Els metges alerten que l’abús d’antibiòtics podria ser «una epidèmia mundial»

L'automedicació podria tenir un impacte en la salut i en l'economia, segons els metges

L’automedicació podria tindre un impacte en la salut i en l’economia, segons els metges | València Diari
 
 

No és la primera volta que els professionals mèdics ens recorden que un mal ús dels antibiòtics pot arribar a ser perjudicial per a la salut. Són moltes les campanyes iniciades per a un ús responsable d’estos medicaments. L’última l’ha començada la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS).

 

L’OMS ha cridat als seus estats membres a què usen un instrument nou, elaborat per la ‘Llista de Medicaments Essencials’ del mateix organisme, i es denomina ‘AWaRe’, i busca reduir la propagació de la resistència als antimicrobians.

 

El director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, explicava que «la resistència als antimicrobians és un dels riscos de salut més urgents del nostre temps i amenaça de desfer un segle de progrés mèdic». Professionals mèdics del nostre país, com el president del Col·legi de Metges, Miguel Ángel Sánchez Chillón, confirmen que hui en dia s’ha multiplicat «per 10 o per 100» la dosi d’antibiòtics com la penicil·lina que s’utilitzaven «fa 30 o 40 anys».

 

El doctor Sánchez Chillón participa en una campanya en suport al subministrament de medicaments amb recepta desplegada pels principals implicats. Ell mateix afirmava que hi ha farmàcies a on es venen sense recepta «de manera habitual».

 

Eixe abús en l’àmbit mundial, estaria augmentant la resistència dels microorganismes als antibiòtics que, en un futur no molt llunyà, pot ser «no tinguen utilitat per a determinades malalties i es tornaran a fer endèmiques». D’eixa manera, el doctor explica que «la nostra gran epidèmia dins de pocs anys serà la resistència als antibiòtics de les conegudes com a ‘superbacteris’».

 

Les farmàcies afirmen que és ben bé impossible vendre antibiòtics sense recepta | València Diari

  

Els farmacèutics insistixen que la majoria són receptats

Des del sector farmacèutic, tot i que es compartix el temor del perill d’un excés de consum d’antibiòtics, recorden que en el nostre país, el «99% es compren amb recepta mèdica». D’eixa manera, la farmacèutica Silvia assegura en Telecinco que, tot i que són pocs els casos, pot ser que «algú els puga donar a un client de tota la vida i que es trobe, en un moment donat, que li ha eixit un problema».

  

Ella insistix en el fet que en moltes ocasions els seus clients no volen anar al metge «per no perdre un matí de faena». A més, posa damunt de la taula el debat del mal ús dels genèrics en el nostre país dient que «suposadament, té la mateixa composició que una marca original, però mai la tenen».

 

També pot arribar a ser un gran problema econòmic

Un estudi de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal també ha revelat que el gran consum d’antibiòtics també té un gran impacte en la nostra economia. En Espanya es consumixen 32 dosis diàries de medicaments, per les 22 de mitjana europea. Tot això ens costa cada any 10.000 milions d’euros, un 16% del gasto de farmàcia no hospitalària.

 

A pesar de què la compra de medicaments és un gasto necessari, cosa que es dirigix, principalment, «a malalts crònics, amb patologies que necessiten una medicació», l’OMS informava que també pot generar un problema econòmic mundial.

 

A l’any, 700.000 persones moren per resistència als medicaments. Si continuem per eixe camí, podrien ser 10 milions l’any 2050, suposant una caiguda del PIB mundial d’un 3.8%, superior a la crisi del 2008.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.