Educació informa als centres de zones castellanoparlants del procés derivat del canvi en la llei de plurilingüisme

La Conselleria d’Educació ha començat a remetre als centres educatius de comarques castellanoparlants una circular sobre la modificació de la llei de plurilingüisme –mitjançant la Llei 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, publicada el passat 30 de desembre– que fa possible que el valencià no siga llengua vehicular obligatòria en assignatures no lingüístiques.

Els centres disposen fins al 23 de febrer per a comunicar la seua decisió de mantindre o modificar el projecte lingüístic de centre (PLC) i enviar la documentació necessària

Des de la Conselleria d’Educació han precisat a Europa Press que aquestes instruccions s’envien “en compliment de la llei“. L’article 108 de la Llei 7/2023, de mesures fiscals, que suspèn determinats aspectes de la Llei 4/2018 en municipis de predomine lingüístic castellà, preveu que abans de l’inici del procediment d’admissió del següent curs escolar, “la direcció dels centres públics convocarà una sessió extraordinària del consell escolar en la qual s’incloga com punt de l’ordre del dia la decisió d’aquest òrgan sobre mantindre o proposar la modificació del projecte lingüístic de centre“. Al seu torn, “la titularitat dels centres privats haurà de comunicar a l’administració educativa la citada decisió.”.

Com a conseqüència del precepte legal anterior, el departament que dirigeix José Antonio Rovira ha remès unes instruccions als centres educatius comunicant el procediment a seguir a aquest efecte.

Per a això, els centres disposen fins al 23 de febrer per a comunicar a l’administració la seua decisió de mantindre o modificar el PLC, i remetre tota la documentació necessària. Una vegada rebuda la documentació, la Inspecció d’Educació emetrà els informes corresponents i es procediria, si escau, a autoritzar per les Direccions territorials la modificació dels PLC abans d’iniciar-se el procediment d’admissió d’alumnat del curs escolar 24-25, expliquen les mateixes fonts.

Per la seua banda, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha criticat l’enviament d’aquestes “instruccions per a convocar el claustre i el consell escolar del centre per a aplicar” el canvi, al mateix temps que anima a la comunitat educativa dels centres a “no deixar-se pressionar per l’administració i mantindre l’ús vehicular del valencià”.

STEPV torna a rebutjar, en un comunicat, la modificació de la llei de plurilingüisme “en els termes establits per la Conselleria d’Educació, que no són uns altres que arraconar el valencià, en aquest cas en les comarques castellanohablantes“. De fet, el sindicat ha presentat al·legacions a l’esmentada modificació que, “òbviament, no s’han tingut en compte”, lamenten.

“Ara, –prossegueixen– la Conselleria té molta pressa perquè s’apliquen les modificacions a la llei de plurilingüisme i està enviant circulars als centres perquè convoquen als respectius òrgans per a determinar si mantenen el programa lingüístic actual o s’adecuan a l’opció d’esborrar l’ús vehicular del valencià en el centre”.

STEPV denuncia aquesta “persecució del valencià” per part de l’actual administració educativa, “una obsessió malaltissa”.

El valencià és la llengua pròpia del nostre territori i conéixer-la és un dret de l’alumnat que obri portes en el món laboral (sense anar més lluny és un requisit per a treballar com a docent) i que contribueix a l’aprenentatge altres llengües, entre molts altres aspectes positius per al nostre alumnat”, defèn l’organització.

En conseqüència, critiquen que “la modificació de la llei de plurilingüisme elimina la possibilitat d’estudiar en valencià almenys una altra matèria no lingüística, que en les comarques castellanohablantes no és història o matemàtiques com va afirmar el conseller d’Educació a les Corts”.

EXEMPCIÓ

“També es fomenta l’exempció de l’assignatura de valencià, un alifac per al nostre alumnat, perquè es produeix una situació absurda, potenciada ara per la modificació de la llei de plurilingüisme: el nostre alumnat està obligat a aprendre una llengua estrangera però pot estar exempt de la llengua pròpia en les comarques castellanohablantes, que després necessitaran per a accedir a determinats llocs de treball”, fan notar.

STEPV creu que “aquest és la primera mesura per a arraconar el valencià en el sistema educatiu, ja que la Conselleria té previst elaborar una nova llei de plurilingüisme que aprofundirà en la desaparició de la nostra llengua en els centres educatius”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.