial i d’assessorament regulador, sempre de la mà d’equips experts i multidisciplinaris.
Finalment, BioComunica 26 ha dedicat un espai a la divulgació científica de proximitat. Les experiències en entorns rurals i urbans han posat de manifest la importància d’escoltar la ciutadania i d’adaptar els missatges als seus interessos i necessitats.
