Alacant, Elx i Torrevieja se sumen a la Xarxa de Ciutats de la Ciència i Innovació

El Ministeri de Ciència ha fet pública la resolució per la qual concedix la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació a 19 municipis de tot el país que han apostat per polítiques locals innovadores per a millorar la vida dels seus habitants. Amb esta decisió, es reconeix el treball d’ajuntaments que impulsen projectes d’I+D+i, transformació urbana i modernització dels servicis públics.

Entre les localitats distingites destaquen Alacant, Elx i Torrevieja

Entre les localitats distingides destaquen Alacant, Elx i Torrevieja, que reben este reconeixement en la categoria de ciutats de més de 100.000 habitants. La seua inclusió posa en relleu el pes creixent dels municipis de la província d’Alacant en matèria d’innovació, en consolidar-se com a referents en àmbits com la modernització administrativa, la digitalització de servicis o la promoció de l’economia del coneixement.

En eixa mateixa categoria de més de 100.000 habitants també es troba Córdoba, que se suma al llistat de grans ciutats reconegudes per la seua aposta per la innovació local. La presència d’estes urbs en la relació de premiades reflectix que les grans ciutats estan utilitzant la innovació com a palanca per a fer més eficients els seus servicis i afrontar reptes com la mobilitat, la sostenibilitat o la cohesió social.

Nous municipis en la Xarxa Innpulso

En el tram de municipis que compten amb entre 20.001 i 100.000 habitants, el Ministeri de Ciència ha distingit a Alboraia (València), Almassora (Castelló), Chiclana de la Frontera (Cadis), Dénia (Alacant), Mogán (Las Palmas), Mollet del Vallès (Barcelona), Montilla (Còrdova), Palència, Tres Cantos (Madrid) i Vic (Barcelona). En este grup s’inclouen ciutats de grandària mitjana que, malgrat no ser grans capitals, han demostrat una estratègia clara per a incorporar la innovació a la seua gestió diària.

Segons es desprén del propi reconeixement, estos municipis han apostat per projectes que poden abastar des de la millora d’infraestructures urbanes fins a la posada en marxa de servicis públics més eficients o la col·laboració amb universitats, centres tecnològics i empreses locals. La seua entrada en la xarxa suposa també un impuls per al teixit empresarial i social de cada territori, que es beneficia d’entorns més favorables per a la innovació.

En la categoria de ciutats de menys de 20.000 habitants, el reconeixement recau en Alfaro (La Rioja), Baltanás (Palència), Mengíbar (Jaén), Onil (Alacant) i Picanya (València). La presència d’estes xicotetes localitats demostra que la innovació no és exclusiva de les grans urbs i que els municipis de menor grandària també poden dissenyar polítiques locals innovadores per a resoldre problemes quotidians, millorar servicis bàsics o secundar noves iniciatives emprenedores.

Amb estes noves incorporacions, ja són 128 els municipis que formen part de la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació, coneguda com a Xarxa Innpulso. Es tracta d’un fòrum de trobada entre administracions locals que busca, d’una banda, reconéixer als ajuntaments que destaquen en matèria d’innovació i, per un altre, afavorir la col·laboració i l’intercanvi d’experiències entre ells.

La Xarxa Innpulso funciona com una plataforma on les ciutats poden compartir bones pràctiques, aprendre dels projectes desenrotllats per altres localitats i trobar socis per a iniciatives conjuntes. Esta col·laboració contribuïx al fet que les polítiques innovadores no es queden aïllades en cada municipi, sinó que s’estenguen i adapten a diferents contextos territorials, generant un efecte multiplicador.

Compra Pública d’Innovació i formació

El Ministeri de Ciència subratlla que la Xarxa Innpulso s’ha convertit en un agent cada vegada més actiu en instruments d’innovació com la Compra Pública d’Innovació. A través d’esta ferramenta, les administracions locals poden impulsar solucions tecnològiques o de gestió que encara no estan disponibles en el mercat, orientades a resoldre necessitats concretes de la ciutadania. Al mateix temps, este mecanisme obri oportunitats a empreses i centres d’investigació per a desenrotllar nous productes i servicis.

A més, la xarxa facilita l’accés dels municipis a programes de formació especialitzada i a accions de promoció internacional vinculades amb l’I+D+i. La participació en esdeveniments i fòrums internacionals permet a estes ciutats posicionar-se com a referents en innovació urbana i establir aliances amb altres territoris i actors de l’ecosistema innovador.

Desenrotllament de laboratoris urbans

Un altre dels àmbits en els quals la Xarxa Innpulso té un paper destacat és el desenrotllament de laboratoris urbans. Estos espais de prova permeten assajar en entorns reals noves solucions per a la gestió del trànsit, l’eficiència energètica, l’administració electrònica o la millora dels servicis socials, entre altres camps. D’esta manera, els ajuntaments poden testar projectes pilot abans del seu desplegament generalitzat, reduint riscos i optimitzant recursos públics.

La pròpia xarxa també actua com a via d’accés a recursos financers destinats a projectes de desenrotllament urbà innovador. En formar part d’este grup de ciutats, els municipis disposen de més opcions per a concórrer a convocatòries i línies de finançament específiques, la qual cosa els facilita posar en marxa iniciatives que, d’una altra forma, serien més difícils d’assumir amb els seus pressupostos ordinaris.

La ministra de Ciència, Diana Morant, ha assenyalat que és un orgull reconéixer a ciutats que aposten de manera decidida per polítiques locals innovadores per a transformar els seus municipis i resoldre els problemes i reptes dels seus ciutadans i ciutadanes. Amb esta distinció, el Ministeri de Ciència reforça la idea que la innovació és una eina clau per a millorar la qualitat de vida, impulsar el desenrotllament econòmic i fer front a desafiaments com el canvi climàtic, la digitalització o l’envelliment de la població.

Últimes notícies

Triomf del Valencia Basket en la pròrroga (118-117) en el primer duel de semifinals davant el Joventut

El Valencia Basket ha obert l’eliminatòria de semifinals de la Lliga Endesa amb una victòria ajustada per 118-117 davant l’Asisa Joventut al Roig Arena, després d’una pròrroga molt disputada.

El professorat valencià aposta per suspendre la vaga i rebutja 6 dels 7 punts d’Educació

Un 67 % dels docents que han participat en la consulta sindical ha apostat per parar la vaga indefinida i, d’ells, un 71 % preferix suspendre-la per mantindre les mobilitzacions actives.

Bordalás seguirà al Getafe fins a 2028 després de renovar per dos temporades

José Bordalás ha renovat amb el Getafe per dos temporades i continuarà fins a juny de 2028, després de dues setmanes de negociacions.

Jorge Bellver oferix el seu càrrec al president de la Generalitat després de ser imputat pel cas Azud

El director general de Transparència, Jorge Bellver, ha posat el seu càrrec a disposició del president de la Generalitat després que l’Audiència Provincial de Valencia haja confirmat la seua imputació en el cas Azud. També ha demanat la suspensió temporal de la seua militància en el PP de la Comunitat Valenciana.

Diego López passa per quiròfan a Madrid pel trencament del lligament del genoll dret

L’extrem del Valencia Diego López ha sigut operat a Madrid del trencament del lligament creuat anterior del genoll dret i romandrà en observació abans de rebre l’alta hospitalària.

El president del Castelló promet que l’equip tornarà encara més fort després del colp de l’ascens

El president del CD Castellón, Haralabos Voulgaris, llança un missatge d’ànim després de quedar-se a les portes de l’ascens davant l’Almería i reivindica el creixement del club, la plantilla i l’entrenador Pablo Hernández.

Affengruber explica com fitxar per l’Elx l’ha obert la porta al Mundial

El central austríac de l’Elx David Affengruber assegura des de Califòrnia que la seua arribada al club fa dos anys ha sigut clau per disputar el Mundial amb Àustria.

Morant acusa Mazón de preocupar-se només per la imatge durant la DANA del 29-O

Diana Morant denuncia que al Govern de Carlos Mazón el 29 d octubre de 2024 només li preocupava la imatge. El PSPV-PSOE exigeix que Juanfran Pérez Llorca li retire l acta de diputat i cese els consellers que van gestionar la DANA.