Nala, una gossa de la Unitat Canina dels bombers de l’Ajuntament d’Alacant, ha viatjat fins a Veneçuela per ajudar en la búsqueda de supervivents a la zona zero del doble terratrémol. Ho fa al costat del seu guia, el bomber Rafa Arnau, i d’un equip de búsqueda i rescat de la associació de voluntaris GEA.
Les unitats canines desplegades a Veneçuela avancen entre els enderrocs guiades pel seu olfacte, capaç de detectar vida on els equips humans no poden accedir a soles. Segons expliquen els responsables, estos animals treballen amb una dedicació absoluta, cosa que dona serenitat i precisió enmig del caos i els convertix en un suport essencial per localitzar supervivents.
Entre estes unitats està Nala, un encreuament de pitbull de 6 anys. Està entrenada per rastrejar persones tant en grans àrees com en estructures col·lapsades. Actualment opera en la zona de La Guaira i els voltants, una de les àrees més afectades pel doble sisme.
Quasi 40 hores de viatge fins a la zona zero
La gossa ha viatjat durant quasi 40 hores fins a l’epicentre del doble terratrémol. Ho ha fet amb un equip de set voluntaris del col·lectiu GEA, especialitzat en búsqueda i rescat. El grup el formen dos bombers de l’Ajuntament d’Alacant, Rafa Arnau i Javi Rodes; un bomber d’Almería, José Romero; una infermera de Granada, Míriam; un tècnic en hidràulica d’Aguas de Alicante, David; i dos especialistes en Protecció Civil i Emergències, Elena i Angelina Molina, presidenta de l’organització.
Arnau, bomber de l’Ajuntament d’Alacant i guia de Nala, ha explicat que la gossa ha sigut preparada durant cinc anys. Este és el primer terratrémol en què participa com a unitat canina, però ja té experiència en la localització de persones desaparegudes en altres dispositius.
Segons ha detallat, ‘les unitats canines dels bombers aprenen a treballar mitjançant el joc i el reforç positiu. A ella la vaig ensenyar a buscar persones amb la seua pilota favorita i disfruta fent-ho’. També ha indicat que porten vibràfons, dispositius que capten sons i augmenten les possibilitats d’escoltar veus entre els enderrocs.
En este sentit, ha remarcat una màxima que guia el seu treball: ‘Encara que utilitzem vibràfons, si la gossa no bota, no hi ha vida’. Amb esta expressió, Arnau resumix la importància de l’avís que dona l’animal quan detecta presència humana.
Adaptació al terreny i canvi de fase en l’operatiu
Després del llarg desplaçament fins a Veneçuela, Arnau ha reconegut que ‘després de quasi 40 hores de viatge i desplaçaments fins arribar a Veneçuela, vaig notar la gossa molt cansada’. Per això, ha contat que va haver d’activar-la el primer dia de faena: ‘Vaig amagar una persona de l’equip perquè la buscara i comprenguera a què havia vingut. Després ja estava molt més animada i activa’.
L’equip ha arribat al país este passat diumenge per problemes burocràtics, la qual cosa ha retardat la seua incorporació als primers moments d’emergència. Tot i això, els primers dies sobre el terreny sí que s’han centrat en la búsqueda de supervivents entre les runes del que ha deixat el doble terratrémol.
Ara, segons explica Arnau, les possibilitats de trobar persones amb vida són mínimes, per la qual cosa el dispositiu ha anat canviant d’objectius. Actualment se centren a avaluar danys i necessitats en les zones afectades i a participar en diferents tasques d’ajuda humanitària.
GEA, tres dècades en rescats i ajuda humanitària
L’equip multidisciplinari de GEA col·labora tant en la localització de persones com en la distribució de material sanitari i de primera necessitat. La presidenta de l’associació, Angelina Molina, ha indicat que acumulen més de 30 anys de trajectòria en ajuda humanitària en catàstrofes.
Segons ha detallat, han actuat en països com Turquia, Itàlia, Indonèsia, Guatemala o Nepal. A més, també han participat en emergències a Espanya i han col·laborat, per exemple, en la DANA de València. Esta experiència prèvia facilita l’organització dels equips i la coordinació amb altres serveis.
En el cas concret de Veneçuela, Molina ha explicat que treballen coordinats amb equips locals, organismes internacionals i la Unitat Militar d’Emergencias (UME). Este treball conjunt permet optimitzar els recursos disponibles i arribar a més població afectada.
‘Com a segona fase, també atenem persones afectades i repartim aigua perquè les canalitzacions estan danyades’, ha recalcat Molina. A més, ha avançat que ja gestionen la provisió de ‘cases contenidor’ per a persones refugiades, com ja van fer en el terratrémol de Turquia, així com la construcció de col·legis en els punts més devastats.
Per la seua banda, Míriam, infermera de Granada, ha manifestat que des de l’ONG han arreplegat medicació i material sanitari. Tot este material es distribuïx segons les peticions dels metges destinats a les zones més destrossades, per atendre des de ferits fins a malalts crònics que s’han quedat sense accés als seus tractaments habituals.
