Els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 ascendixen a 33.305 milions d’euros
Els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 ascendixen a 33.305 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement del 3,1% i 1.014 milions més que els actuals comptes autonòmics. El Consell els presenta com el major i més important pressupost de la història de la Comunitat Valenciana, amb al voltant del 80% del gasto orientat a reforçar els servicis públics essencials i a consolidar l’aposta per l’educació pública.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha detallat estes xifres després del ple del Consell en el qual s’ha aprovat el projecte de llei, que ja s’ha remés a les Corts Valencianes per a iniciar la seua tramitació parlamentària. Es tracta dels tercers comptes de la legislatura i les primeres que elabora l’actual president, la qual cosa convertix este pressupost en una referència clau per a valorar l’orientació de la seua política econòmica i social.
L’acord entre PP i Vox ha permés tancar el text, després de diversos dies de negociació. L’enteniment es va donar a conéixer després de l’anunci del síndic de Vox en Les Corts, José María Llanos, que havia avançat la voluntat d’incloure mesures vinculades a l’anomenada prioritat nacional en ajudes socials i vivenda pública. Finalment, el projecte posa l’accent en les xifres i en el repartiment del gasto, mentres deixa eixe concepte fora de la lletra pressupostària.
La despesa no financera real se situa en 26.051 milions d’euros. Si es descompten les mesures associades a la dana, es queda en 24.751 milions, la qual cosa representa un increment del 3,6%. Esta distinció permet separar l’esforç ordinari de la Generalitat del qual es destina de manera extraordinària a reparar els danys i a previndre efectes similars en el futur.
Quant al sistema de finançament autonòmic, el projecte xifra en 15.925,4 milions els lliuraments a compte i la liquidació corresponents a 2025, i en 17.379,6 milions eixos mateixos conceptes per a 2026. A partir d’abril, la comunitat deixa d’ingressar 163 milions per la falta de Pressupostos Generals de l’Estat, la qual cosa, segons el Consell, tensiona encara més uns comptes marcats per l’infrafinançament.
El text torna a denunciar que la Comunitat Valenciana és l’autonomia pitjor finançada d’Espanya en termes de cápita ajustada i sosté que el 80% del deute, que ascendix a 63.934 milions, es deu precisament a eixe infrafinançament i a la falta d’ingressos suficients. El conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, vincula directament este desequilibri al disseny del sistema de finançament i reclama un fons d’anivellament transitori que compense el desfasament mentres no es reforme el model.
El pressupost preveu una major amortització del deute, que arriba a 7.216 milions, un 20,6% més que en 2025. Al mateix temps, el gasto per interessos del deute es dispara un 176% en tres anys, amb 745 milions addicionals, la qual cosa reflectix el major pes de la càrrega financera en el conjunt dels comptes. Malgrat això, el dèficit es reduïx en 1.400 milions en eixe mateix període fins a situar-se en 2.373 milions en 2025, una evolució que el Consell interpreta com una millor gestió dels recursos disponibles i un esforç per contindre l’endeutament futur.
La Generalitat calcula un dèficit per a 2026 del 0,36%, nivell compatible amb la regla de gasto. No obstant això, Rovira advertix de la contradicció entre eixa regla i l’objectiu de dèficit del 0,1% fixat per a les comunitats autònomes, la qual cosa obliga a un equilibri complex entre limitar el gasto i atendre les necessitats de finançament dels servicis públics.
Distribució del gasto per conselleries
Sanitat concentra el 36% del pressupost, amb 9.453 milions d’euros, un 2,9% més que en els comptes en vigor. Este increment s’orienta a contractar més personal sanitari, construir un nou hospital a Ontinyent, ampliar els hospitals d’Orihuela i el Clínic de València i posar en marxa nous centres d’atenció urgent 24 hores. Amb això es busca reforçar la xarxa assistencial, reduir temps d’espera i millorar l’atenció en zones que requerixen més capacitat.
La Conselleria d’Educació disposarà de 7.749 milions, un 6,2% més. D’eixa quantitat, 372 milions es dedicaran a infraestructures, amb 32 milions per a climatització de centres i 229 milions per al Pla Edificant. El pressupost arreplega, a més, l’increment salarial del professorat a partir de l’1 de setembre, que, segons Rovira, situa als docents valencians entre els millor retribuïts del país. En matèria d’inclusió educativa es preveu la major ampliació de personal, amb 800 nous professionals destinats a atendre l’alumnat amb necessitats específiques i a millorar l’atenció a les aules.
Per a universitats es reserven 133 milions. Segons el conseller, els comptes garantixen tots els compromisos amb l’educació pública superior, de manera que la Comunitat passarà a ser la tercera autonomia en gasto per alumne, amb 7.600 euros. Este esforç busca consolidar el sistema universitari públic i reforçar la seua capacitat docent i investigadora.
El gasto social aconseguix els 2.732 milions, un 5,5% més. Amb eixa dotació es preveu crear 400 noves places per a persones majors en centres sociosanitaris, reforçar l’atenció a la dependència i augmentar un 30% les partides per a família, infància i adolescència, amb 26 milions addicionals. L’objectiu és ampliar la xarxa de protecció social i respondre a la creixent demanda de servicis per a col·lectius vulnerables.
En matèria de vivenda, Rovira assegura que es disposa del major pressupost dels últims anys, amb un augment del 14,9% que inclou també actuacions en la zona afectada per la dana. L’aportació autonòmica al pla estatal de vivenda passa de 18 a 64 milions i es destinen 108 milions al parc públic, canalitzats a través de l’Entitat de Vivenda i Sòl. Amb això es pretén ampliar l’oferta de vivenda assequible i reforçar la intervenció pública en el mercat residencial.
Mesures específiques per la dana
Els comptes reserven partides concretes per a les conseqüències de la dana. En vivenda pública, 55 milions s’orienten a la construcció industrialitzada, una fórmula que permet accelerar terminis i reduir costos. A més, es destinen 25 milions a ajudes per a familiars de víctimes o persones amb incapacitat permanent absoluta, 45 milions a centres educatius i 38 milions al teixit industrial afectat. Altres 9 milions es dirigixen a un projecte de parcs inundables, concebuts per a minimitzar l’impacte de futurs episodis de pluges intenses.
El pressupost incorpora també 67 milions per a la millora de pistes forestals, 19 milions per a carreteres i 14 milions per a la presa de Buseo, actuacions que combinen la reparació de danys amb la prevenció de nous riscos. Així mateix, es consignen 17 milions per a un sistema d’assistent virtual destinat al seguiment remot de pacients, amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària mitjançant ferramentes tecnològiques i alleujar la càrrega assistencial presencial.
Per capítols, els gastos de personal se situen en quasi 9.800 milions, un 4,2% més. Les transferències corrents sumen 7.660 milions, amb una caiguda del 6,9%, mentres que la compra de béns i els gastos de funcionament aconseguixen els 4.358 milions, un 2,2% menys. Els gastos financers pugen fins a 1.200 milions, un 2,2% més, el fons de contingència es fixa en 9 milions, les inversions reals sumen 1.450 milions, un 2,3% menys, i les transferències de capital ascendixen a 1.566 milions, amb un augment del 5,5%.
Per conselleries, Sanitat disposa de 9.453 milions, Educació de 7.749 milions i Servicis Socials de 2.731 milions, amb increments del 2,9%, 6,2% i 5,5% respectivament. En canvi, es reduïxen els pressupostos de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació; Economia, Hisenda i Administració Pública; Indústria, Turisme, Innovació i Comerç; Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat; Emergències i Interior, i Presidència. Rovira atribuïx la major part d’estes baixades a l’esforç realitzat ja en 2025 en matèria de dana i sosté que ara queda molt menys per fer en 2026, en contrast amb altres administracions a les quals retrau no haver actuat amb la mateixa intensitat.
Valoració política del Consell
Pérez Llorca definix estos comptes com els pressupostos més centrats en les persones, amb els quals el Consell assegura que continuarà complint la paraula donada a la ciutadania valenciana i els compromisos d’estabilitat i tranquil·litat. Al seu juí, governar significa prioritzar l’equilibri i la sensatesa i, sobretot, mantindre les promeses realitzades als ciutadans.
El president reconeix que actualment es parla molt de les reivindicacions dels funcionaris, però defén que no es pot deixar de costat als autònoms i als treballadors per compte d’altri, que també necessiten gestos importants de l’administració. Per això, afirma que s’ha donat prioritat a baixar els impostos i a oferir eficiència i eficàcia en la gestió dels recursos públics, buscant alleujar la càrrega fiscal sense renunciar al finançament dels principals servicis.
En relació amb l’anomenada prioritat nacional en ajudes socials, Rovira sosté que el projecte de llei incorpora números i comptes i que eixe concepte no pot figurar expressament, ja que, al seu entendre, hauria de vincular-se més a l’arrelament. Assegura a més que la consellera Elena Albalat ha negat amb el cap quan se li ha preguntat si s’enduriran els criteris per a accedir a les ajudes socials, la qual cosa interpreta com una voluntat de mantindre les condicions actuals.
El conseller d’Hisenda afirma que els pressupostos no inclouen cap retallada, tampoc en les aportacions a la patronal i els sindicats, malgrat que Vox havia avançat la possibilitat de reduir estes partides. Deixa, no obstant això, la porta oberta al fet que Les Corts puguen introduir canvis durant la tramitació. Destaca també que el pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua augmenta un 4%, un increment que qualifica d’una espurna.
Rovira no ha aclarit si estes seran els últims comptes de la legislatura, de manera que la continuïtat de la seua política pressupostària quedarà lligada a l’evolució del cicle polític i als futurs acords que puguen aconseguir-se en Les Corts.
