La sala entén que el Consell no aporta proves tècniques sobre la determinació dels cabals ecològics que recolzen els seus arguments
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat Valenciana contra diverses disposicions del Reial decret 35/2023, de 24 de gener, relatives als plans de coordinació del transvasament per l’aqüeducte Tajo-Segura i a la fixació de cabals ecològics.
La Generalitat al·legava, entre altres punts, «falta de motivació tècnica, arbitrarietat i desproporció» en els cabals ecològics fixats. L’alt tribunal contesta que la comunitat autònoma no ha aportat «prova tècnica alguna sobre la determinació dels cabals ecològics que suporte les apreciacions purament subjectives contingudes en la demanda, de la qual poguera deduir-se l’obert apartament de la realitat en la seua determinació -arbitrarietat- que en ella se sosté o la seua evident incorrecció tècnica determinant de la seua desproporció».
Per contra, destaca la sentència, «la fixació dels cabals s’ha realitzat sobre la base de les instruccions metodològiques i tècniques contingudes en la Instrucció de Planificació Hidrològica, després de seguir-se un complex procediment promogut des de les demarcacions hidrogràfiques i que té sobre la base els estudis pertinents que es referixen en la MAIN (Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normatiu), enfront del que no poden prevaldre les meres apreciacions valoratives de la demanda», segons ha informat l’alt tribunal en un comunicat.
La sala explica que el Reial decret fixa una implantació progressiva dels cabals ecològics, una particularitat que troba «la seua deguda justificació en la necessitat de desenvolupar mesures, especialment en la conca del Segura, que permeten aportar recursos alternatius que puguen pal·liar els eventuals efectes que en el Transvasament produïsca l’obligada implantació dels cabals ecològics a la conca del Tajo».
«Per això el pla s’acompanya d’un complet programa de mesures i inversions en ambdues conques, cedent i cessionària, per a obtenir una major eficàcia en la utilització dels recursos i desenvolupar recursos alternatius», indica la sentència.
El tribunal afig que arreplega un compliment «escrupolós» de l’obligació d’establir «un règim de cabals ecològics complet, amb caràcter vinculant, per a l’horitzó temporal del pla (2022-2027)», aconseguint-se progressivament el cabal ecològic al final de la vigència del pla.
D’altra banda, el Suprem rebutja l’al·legació de l’Advocacia de l’Estat, a la qual es va adherir la Junta de Castella-la Manxa, referida a la falta de legitimació de la Generalitat Valenciana per a recórrer el Reial decret per no estar justificat que tinguera un interès propi sobre el mateix.
La sentència assenyala que no pot sostenir-se que l’objecte de la seua impugnació siga alié al seu àmbit de competències o als seus interessos legítims, quan el legislador li ha donat expressa intervenció en el procediment de tramitació de la norma recorreguda, a través de l’informe que ha d’emetre el Consell Nacional de l’Aigua del que forma part, i la pròpia norma reglamentària impugnada preveu, també expressament, la seua intervenció en el seu propi desenvolupament posterior, integrant-la en una comissió de seguiment de la incidència dels cabals ecològics impugnats en l’àmbit del Transvasament Tajo-Segura.
