Salvar el món de la crisi climàtica demana menjar menys hamburgueses i més verdura

Ejemplo de shortcode con estilo
Si reduïm el consum de carn, l’agricultura i la indústria càrnia no emetran tantes tones de CO2 | Pixabay   El centre d’investigació nord-americà ‘World Resources Institute’ exigix baixar un 40% el consum de carn de vaca, porc i ovella per a lluitar contra l’emergència climàtica actual i assegurar l’aliment de 10.000 milions de persones l’any […]
Si reduim el consum de carn, l'agricultura i la indústria càrnica no emetran tantes tonelades de CO2

Si reduïm el consum de carn, l’agricultura i la indústria càrnia no emetran tantes tones de CO2 | Pixabay

 

El centre d’investigació nord-americà ‘World Resources Institute’ exigix baixar un 40% el consum de carn de vaca, porc i ovella per a lluitar contra l’emergència climàtica actual i assegurar l’aliment de 10.000 milions de persones l’any 2050. L’organització té la voluntat de frenar el creiximent del sector agrícola que manté la producció de carn, afavorint, per altra banda, els espais naturals i els boscos.

 

Un informe d’este institut alerta que el sistema productiu mundial ha de canviar urgentment per a garantir que hi haja aliments saludables per a tot el món, cosa que farà possible un creiximent durador i sostenible per al planeta. Per això, posa a disposició dels governs una llista de solucions per a sensibilitzar, abans del 2050, la necessitat de millorar la producció alimentària, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’agricultura i evitar una expansió agrícola insostenible.

 

Més dieta vegetariana i menys carn

L’informe argumenta que la mitat de la població del món ja consumix un 50% més de proteïnes de les que necessita el cos, mentres que els vegetals ja podrien cobrir estes calories de manera molt més eficient.

 

A més, segons l’estudi, les fruites, llegums i verdures tenen un comportament ambiental molt més sostenible que la producció d’aliments basats en la carn, perquè estos últims són molt més agressius en l’ús de recursos que les verdures i, per tant, generen fins a 13 voltes més tones de diòxid de carboni per cada milió de calories produïdes.

 

De fet, fent projeccions de futur, l’any 2050, segons les demandes actuals de productes i el consum de carn, necessitaria augmentar la seua producció entre un 50% i un 70%, una magnitud que implicaria un creiximent insostenible greu per al medi ambient.

L'agricultura tradicional ens aportarà les calories que substiuriem de la carn

L’agricultura tradicional ens aportarà les calories que substituiríem de la carn | Pixabay

 

Canviar els hàbits per a salvar el món

Ja que els humans som omnívors, si canviàrem un 30% els nostres hàbits alimentaris i ens decantàrem per una dieta més vegetariana, reduint el consum de carn a 1,5 hamburgueses a la setmana, ja conseguiríem cobrir la mitat dels objectius de reducció de les emissions que recomana el Pacte de París. Això demanaria que 2.000 milions de persones de tot el planeta reduïren en un 40% la ingesta de bistecs de vaca i les xulles de corder, per exemple.

 

De fet, esta mesura estimularia la productivitat, protegiria els ecosistemes i provocaria una cadena de canvis que faria créixer l’aqüicultura i les accions contra les emissions del sector agrícola i la indústria càrnia. Tim Searchinger, autor principal de l’estudi, advertix que «hem de pujar dramàticament el rendiment, més ràpid del que ho hem fet històricament, a través d’un cultiu més intel·ligent».

 

Veus crítiques als canvis proposats

La investigació és massa optimista amb el potencial de la tecnologia per a modificar genèticament els cultius i per a produir un volum major d’aliments i, a més, més saludables, afirma Bill Freese, analista de política científica del ‘Center for Food Safety’.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Cal un nou decàleg pel valencià, però transversal

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana reclama més compromís dels polítics amb l’ús del valencià, ja que considera que els representants públics haurien de donar exemple parlant-lo i escrivint-lo habitualment

Les pluges més adverses es preveuen el 18 i 19 d’octubre, sobretot a Alacant

El Centre de Coordinació d’Emergències alerta que diumenge 18 i dilluns 19 d’octubre poden ser els dies de més afectació del temporal de pluges a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència al litoral nord d’Alacant i l’entorn del cap de la Nau.

La jutgessa del cas Les Naus manté la investigació i rebutja arxivar la causa de 3 encausats

La magistrada que instrueix el cas Les Naus a Alacant ha denegat el sobreseïment lliure per a tres investigats, entre ells una arquitecta municipal, en considerar que la petició és prematura perquè queden diligències clau, com un informe de la UDEF.

Paiporta acull la mostra fotogràfica dels 21 anys de la UME

La UME porta al Museu de la Rajoleria de Paiporta la mostra fotogràfica 'InvencibleS', que repassa 21 anys d’actuacions en emergències i ret homenatge tant als equips d’intervenció com a les víctimes.

Deting a la platja del Cabanyal després d’estar una hora amagat darrere d’una boia

La Policia Local de València ha detingut un home que havia passat una hora amagat darrere d’una boia, després de ser acusat de sostraure diversos telèfons mòbils a les platges del Cabanyal i la Malva-rosa.

Un home detingut després d’estar una hora amagat darrere d’una boia a València

La Policia Local de València ha detingut un home relacionat amb el robatori de telèfons mòbils al Cabanyal i la Malva-rosa després d’estar una hora amagat darrere d’una boia per evitar els agents.

Avís groc dissabte de vesprada a Alacant per fortes pluges i tronades

Aemet ha activat per a este dissabte un avís groc a la província d'Alacant per ruixats intensos de fins a 30 l/m² en una hora, amb tronades, granís i ratxes de vent fort. L’episodi podria marcar l’inici d’uns dies de precipitacions intenses en l’àrea mediterrània.

El càncer de mama és el tumor més diagnosticat entre dones valencianes

L’Associació Espanyola Contra el Càncer en València destaca que el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a la Comunitat Valenciana, sobretot entre 45 i 54 anys, i reclama atenció integral més enllà del tractament mèdic.