La Comunitat Valenciana ha sigut en 2023 la segona autonomia que menys diners ha destinat per alumne a l’ensenyament concertat, amb 3.463 euros per plaça, només per damunt de Madrid, on el gasto per estudiant ha sigut de 3.400 euros, i lluny de la mitjana espanyola, situada en 4.705 euros per alumne.
Segons el dotzé informe ‘Indicadores comentados sobre el estado del sistema educativo español’, elaborat per la Fundación Ramón Areces i la Fundación Europea Sociedad y Educación, el País Basc, Madrid i Navarra són les comunitats que més percentatge del seu gasto públic educatiu destinen a finançar la concertada.
En concret, el govern basc ha assignat el 26 % del gasto públic educatiu a esta xarxa de centres en 2024. Madrid ha derivat el 18 %, Navarra el 17 % i Balears, La Rioja i Catalunya es queden en el 16 %.
Menys pes de la concertada en la Comunitat Valenciana
En la Comunitat Valenciana, el pes de la concertada sobre el pressupost educatiu ha baixat en l’última dècada. El gasto públic destinat a concerts i subvencions a l’ensenyament privat representava quasi el 16 % (15,9) del gasto educatiu total en 2014. En 2024 ha descendit fins al 12,4 %, segons el mateix informe.
Als extrems oposats se situen Canàries, Extremadura i Castella-la Manxa, que només han finançat places concertades amb el 8 % del seu gasto públic en educació. Astúries ha invertit el 9,5 %, mentre que Andalusia i Galícia s’han quedat en el 10,6 %.
Si es mira el gasto real per plaça concertada, Madrid és la comunitat que menys diners aporta, amb 3.400 euros per alumne el 2023. A continuació apareixen la Comunitat Valenciana, amb 3.463 euros, i Galícia, amb 3.481 euros per estudiant.
La mitjana espanyola de gasto públic en concerts educatius és de 4.705 euros per alumne. En els centres públics, la inversió s’eleva fins als 7.943 euros per estudiant.
Més gasto de les famílies en Madrid i en la Comunitat Valenciana
L’informe també analitza el que gasten directament les famílies. En el curs 2023-2024, el gasto mitjà per estudiant dels llars en la Comunitat Valenciana ha sigut de 2.084 euros anuals.
Per nivells educatius, les famílies valencianes han gastat 2.106 euros per alumne en Educació Infantil, 1.978 euros en Educació Primària, 1.708 euros en Educació Secundària i 3.452 euros en Educació Superior.
L’analista sènior del centre d’estudis de Funcas, Juan Carlos Rodríguez, indica en un article inclòs en l’informe que les famílies de la concertada, sobretot en Madrid i en la Comunitat Valenciana, han d’assumir gastos addicionals per a compensar un ‘dèficit de finançament públic’ per alumne.
Este diagnòstic encaixa amb les dades generals de gasto dels llars en educació. Segons l’INE, la despesa mitjana de les famílies en el curs 2023-2024 ha sigut de 1.668 euros per estudiant, concentrats sobretot en Educació Superior, amb 2.935 euros per alumne, i en Educació Infantil, amb 1.390 euros.
Les diferències territorials són clares. El gasto màxim per estudiant dels llars s’ha registrat en Madrid, amb 2.676 euros, mentres que el mínim s’ha donat en Extremadura, amb 737 euros anuals.
Evolució del finançament de la xarxa concertada
L’informe repassa també l’evolució de la concertada en el conjunt del sistema educatiu. Segons l’últim document ‘Datos y cifras del curso escolar 2026-2027’ del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, el 66,8 % de l’alumnat està matriculat en centres públics.
A més, el 24,5 % dels estudiants acudix a centres privats concertats i el 8,7 % restants a centres privats sense concert. En total hi ha 19.436 centres públics i 9.326 centres concertats i privats.
El gasto públic destinat a concerts i subvencions ha representat l’11,5 % del gasto educatiu total en 2026. No obstant això, la trajectòria d’esta partida ha sigut desigual al llarg de les últimes dècades.
En 1992, el finançament públic de la concertada suposava el 9 % del gasto educatiu. Entre 2010 i 2014 va créixer fins a acostar-se al 12 %. Entre 2020 i 2023 s’ha reduït un punt, a causa de l’augment d’altres partides públiques vinculades a la pandèmia de la covid.
Entre 2004 i 2023, l’augment global del gasto destinat a la concertada ha sigut del 68,5 %. Durant la crisi de 2008, esta partida no va caure, a diferència dels retalls registrats en l’educació pública.
Segons l’analista de Funcas, en aquelles comunitats governades pel PP la xarxa concertada ha tingut una major finançament. Assenyala que, en els períodes analitzats, es van produir ‘alces considerables’ en autonomies com Madrid o Múrcia, governades pel PP, enfront del ‘empitjorament’ detectat en Andalusia, Canàries, Astúries i Extremadura, on va governar principalment el PSOE en gran part d’eixos anys.
