La Conselleria d’Educació sol·licita servicis mínims del 100% per als tribunals de la PAU
La Conselleria d’Educació ha sol·licitat a la Direcció General de Treball que fixe servicis mínims del 100% per al personal docent designat com a membre dels tribunals avaluadors de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU). La petició partix de la secretària autonòmica d’Universitats, Esther Gómez, que actua com a presidenta de la Comissió Gestora de la PAU i busca blindar el funcionament dels exàmens enfront de la vaga del professorat.
Segons ha explicat la Conselleria en un comunicat, l’objectiu central d’esta mesura és assegurar que les proves d’accés a la universitat previstes per a juny i juliol de 2026 es desenrotllen amb normalitat. L’administració educativa sosté que, en un context de mobilitzacions docents, l’única manera de garantir el dret de l’alumnat a examinar-se en les dates previstes és que tot el professorat que integra els tribunals siga considerat servici essencial.
Gómez subratlla que la PAU no es limita a un mer tràmit burocràtic, sinó que representa el moment decisiu de la trajectòria acadèmica de milers de jóvens valencians. Estos estudiants han dedicat anys d’estudi per a arribar a esta prova, que condiciona tant la seua nota final com les possibilitats reals d’accedir a la titulació universitària que desitgen. La responsable d’Universitats incidix en què, per a este alumnat, un ajornament, una suspensió o una alteració de les condicions d’examen tindria un impacte directe en el seu futur acadèmic immediat.
La secretària autonòmica defén que la seua obligació, en el marc constitucional, és garantir que tot l’estudiantat puga realitzar la prova en condicions d’igualtat, mèrit i capacitat. Amb això es perseguix que els aspirants de la Comunitat Valenciana s’examinen en les mateixes dates i amb el mateix nivell de seguretat que la resta de jóvens de l’Estat, evitant diferències territorials derivades de la vaga. D’esta manera, l’administració reivindica que l’organització de la PAU forma part de les seues responsabilitats bàsiques per a assegurar la cohesió del sistema universitari.
Una mesura avalada jurídicament
La Conselleria emmarca la proposta de servicis mínims del 100% en tres pilars jurídics. En primer lloc, esmenta el dret fonamental a l’educació arreplegat en la Constitució Espanyola, que inclou no sols l’accés a l’ensenyança, sinó també la possibilitat real de culminar amb normalitat cada etapa del sistema educatiu. En este sentit, s’interpreta que la celebració de la PAU en les dates previstes és part de la garantia efectiva d’eixe dret.
En segon terme, l’administració autonòmica al·ludix a la normativa estatal que regula l’accés a la universitat, on s’establixen les bases comunes del sistema i es fixen calendaris i requisits que han de ser respectats per totes les comunitats. Segons el parer de la Conselleria, esta regulació reforça la idea que les proves han de realitzar-se sense interrupcions que generen desigualtats entre territoris o entre estudiants que es presenten en diferents convocatòries.
El tercer pilar citat és l’aval del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) del passat 11 de maig de 2026. La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa va recolzar en eixa data els servicis mínims fixats per la Conselleria per als centres educatius, en considerar que l’interés general de l’alumnat que afronta la PAU és preponderant. El tribunal va reconéixer, segons recorda el comunicat, que existix un interés general rellevant en què tot eixe alumnat puga examinar-se sense incidents, incertesa ni sotsobre afegit.
A partir d’esta jurisprudència, la Conselleria argumenta que la fixació de servicis mínims totals per als tribunals avaluadors no suposa un ús desproporcionat de la potestat administrativa, sinó una resposta alineada amb el criteri ja expressat pel TSJCV. El raonament que s’extrau és que, si l’interés de l’alumnat va justificar servicis mínims amplis en els centres, eixe mateix interés pot sostindre ara una protecció màxima del procés avaluador.
Gómez sosté que la decisió de proposar servicis mínims del 100% no buida el contingut del dret de vaga del professorat, sinó que el pondera enfront del dret fonamental a l’educació. La secretària autonòmica insistix que l’única finalitat de la mesura és preservar els interessos de l’alumnat, que no té responsabilitat en el conflicte laboral. L’administració es presenta així com garant d’un equilibri entre drets, donant prioritat a l’impacte que la vaga podria tindre sobre els qui s’examinen.
En este context, la Conselleria remarca que la seua obligació és no fallar als estudiants que es juguen una part clau del seu futur acadèmic en estos exàmens. Mantindre la PAU en les dates previstes s’interpreta com una manera d’oferir seguretat i previsibilitat a les famílies i a l’alumnat, que han organitzat la seua preparació i els seus plans posteriors en funció del calendari oficial.
Com a conseqüència directa d’esta decisió, la convocatòria ordinària de la PAU se celebrarà finalment del 2 al 4 de juny, tal com estava programat inicialment. La Conselleria dona per fet que, amb els servicis mínims proposats, els tribunals avaluadors disposaran del personal docent necessari per a corregir i supervisar les proves sense alteracions de calendari ni canvis d’última hora que puguen perjudicar els aspirants.
