Fabiola Martínez, contra Rocío Carrasco: «Hi ha coses que…»

 

Fabiola Martínez, exdona de Bertín Osborne, ha opinat sobre el tema del moment, que no és altre que la sèrie-documental de Rocío Carrasco, on la filla de ‘la més gran’ relata la seua vida en diversos episodis després de 25 anys guardant silenci, tot de l’infern viscut en molts aspectes relacionats amb Antonio David Flores i la difícil relació amb els fills. Fabiola s’ha mostrat prudent per opinar sobre això en tot moment, perquè «no conec la història i no he vist el documental», i a més, considera que «sense conéixer els detalls com a mare em resulta difícil entendre-ho».

«Este dany és el que cal arreglar, esta llavor és la que cal rascar»

«Cal estar a la pell, quan se sembra una llavor, utilitzaré metàfores que es poden interpretar d’altres maneres, però intentaré ser clara. Quan se sembra una llavor i això va creixent a poc a poc, això hi és, tant és que et converteixis en mare, que siguis àvia o que siguis qui siguis. Aquest mal hi és a dins, aquest dany és el que cal arreglar, aquesta llavor és la que cal rascar», ha declarat la veneçolana als companys de premsa de l’agència ‘Europa Press‘.

L’exdona de Bertín Osborne posa sobre la taula que potser Rocío Carrasco no va tindre la confiança necessària en ella mateixa perquè esta ‘llavor del mal’ de la qual parla no anara a més, afectant els seus fills de per vida: «Quan tu vius experiències que et minen la teua autoestima, la teua seguretat… En este cas la personalitat, ha estat la porta que ha donat l’entrada a esta llavor, si potser ella haguera tingut esta confiança en si mateixa, esta llavor no s’hauria sembrat. Ara parle més clar. La societat durant molts anys ha estat molt masclista, jo no soc feminista ni ‘feminazi’, soc dona que abans de res és persona com tu amb els mateixos drets».

«Els dos tenen responsabilitat, només que no es van fer les coses bé des del principi»

Sempre molt sincera amb els mitjans de comunicació, la model veneçolana pensa que la culpa del problema familiar no és únicament d’Antonio David: «Els dos tenen responsabilitat, només que no es van fer les coses bé des del principi. Ni tot és tan blanc ni tan negre. A mi quan em diuen per què en el divorci estàs tan bé, perquè jo vaig assumir la meua responsabilitat en esta situació i vaig acceptar-ho».

Fabiola es posa d’exemple després de ser preguntada pel divorci traumàtic de Rocío Carrasco: «Si d’alguna cosa jo no estava d’acord amb esta relació que ens va portar a trencar-la, ho vaig decidir jo. Ningú em va posar una pistola al cap, no em van amarrar, no em van menjar la moral, jo vaig prendre la decisió de seguir alimentant pel bé que fos, la meua decisió. Igual que decidisc aguantar i seguir, decidesc no fer-ho, això és el que li ha faltat, esta seguretat de prendre les decisions a temps i de fer les coses quan s’havien d’haver fet. Si tot el que ella explica és així, per què no es va fer en origen, per què no va lluitar pels seus fills, per què no va defensar d’allò que li estava matant».

Fabiola Martínez no entén per què va renunciar Rocío Carrasco als seus fills

Sobre els suposats maltractaments del tipo psicològic que denuncia Rocío Carrasco a la docu-sèrie, Fabiola considera que «hi ha coses que tu parles amb una persona que ha patit maltractament psicològic i per a persones que mai han estat en esta situació hi ha coses que és difícil d’entendre, potser cal posar-nos més en esta pell».

Finalment, Fabiola opina sobre que Rocío renuncie als seus fills: «Com a mare crec que hi ha un bé més gran encara que et mou, jo tinc fòbia a la profunditat, a l’aigua i quan em tocava banyar als meus fills al mar no tenia por, per a mi l’important és que no s’ofegassen ells. Quan em diuen que renuncia als seus fills perquè altres li deien, em costa». Així, amb estes paraules, es reafirma Fabiola en la seua forma de veure este assumpte tan complicat d’analitzar.

Últimes notícies

Educació i sindicats avancen en la reducció de burocràcia i mantenen la negociació

Educació i els sindicats docents han acostat postures per a reduir la burocràcia i es tornaran a reunir per a abordar infraestructures educatives i ràtios en ple calendari de mobilitzacions.

Pérez Llorca considera que la vaga de docents ja no té sentit en plena negociació

Juanfran Pérez Llorca afirma que la vaga del professorat valencià ha perdut sentit perquè la Generalitat manté la negociació oberta i mostra voluntat d'acord.

Pérez Llorca defén que els pròxims pressupostos faran justícia fiscal a la societat valenciana

Juanfran Pérez Llorca anuncia que els pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran una rebaixa fiscal i millores salarials per a docents, que, sosté, iniciaran una etapa de major justícia fiscal en la Comunitat.

Paco Roca denuncia el plagi d’un cartell seu i alerta de l’ús indegut de la IA

Paco Roca denuncia el plagi del cartell de la 60 Fira del Llibre de València en un anunci de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega i advertix del risc d'usar IA vulnerant drets d'autor.

Educació i sindicats xoquen per les ràtios i la Conselleria prepara una nova proposta

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents mantenen el seu desacord sobre la reducció de ràtios i l'administració es compromet a presentar una nova proposta mentres continua la vaga indefinida.

La regidora de Vox a València Cecilia Herrero serà jutjada per un delicte d’odi

L'Audiència de València manté el processament de la regidora de Vox Cecilia Herrero per un presumpte delicte d'odi per missatges reiterats contra migrants, col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat.

Educació precisa que la revisió salarial pactada amb ANPE i CSIF cobrirà els 200 euros fins a 2028

Educació aclarix en la taula sectorial que l'actualització conforme a l'IPC afectarà el total dels 200 euros de pujada del complement específic pactats amb ANPE i CSIF fins a 2028, i no sols a l'últim tram de 50 euros.

Dos nous crebalossos reforcen la reintroducció en la Tinença de Benifassà

Dos nous exemplars de crebalossos s'incorporen al projecte de reintroducció en la Tinença de Benifassà, que busca consolidar una població estable d'esta au en perill d'extinció.