La estabilitat del tronc podria ser clau per a mantindre l’equilibri general en fer-se major, segons un estudi desenvolupat a Elx i Alacant. La investigació ha analitzat persones adultes físicament actives i ha trobat que un tronc estable s’associa més amb un bon equilibri dinàmic que no amb la força del maluc.
L’estudi l’han dut a terme investigadors de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i de l’Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL). El treball planteja que estos resultats poden oferir informació útil per a dissenyar noves estratègies d’exercici dirigides a adults majors.
Importància del tronc en l’equilibri
Segons la UMH, una de les principals conclusions és que la estabilitat del tronc té una relació més estreta amb l’equilibri dinàmic general que la força de cadera. Esta associació s’ha observat en persones majors que es mantenen físicament actives, un col·lectiu que sol cuidar la seua condició física però que també patix els efectes de l’envelliment.
Amb el pas dels anys, moltes activitats quotidianes es fan més difícils. Una de les causes principals és la pèrdua progressiva d’equilibri, que augmenta el risc de caigudes i limita l’autonomia. El responsable de l’estudi, l’investigador de l’àrea d’Educació Física i Esportiva de la UMH Casto Juan Recio, ha explicat que ‘un dels factors modificables que pot ajudar a mantindre’l és la estabilitat del tronc’.
El treball s’ha publicat en la revista científica ‘Scientific Reports‘. Recio ha assenyalat que ‘encara que s’intuïa que el control del tronc podia desempenyar un paper important en l’equilibri general, l’evidència científica que sostenia esta relació era encara limitada’. Per això, l’equip ha decidit analitzar esta qüestió amb dades pròpies.
Per a la investigació s’han estudiat 127 persones sanes i físicament actives, amb edats compreses entre 30 i 80 anys. Este ampli rang d’edat ha permés observar com canvien diverses capacitats al llarg de l’envelliment adult, des de l’etapa de mitjana edat fins a la vellesa.
Anàlisi de diverses capacitats físiques
Els investigadors han avaluat la estabilitat del tronc, l’equilibri dinàmic general, la força de la cadera i la mobilitat funcional. L’objectiu principal era entendre millor com es deterioren estes capacitats amb els anys i com es relacionen entre si, especialment en els adults majors.
Un altre dels autors de la UMH, Javier De Los Ríos Calonge, ha indicat que han analitzat conjuntament totes estes variables. La idea era comprovar quin paper té cadascuna en el manteniment de l’equilibri i de la mobilitat en la vida diària.
Els resultats suggerixen que la estabilitat del tronc està més vinculada al manteniment de l’equilibri dinàmic general. En canvi, la força de cadera podria tindre una rellevància major per a la mobilitat funcional, és a dir, per a moviments quotidians com caminar, pujar escales o alçar-se d’una cadira.
Els autors apunten que estes diferències poden ser importants a l’hora de planificar programes d’exercici per a persones majors. Un treball específic del tronc podria ajudar a conservar millor l’equilibri, mentres que exercicis centrats en la cadera contribuirien a millorar la mobilitat diària.
Equip investigador i finançament
A més de Casto Juan Recio i Javier De Los Ríos Calonge, també signen el treball Sergio Hernández Sánchez, David Barbado Murillo, Amaya Prat Luri i Francisco José Vera García. Tots ells formen part d’un equip interdisciplinari vinculat a l’Institut Universitari de Recerca Centre d’Investigació de l’Esport i al Centre d’Investigació Traslacional en Fisioteràpia de la UMH, així com a ISABIAL.
Segons han detallat els responsables, la col·laboració entre especialistes en esport, fisioteràpia i recerca biomèdica ha permés abordar el problema de l’equilibri des de diferents punts de vista. Esta combinació ha facilitat un anàlisi més complet tant de les mesures de força com de les de control postural.
L’estudi ha comptat amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i de l’Agència Estatal d’Investigació. A més, la Unió Europea ha cofinançat el projecte a través del programa FEDER, destinat a recolzar iniciatives de recerca i desenvolupament en diversos àmbits científics.
