Salvar el món de la crisi climàtica demana menjar menys hamburgueses i més verdura

Si reduim el consum de carn, l'agricultura i la indústria càrnica no emetran tantes tonelades de CO2

Si reduïm el consum de carn, l’agricultura i la indústria càrnia no emetran tantes tones de CO2 | Pixabay

 

El centre d’investigació nord-americà ‘World Resources Institute’ exigix baixar un 40% el consum de carn de vaca, porc i ovella per a lluitar contra l’emergència climàtica actual i assegurar l’aliment de 10.000 milions de persones l’any 2050. L’organització té la voluntat de frenar el creiximent del sector agrícola que manté la producció de carn, afavorint, per altra banda, els espais naturals i els boscos.

 

Un informe d’este institut alerta que el sistema productiu mundial ha de canviar urgentment per a garantir que hi haja aliments saludables per a tot el món, cosa que farà possible un creiximent durador i sostenible per al planeta. Per això, posa a disposició dels governs una llista de solucions per a sensibilitzar, abans del 2050, la necessitat de millorar la producció alimentària, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’agricultura i evitar una expansió agrícola insostenible.

 

Més dieta vegetariana i menys carn

L’informe argumenta que la mitat de la població del món ja consumix un 50% més de proteïnes de les que necessita el cos, mentres que els vegetals ja podrien cobrir estes calories de manera molt més eficient.

 

A més, segons l’estudi, les fruites, llegums i verdures tenen un comportament ambiental molt més sostenible que la producció d’aliments basats en la carn, perquè estos últims són molt més agressius en l’ús de recursos que les verdures i, per tant, generen fins a 13 voltes més tones de diòxid de carboni per cada milió de calories produïdes.

 

De fet, fent projeccions de futur, l’any 2050, segons les demandes actuals de productes i el consum de carn, necessitaria augmentar la seua producció entre un 50% i un 70%, una magnitud que implicaria un creiximent insostenible greu per al medi ambient.

L'agricultura tradicional ens aportarà les calories que substiuriem de la carn

L’agricultura tradicional ens aportarà les calories que substituiríem de la carn | Pixabay

 

Canviar els hàbits per a salvar el món

Ja que els humans som omnívors, si canviàrem un 30% els nostres hàbits alimentaris i ens decantàrem per una dieta més vegetariana, reduint el consum de carn a 1,5 hamburgueses a la setmana, ja conseguiríem cobrir la mitat dels objectius de reducció de les emissions que recomana el Pacte de París. Això demanaria que 2.000 milions de persones de tot el planeta reduïren en un 40% la ingesta de bistecs de vaca i les xulles de corder, per exemple.

 

De fet, esta mesura estimularia la productivitat, protegiria els ecosistemes i provocaria una cadena de canvis que faria créixer l’aqüicultura i les accions contra les emissions del sector agrícola i la indústria càrnia. Tim Searchinger, autor principal de l’estudi, advertix que «hem de pujar dramàticament el rendiment, més ràpid del que ho hem fet històricament, a través d’un cultiu més intel·ligent».

 

Veus crítiques als canvis proposats

La investigació és massa optimista amb el potencial de la tecnologia per a modificar genèticament els cultius i per a produir un volum major d’aliments i, a més, més saludables, afirma Bill Freese, analista de política científica del ‘Center for Food Safety’.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.