Educació informa als centres de zones castellanoparlants del procés derivat del canvi en la llei de plurilingüisme

La Conselleria d’Educació ha començat a remetre als centres educatius de comarques castellanoparlants una circular sobre la modificació de la llei de plurilingüisme –mitjançant la Llei 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, publicada el passat 30 de desembre– que fa possible que el valencià no siga llengua vehicular obligatòria en assignatures no lingüístiques.

Els centres disposen fins al 23 de febrer per a comunicar la seua decisió de mantindre o modificar el projecte lingüístic de centre (PLC) i enviar la documentació necessària

Des de la Conselleria d’Educació han precisat a Europa Press que aquestes instruccions s’envien «en compliment de la llei«. L’article 108 de la Llei 7/2023, de mesures fiscals, que suspèn determinats aspectes de la Llei 4/2018 en municipis de predomine lingüístic castellà, preveu que abans de l’inici del procediment d’admissió del següent curs escolar, «la direcció dels centres públics convocarà una sessió extraordinària del consell escolar en la qual s’incloga com punt de l’ordre del dia la decisió d’aquest òrgan sobre mantindre o proposar la modificació del projecte lingüístic de centre«. Al seu torn, «la titularitat dels centres privats haurà de comunicar a l’administració educativa la citada decisió.».

Com a conseqüència del precepte legal anterior, el departament que dirigeix José Antonio Rovira ha remès unes instruccions als centres educatius comunicant el procediment a seguir a aquest efecte.

Per a això, els centres disposen fins al 23 de febrer per a comunicar a l’administració la seua decisió de mantindre o modificar el PLC, i remetre tota la documentació necessària. Una vegada rebuda la documentació, la Inspecció d’Educació emetrà els informes corresponents i es procediria, si escau, a autoritzar per les Direccions territorials la modificació dels PLC abans d’iniciar-se el procediment d’admissió d’alumnat del curs escolar 24-25, expliquen les mateixes fonts.

Per la seua banda, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha criticat l’enviament d’aquestes «instruccions per a convocar el claustre i el consell escolar del centre per a aplicar» el canvi, al mateix temps que anima a la comunitat educativa dels centres a «no deixar-se pressionar per l’administració i mantindre l’ús vehicular del valencià».

STEPV torna a rebutjar, en un comunicat, la modificació de la llei de plurilingüisme «en els termes establits per la Conselleria d’Educació, que no són uns altres que arraconar el valencià, en aquest cas en les comarques castellanohablantes«. De fet, el sindicat ha presentat al·legacions a l’esmentada modificació que, «òbviament, no s’han tingut en compte», lamenten.

«Ara, –prossegueixen– la Conselleria té molta pressa perquè s’apliquen les modificacions a la llei de plurilingüisme i està enviant circulars als centres perquè convoquen als respectius òrgans per a determinar si mantenen el programa lingüístic actual o s’adecuan a l’opció d’esborrar l’ús vehicular del valencià en el centre».

STEPV denuncia aquesta «persecució del valencià» per part de l’actual administració educativa, «una obsessió malaltissa».

«El valencià és la llengua pròpia del nostre territori i conéixer-la és un dret de l’alumnat que obri portes en el món laboral (sense anar més lluny és un requisit per a treballar com a docent) i que contribueix a l’aprenentatge altres llengües, entre molts altres aspectes positius per al nostre alumnat», defèn l’organització.

En conseqüència, critiquen que «la modificació de la llei de plurilingüisme elimina la possibilitat d’estudiar en valencià almenys una altra matèria no lingüística, que en les comarques castellanohablantes no és història o matemàtiques com va afirmar el conseller d’Educació a les Corts».

EXEMPCIÓ

«També es fomenta l’exempció de l’assignatura de valencià, un alifac per al nostre alumnat, perquè es produeix una situació absurda, potenciada ara per la modificació de la llei de plurilingüisme: el nostre alumnat està obligat a aprendre una llengua estrangera però pot estar exempt de la llengua pròpia en les comarques castellanohablantes, que després necessitaran per a accedir a determinats llocs de treball», fan notar.

STEPV creu que «aquest és la primera mesura per a arraconar el valencià en el sistema educatiu, ja que la Conselleria té previst elaborar una nova llei de plurilingüisme que aprofundirà en la desaparició de la nostra llengua en els centres educatius».

Últimes notícies

Els vestits de festa d’Isabel Sanchís s’aliaren amb el pantaló en Madrid

La dissenyadora valenciana Isabel Sanchís ha presentat a la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid una col·lecció de festa que combina vestits espectaculars amb pantalons, corsés escultòrics i bustiers en 3D sense renunciar a la comoditat ni a la llibertat de moviments.

Xàbia recupera el pasturatge amb cabres al Montgó per a previndre incendis

Xàbia ha reactivat el pasturatge ecològic amb 250 cabres al parc natural del Montgó per reduir vegetació i minimitzar el risc d’incendis prop de les vivendes.

Rescatats 17 migrants subsaharians d’una pastera prop de la costa d’Alacant

Salvament Marítim ha rescatat disset hòmens subsaharians d’una pastera en aigües pròximes a Alacant i els ha desembarcat al port de Xàbia. L’operatiu s’ha coordinat des del Centre de Salvament de València i ha mobilitzat una embarcació i un helicòpter.

Més de mil incidents per les fortes tronades en un dia a la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències ha gestionat 1.084 incidents per les pluges i tronades en 28 hores, 684 a la ciutat de València. Les precipitacions més intenses s’han registrat en municipis de València i Alacant, amb fins a 48 litres per metre quadrat.

Nou anys de presó per agredir sexualment una menor a qui va deixar embarassada

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a nou anys i un dia de presó un home de 23 anys per un delicte continuat d’agressió sexual a una menor de 14 anys, amb qui va mantindre una relació i a qui va deixar embarassada. La sentència inclou orde d’allunyament durant 15 anys i huit anys de llibertat vigilada, i és recurrible davant del TSJCV.

La jutgessa del cas Les Naus crida a declarar l’exregidor Toni Gallego com a testimoni el 30 de setembre

La jutgessa que instrueix el cas Les Naus a Alacant ha citat l’exregidor del PP Toni Gallego perquè declare com a testimoni el 30 de setembre, arran de les seues afirmacions en Les Corts sobre la regidora dimitida Rocío Gómez.

El PSPV acusa Catalá de culpabilitzar migrants i lliurar València a l’especulació

El portaveu socialista a l’Ajuntament de València, Borja Sanjuan, acusa l’alcaldessa María José Catalá de no tindre model de ciutat, d’assenyalar les persones migrants pels problemes d’habitatge i turisme i de facilitar l’especulació urbanística.

L’exdirectora de Prevenció d’Incendis va demanar alarmar la població per la presa de Forata durant la DANA

Rosa Touris ha explicat al jutjat de Catarroja que va recomanar alarmar la població per la incertesa sobre la presa de Forata durant la DANA, i ha descrit molt de desordre en el Cecopi.