Alacant, Elx i Torrevieja se sumen a la Xarxa de Ciutats de la Ciència i Innovació

El Ministeri de Ciència ha fet pública la resolució per la qual concedix la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació a 19 municipis de tot el país que han apostat per polítiques locals innovadores per a millorar la vida dels seus habitants. Amb esta decisió, es reconeix el treball d’ajuntaments que impulsen projectes d’I+D+i, transformació urbana i modernització dels servicis públics.

Entre les localitats distingites destaquen Alacant, Elx i Torrevieja

Entre les localitats distingides destaquen Alacant, Elx i Torrevieja, que reben este reconeixement en la categoria de ciutats de més de 100.000 habitants. La seua inclusió posa en relleu el pes creixent dels municipis de la província d’Alacant en matèria d’innovació, en consolidar-se com a referents en àmbits com la modernització administrativa, la digitalització de servicis o la promoció de l’economia del coneixement.

En eixa mateixa categoria de més de 100.000 habitants també es troba Córdoba, que se suma al llistat de grans ciutats reconegudes per la seua aposta per la innovació local. La presència d’estes urbs en la relació de premiades reflectix que les grans ciutats estan utilitzant la innovació com a palanca per a fer més eficients els seus servicis i afrontar reptes com la mobilitat, la sostenibilitat o la cohesió social.

Nous municipis en la Xarxa Innpulso

En el tram de municipis que compten amb entre 20.001 i 100.000 habitants, el Ministeri de Ciència ha distingit a Alboraia (València), Almassora (Castelló), Chiclana de la Frontera (Cadis), Dénia (Alacant), Mogán (Las Palmas), Mollet del Vallès (Barcelona), Montilla (Còrdova), Palència, Tres Cantos (Madrid) i Vic (Barcelona). En este grup s’inclouen ciutats de grandària mitjana que, malgrat no ser grans capitals, han demostrat una estratègia clara per a incorporar la innovació a la seua gestió diària.

Segons es desprén del propi reconeixement, estos municipis han apostat per projectes que poden abastar des de la millora d’infraestructures urbanes fins a la posada en marxa de servicis públics més eficients o la col·laboració amb universitats, centres tecnològics i empreses locals. La seua entrada en la xarxa suposa també un impuls per al teixit empresarial i social de cada territori, que es beneficia d’entorns més favorables per a la innovació.

En la categoria de ciutats de menys de 20.000 habitants, el reconeixement recau en Alfaro (La Rioja), Baltanás (Palència), Mengíbar (Jaén), Onil (Alacant) i Picanya (València). La presència d’estes xicotetes localitats demostra que la innovació no és exclusiva de les grans urbs i que els municipis de menor grandària també poden dissenyar polítiques locals innovadores per a resoldre problemes quotidians, millorar servicis bàsics o secundar noves iniciatives emprenedores.

Amb estes noves incorporacions, ja són 128 els municipis que formen part de la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació, coneguda com a Xarxa Innpulso. Es tracta d’un fòrum de trobada entre administracions locals que busca, d’una banda, reconéixer als ajuntaments que destaquen en matèria d’innovació i, per un altre, afavorir la col·laboració i l’intercanvi d’experiències entre ells.

La Xarxa Innpulso funciona com una plataforma on les ciutats poden compartir bones pràctiques, aprendre dels projectes desenrotllats per altres localitats i trobar socis per a iniciatives conjuntes. Esta col·laboració contribuïx al fet que les polítiques innovadores no es queden aïllades en cada municipi, sinó que s’estenguen i adapten a diferents contextos territorials, generant un efecte multiplicador.

Compra Pública d’Innovació i formació

El Ministeri de Ciència subratlla que la Xarxa Innpulso s’ha convertit en un agent cada vegada més actiu en instruments d’innovació com la Compra Pública d’Innovació. A través d’esta ferramenta, les administracions locals poden impulsar solucions tecnològiques o de gestió que encara no estan disponibles en el mercat, orientades a resoldre necessitats concretes de la ciutadania. Al mateix temps, este mecanisme obri oportunitats a empreses i centres d’investigació per a desenrotllar nous productes i servicis.

A més, la xarxa facilita l’accés dels municipis a programes de formació especialitzada i a accions de promoció internacional vinculades amb l’I+D+i. La participació en esdeveniments i fòrums internacionals permet a estes ciutats posicionar-se com a referents en innovació urbana i establir aliances amb altres territoris i actors de l’ecosistema innovador.

Desenrotllament de laboratoris urbans

Un altre dels àmbits en els quals la Xarxa Innpulso té un paper destacat és el desenrotllament de laboratoris urbans. Estos espais de prova permeten assajar en entorns reals noves solucions per a la gestió del trànsit, l’eficiència energètica, l’administració electrònica o la millora dels servicis socials, entre altres camps. D’esta manera, els ajuntaments poden testar projectes pilot abans del seu desplegament generalitzat, reduint riscos i optimitzant recursos públics.

La pròpia xarxa també actua com a via d’accés a recursos financers destinats a projectes de desenrotllament urbà innovador. En formar part d’este grup de ciutats, els municipis disposen de més opcions per a concórrer a convocatòries i línies de finançament específiques, la qual cosa els facilita posar en marxa iniciatives que, d’una altra forma, serien més difícils d’assumir amb els seus pressupostos ordinaris.

La ministra de Ciència, Diana Morant, ha assenyalat que és un orgull reconéixer a ciutats que aposten de manera decidida per polítiques locals innovadores per a transformar els seus municipis i resoldre els problemes i reptes dels seus ciutadans i ciutadanes. Amb esta distinció, el Ministeri de Ciència reforça la idea que la innovació és una eina clau per a millorar la qualitat de vida, impulsar el desenrotllament econòmic i fer front a desafiaments com el canvi climàtic, la digitalització o l’envelliment de la població.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Presó provisional per a dos jóvens per intentar robar la bossa a una anciana i ferir-la de gravetat

Dos jóvens de 21 i 31 anys han ingressat a la presó provisional acusats d'intentar robar la bossa a una anciana de 86 anys a Torrevieja i causar-li greus lesions en tirar-la al sòl.

Detinguts a Calp cinc hòmens per una sèrie de robatoris de rellotges de luxe a Madrid, Port Banús i Benidorm

La Policia Nacional ha arrestat a Calp a cinc hòmens per tres robatoris amb violència i un furt de rellotges d'alta gamma a Madrid, Port Banús i Benidorm, inclòs un valorat en 500.000 euros.

Un 35% dels espanyols mai ha eixit del municipi on va nàixer

L'INE revela que quasi el 35% dels espanyols sempre ha viscut en el seu municipi de naixement, mentres que la mobilitat interna i l'arribada de població estrangera dibuixen un mapa demogràfic divers.

El València Basket arranca a Lugo la defensa del seu tron de lliga

El València Basket visita la pista del Ensino Lugo en l'anada dels quarts de final de la Lliga Femenina Endesa, després d'una mala ratxa en la fase regular però amb la plantilla al complet i el repte de referendar els seus tres títols seguits.

La vaga mèdica en la Comunitat Valenciana deixa sense atendre més de 223.000 pacients

La vaga intermitent de metges en la Comunitat Valenciana ha provocat que més de 223.000 pacients no hagen sigut atesos des de desembre, amb milers de consultes, proves i cirurgies ajornades.

Aldama implica a Sánchez i al PSOE en les seues reunions amb Koldo en el Suprem

Víctor de Aldama declara en el Suprem que Pedro Sánchez li va agrair la seua labor en 2019 i que Koldo García li va plantejar suposades ajudes a constructores per a finançar al PSOE.

Marcelino pot firmar la millor temporada de la seua carrera en Primera amb el Vila-real

Marcelino García Toral pot tancar la millor temporada de la seua carrera en Primera si el Vila-real suma almenys 9 punts en les cinc jornades que queden de Lliga. El tècnic ja ha batut diversos dels seus registres anteriors amb el club castellonenc.

El Llevant s’aferra al golaveraje per a continuar creient en la permanència

El Llevant, penúltim a dos punts de la salvació, té el golaveraje particular bestiar amb quatre dels seus sis rivals directes en la lluita per evitar el descens.