Entitats demanden a Europa polítiques valentes per integrar el valencià en tots els àmbits

VALÈNCIA, 3 – Diverses entitats han reclamat, a l’Intergrup de minories nacionals i llengües minoritzades del Parlament Europeu, l’aplicació de polítiques públiques valentes perquè el valencià esdevinga una llengua «normal» en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Entre els assistents hi havia la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver i Borràs; Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana; Adriana Gil Puig, integrant de Famílies pel Valencià; i Beatriu Cardona, secretària general d’Intersindical Valenciana.

En el seu discurs, Anna Oliver i Borràs, després de l’invitació de l’eurodiputat Vicent Marzà (Grup Verds/ Aliança Lliure Europea), ha posat de manifest la «regressió dels drets lingüístics» i la manca de polítiques públiques eficaces, subratllant la necessitat de prestigiar l’ús del valencià en tots els àmbits socials.

Oliver ha alertat sobre la «baixada alarmant de l’ús social del valencià», presentant dades impactants que mostren que «solament un 24%» de la població utilitza habitualment aquesta llengua en l’àmbit laboral, mentre que un «17,6%» ho fa a l’administració pública i un «13,2%» en l’àmbit comercial.

La presidenta d’ACPV ha afirmat que aquesta caiguda en l’ús del valencià està íntimament relacionada amb l’absència de polítiques públiques valentes, com la supressió del requisit lingüístic per a funcionaris i inspectors.

SITUACIÓ KAFKIANA

En la seva intervenció, Oliver també ha denunciat que «solament un dels 224 jutjats» de la Comunitat Valenciana fa servir el valencià de manera habitual. Com a exemple, ha comentat el cas d’un jutge que va demanar a la Generalitat de Catalunya la traducció d’un text redactat en català, qualificant aquesta situació com a «kafkiana» i una clara vulneració dels drets lingüístics.

Quant als mitjans de comunicació, ha manifestat que els fons destinats al foment del valencià sovint s’utilitzen per a traduccions automàtiques i ha criticat la disminució de les ajudes a la premsa escrita en valencià, que passa de 2,9 milions el 2022 a menys de 855.000 euros el 2024. «És un mal ús dels fons públics», ha dit amb contundència.

Oliver també s’ha referit a À Punt, recordant que la llei fundacional de la radiotelevisió pública estableix el valencià com a llengua prioritària, però que el nou president de la corporació ha anunciat l’augment de continguts en castellà per tal de guanyar audiència. «No cal emprar el castellà per a aconseguir audiència. És necessària una programació de qualitat en valencià«, ha defensat amb fervor.

Finalment, ha lamentat la «folclorització» de la llengua i ha reclamat que el valencià siga reconegut com una llengua «normal i digna» en la justícia, l’educació, els mitjans de comunicació i tots els àmbits socials.

Últimes notícies

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.

Cap funcionari citat compareix a l’última sessió de la comissió de Les Naus a Alacant

Cap dels cinc funcionaris citats de l’àrea de Plusvàlues de l’Ajuntament d’Alacant ha comparegut en l’última sessió de la comissió sobre el cas de les vivendes públiques de Les Naus. La sessió, de només deu minuts, ha quedat pendent de possibles noves citacions i de la lectura de conclusions prevista per al 21 de setembre.

L’escultura ‘El Monolito’ de Manolo Valdés s’alçarà al Parc Central de València

L’escultura ‘El Monolito’ de Manolo Valdés s’instal·larà a l’esplanada del Parc Central de València en règim de cessió temporal de deu anys, amb un pedestal de quasi 100.000 euros i una valoració asseguradora de tres milions.

El nou espai d’ajolots de l’Aquari de Saragossa impulsa la protecció dels amfibis

L’Aquari de Saragossa ha obert una instal·lació dedicada als amfibis amb l’ajolot com a espècie estrella per conscienciar sobre la seua conservació. El projecte forma part d’un pla de renovació del centre impulsat pel grup Global Omnium, gestor també de l’Oceanogràfic de València.
FILMOTECA D'ESTIU