Fabiola Martínez, contra Rocío Carrasco: «Hi ha coses que…»

 

Fabiola Martínez, exdona de Bertín Osborne, ha opinat sobre el tema del moment, que no és altre que la sèrie-documental de Rocío Carrasco, on la filla de ‘la més gran’ relata la seua vida en diversos episodis després de 25 anys guardant silenci, tot de l’infern viscut en molts aspectes relacionats amb Antonio David Flores i la difícil relació amb els fills. Fabiola s’ha mostrat prudent per opinar sobre això en tot moment, perquè «no conec la història i no he vist el documental», i a més, considera que «sense conéixer els detalls com a mare em resulta difícil entendre-ho».

«Este dany és el que cal arreglar, esta llavor és la que cal rascar»

«Cal estar a la pell, quan se sembra una llavor, utilitzaré metàfores que es poden interpretar d’altres maneres, però intentaré ser clara. Quan se sembra una llavor i això va creixent a poc a poc, això hi és, tant és que et converteixis en mare, que siguis àvia o que siguis qui siguis. Aquest mal hi és a dins, aquest dany és el que cal arreglar, aquesta llavor és la que cal rascar», ha declarat la veneçolana als companys de premsa de l’agència ‘Europa Press‘.

L’exdona de Bertín Osborne posa sobre la taula que potser Rocío Carrasco no va tindre la confiança necessària en ella mateixa perquè esta ‘llavor del mal’ de la qual parla no anara a més, afectant els seus fills de per vida: «Quan tu vius experiències que et minen la teua autoestima, la teua seguretat… En este cas la personalitat, ha estat la porta que ha donat l’entrada a esta llavor, si potser ella haguera tingut esta confiança en si mateixa, esta llavor no s’hauria sembrat. Ara parle més clar. La societat durant molts anys ha estat molt masclista, jo no soc feminista ni ‘feminazi’, soc dona que abans de res és persona com tu amb els mateixos drets».

«Els dos tenen responsabilitat, només que no es van fer les coses bé des del principi»

Sempre molt sincera amb els mitjans de comunicació, la model veneçolana pensa que la culpa del problema familiar no és únicament d’Antonio David: «Els dos tenen responsabilitat, només que no es van fer les coses bé des del principi. Ni tot és tan blanc ni tan negre. A mi quan em diuen per què en el divorci estàs tan bé, perquè jo vaig assumir la meua responsabilitat en esta situació i vaig acceptar-ho».

Fabiola es posa d’exemple després de ser preguntada pel divorci traumàtic de Rocío Carrasco: «Si d’alguna cosa jo no estava d’acord amb esta relació que ens va portar a trencar-la, ho vaig decidir jo. Ningú em va posar una pistola al cap, no em van amarrar, no em van menjar la moral, jo vaig prendre la decisió de seguir alimentant pel bé que fos, la meua decisió. Igual que decidisc aguantar i seguir, decidesc no fer-ho, això és el que li ha faltat, esta seguretat de prendre les decisions a temps i de fer les coses quan s’havien d’haver fet. Si tot el que ella explica és així, per què no es va fer en origen, per què no va lluitar pels seus fills, per què no va defensar d’allò que li estava matant».

Fabiola Martínez no entén per què va renunciar Rocío Carrasco als seus fills

Sobre els suposats maltractaments del tipo psicològic que denuncia Rocío Carrasco a la docu-sèrie, Fabiola considera que «hi ha coses que tu parles amb una persona que ha patit maltractament psicològic i per a persones que mai han estat en esta situació hi ha coses que és difícil d’entendre, potser cal posar-nos més en esta pell».

Finalment, Fabiola opina sobre que Rocío renuncie als seus fills: «Com a mare crec que hi ha un bé més gran encara que et mou, jo tinc fòbia a la profunditat, a l’aigua i quan em tocava banyar als meus fills al mar no tenia por, per a mi l’important és que no s’ofegassen ells. Quan em diuen que renuncia als seus fills perquè altres li deien, em costa». Així, amb estes paraules, es reafirma Fabiola en la seua forma de veure este assumpte tan complicat d’analitzar.

Últimes notícies

La Cova de les Dones opta als Premis +Historia de National Geographic

El santuari romà de la Cova de les Dones, a Millares, ha sigut nominat als Premis +Historia de National Geographic com a Millor Hallatge Històric Nacional i es pot votar fins al 12 d’octubre.

València encadena una de les jornades més caloroses d’Espanya amb més de 37 graus

Les màximes han arribat hui als 37,2 graus a l’aeroport de València, entre les més altes d’Espanya, i als 36,7 graus a la capital.

El receptor argentí Mauro Zelayeta reforça el Léleman Conqueridor per a la Superlliga

El Léleman Conqueridor ha incorporat el receptor argentí Mauro Zelayeta per a la temporada 2026-2027, després de proclamar-se campió de la Divisió d'Honor d'Argentina amb Ciudad Vóley. El jugador, amb experiència prèvia en la Superlliga, fixa com a objectiu arribar almenys a les semifinals de la lliga i de la Copa del Rei.

Oriol Rey compleix 100 partits amb el Llevant en El Sadar

El migcampista Oriol Rey ha complit els 100 partits oficials amb el Llevant en l’empat sense gols davant Osasuna en El Sadar, consolidant-se com una peça habitual del centre del camp granota.

El central del València Justin de Haas patix un esquinç al turmell dret

Justin de Haas, central neerlandés del València CF, ha patit un esquinç al turmell dret en el partit de Lliga a Mestalla contra el Celta i estarà de baixa mentre seguix tractament mèdic i rehabilitació.

El BBVA Open Internacional de València reunirà un top-5 mundial i nou espanyoles al quadre principal

La cinquena edició del BBVA Open Internacional de València, torneig WTA 125 en terra batuda del 13 al 20 de setembre, comptarà amb un top-5 de nivell internacional i nou jugadores espanyoles al quadre principal.

Torrent destinarà quasi 13 milions a reforçar 80 camins davant noves inundacions

L’Ajuntament de Torrent invertirà 12,8 milions d’euros en reparar i reforçar 80 camins afectats per la dana d’octubre de 2024, amb actuacions especials en sis vados i punts de pas per reduir el risc d’inundacions futures.

La calor sostinguda baixa l’aigua embassada al Segura i al Xúquer a poc més del 55%

La reserva d’aigua al Segura ha baixat fins al 53,7 % i la del Xúquer al 55,3 %, en un context de calor sostinguda i d’un descens general de l’aigua embassada a Espanya fins al 64,9 % de la seua capacitat.