Aprovada per unanimitat la reforma fiscal del Botànic a les Corts

Tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, inclòs el PP, Ciudadanos i Vox, han donat llum verda este dijous la reforma fiscal “progressista” del Botànic. Per sorpresa del govern valencià, tota l’oposició ha decidit finalment donar suport a la rebaixa d’impostos a les rendes baixes i mitjanes, malgrat titllar-la d’“insuficient”.

Aquesta reforma tindrà efectes retroactius dones de l’1 de gener de 2022 i suposarà un estalvi de 149 milions per a les famílies valencianes en un moment d’inflació i alts costos energètics. En concret, inclou una rebaixa de l’IRPF a les rendes inferiors a 60.000 euros, una nova tarifa autonòmica de l’IRPF per a aquest exercici, i un augment del 10% de les deduccions i bonificacions fiscals i dels límits de renda per a accedir a elles. Així doncs les rendes de 10.000 euros s’estalviaran 94,5 euros; les de 20.000 s’estalviaran 117 euros; i les de 30.000 s’estalviaran 67 euros.

El pacte dels socis del Botànic encara té pendent la pujada impositiva per a les rendes altes que s’inclourà dins de la llei d’acompanyament i els Pressupostos de 2023 i es començarà aplicar a partir de l’any següent. Aquesta pujada no comptarà amb el suport dels grups de l’oposició.

Per la seua banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha celebrat l’aprovació per unanimitat de la “reforma fiscal progressista i progressiva” del Consell i ha assegurat que demostra la “consolidació i estabilitat política clau per a la creació de llocs de treball i l’estat del benestar més avançat i un prestigi de les mateixes institucions valencianes”. «És una bona notícia per a la societat valenciana i demostra que hi ha possibilitats darribar acords» ha indicat.

L’impost de successions trenca acords del Botànic

Tot i l’harmonia que es respira amb la reforma fiscal, els socis del Botànic es troben en un moment “turbulent” per l’esmena presentada en solitari pel PSPV per bonificar al 99% l’impost de successions a la transmissió de totes les empreses familiars i no només de les que facturen menys de deu milions d’euros. Tot i que Compromís i Podem han avisat que no la recolzaran, l’oposició, el PP i Ciudadanos, estan disposats a donar suport a la iniciativa.

Durant la sessió de control, la síndica de Compromís, Papi Roures, ha advertit a Puig que “és un gran error abaixar impostos als més rics perquè això trenca acords del Botànic, ablaneix els serveis públics i no ajuda millor l’economia”. «Estic convençuda que podem evitar este gran error» ha precisat la portaveu de la formació valencianista, que també ha recordat que «l’acord del Botànic cal cuidar-lo i cultivar-lo, i això es fa amb acords com el que vam arribar el 2020 amb la reforma de successions i donacions”.

Per part seua, el cap del Consell ha defensat que la bonificació de l’impost de successions i donacions a les empreses familiars pretén “enfortir la competitivitat i garantir-ne la supervivència”, ja que representen el 91% del teixit empresarial valencià i genera el 85% de l’ocupació. Així mateix, ha assenyalat que la majoria de les comunitats autònomes ja apliquen esta reducció de l’impost i que «cal protegir les empreses perquè cada vegada tinguen una mida superior i no siguen absorbides per grans grups» després dels canvis generacionals.


“La mesura no té un impacte econòmic rellevant. No s’està posant en qüestió l’Estat del Benestar, estem parlant que probablement no arribe al mig milió d’euros” ha assegurat Puig, que ha ressaltat que este Govern “governa per a tots i també per a les xicotetes i mitjanes empreses valencianes«.

Últimes notícies

Autònoms i empreses de Ceuta cobraran les ajudes a partir d’octubre

Les ajudes per la crisi migratòria a autònoms i empreses de Ceuta ja es poden demanar i Hisenda preveu començar els pagaments a principis d’octubre. Els autònoms rebran 5.000 euros i les empreses, entre 10.000 i 150.000 euros.

Els arrossers valencians avisen que la seua faena ja no és rendible per l’alça dels costos

El sector arrosser valencià denuncia que el preu en origen és un 35 % inferior als costos de producció i alerta que molts llauradors es plantegen deixar de sembrar si no s’aturen les importacions massives i no es revisen les clàusules de salvaguarda europees.

El cap de bombers forestals de Buñol qüestiona que els apartaren de mesurar el barranc del Poyo en plena DANA

El responsable de la unitat de bombers forestals de Buñol ha declarat que li va estranyar que els ordenaren deixar de controlar el cabal del barranc del Poyo hores abans de la tragèdia de la DANA, mentre un altre bomber d'Alzira ha relatat que va començar rescats per iniciativa pròpia.

Retiren quilòmetres de peixos morts al Magre després d’un possible abocament tòxic

La CHJ ha iniciat la retirada de milers de peixos morts al riu Magre, en un tram d’uns deu quilòmetres entre Montroy i Llombai-Alfarp, després d’un possible abocament relacionat amb l’incendi d’una nau industrial a Montserrat.

El PSPV demana a Antifrau una investigació equanime sobre l’ajuda a UGT

El PSPV veu bé que l’Agència Antifrau investigue la subvenció de 80.000 euros al congrés confederal d’UGT de 2021 a València, però reclama equanimitat i que el president Pérez Llorca col·labore igual en els assumptes que afecten la seua parella.

Quinze anys d’Amazon a Espanya: 25.000 milions invertits i més de 30.000 treballadors

Amazon complix quinze anys a Espanya amb una inversió acumulada de 25.000 milions d’euros, més de 30.000 empleats i una forta aposta logística i de centres de dades que arriba també a Paterna.

Braulio Vázquez deixa Osasuna i aposta pel repte del València CF

Braulio Vázquez s’ha acomiadat d’Osasuna després de nou anys com a director esportiu i ha explicat que el seu fitxatge pel València CF era, per a ell, ‘ara o mai’. José Antonio Prieto ‘Cata’ assumirà la direcció esportiva del club navarrés.

Les 35 hores s’acosten als funcionaris de la Generalitat després d’un acord unànime

La mesa sectorial de la Administració de la Generalitat ha aprovat per unanimitat l’acord amb els sindicats que dona cobertura jurídica completa a la jornada de 35 hores setmanals per a més de 21.200 empleats públics. El pacte fixa el camí per a la seua implantació a partir de l’1 de gener de 2027, pendent encara de la ratificació del Consell.