Deu conductors van morir en les carreteres de la Comunitat Valenciana durant el mes d’abril, sis més que en el mateix període de 2025. Este fort repunt situa a la regió com la comunitat autònoma amb major increment de sinistres mortals, segons les dades de la Direcció General de Trànsit (DGT).
En el conjunt d’Espanya es van registrar 77 morts en 74 sinistres mortals ocorreguts en carretera al llarg d’abril. La xifra global de víctimes mortals és la mateixa que la del mateix mes de l’any anterior, malgrat que el trànsit va ser més intens: es van produir 40,9 milions de desplaçaments de llarg recorregut, un 2,95% més que a l’abril de 2025. Este augment de moviments sense empitjorar el balanç total apunta a una lleugera millora general en la seguretat viària, encara que amb importants diferències per territoris.
Usuaris vulnerables i tipus de via
Per tipus d’usuari, van créixer les defuncions de ciclistes, amb sis morts més que a l’abril de l’any anterior. En paral·lel, van descendir les víctimes mortals entre els vianants, amb dos menys, i entre els motoristes, amb tres menys. Així i tot, el conjunt de morts considerats usuaris vulnerables –vianants, ciclistes i motoristes– es va mantindre estable, la qual cosa reflectix que el risc per a estos col·lectius continua sent molt elevat.
Les carreteres convencionals es van confirmar com els trams més perillosos. En este tipus de vies van perdre la vida 60 persones, la mateixa xifra que un any abans, la qual cosa suposa el 78% de totes les víctimes mortals del mes. Els altres 17 morts es van registrar en autopistes i autovies, on, malgrat comptar amb millors condicions de seguretat, la velocitat més alta i unes certes maniobres de risc poden acabar tenint conseqüències letals.
Quant a la tipologia dels sinistres, es van reduir les morts per eixides de via, amb 24 morts, set menys que a l’abril de l’any anterior. En canvi, van augmentar de manera notable les col·lisions frontals, per abast posterior i múltiples, que van deixar 28 morts, nou més que un any abans. Este canvi en el patró d’accidents suggerix un major pes de factors com les distraccions, la falta de distància de seguretat o els avançaments indeguts, encara que l’informe es limita a descriure el tipus d’impacte.
L’ús dels sistemes de seguretat va tornar a ser determinant. Nou de les persones mortes no portaven posat el dispositiu de protecció obligatori en el moment del sinistre: sis conductors de turisme viatjaven sense cinturó de seguretat i dos ciclistes i un motorista circulaven sense casc. L’absència d’estos elements augmenta de manera directa la gravetat de les lesions en cas d’impacte, per la qual cosa la seua falta d’ús continua sent una de les principals preocupacions en seguretat viària.
Dies amb més i menys sinistres
El diumenge 26 va ser el dia més tràgic del mes, amb sis morts en carretera. Es tracta d’una jornada de cap de setmana, en la qual solen concentrar-se molts desplaçaments d’oci i retorns de curt recorregut, la qual cosa incrementa el volum de trànsit en poc temps i pot elevar el risc d’accidents. En el costat oposat, el dissabte 25 es va tancar sense víctimes mortals, un fet poc habitual en un mes amb gran mobilitat.
Per comunitats autònomes, Andalusia va ser la regió amb major número absolut de morts a l’abril, amb 18 víctimes mortals. La Comunitat Valenciana, per part seua, va destacar pel seu empitjorament: va registrar 10 morts en carretera, sis més que en el mateix mes de 2025, la qual cosa la convertix en la comunitat amb el major increment de sinistres mortals respecte a l’any anterior.
Pel que fa a l’operació especial del pont de l’1 de maig, entre les 15 hores del dimecres 30 d’abril i la mitjanit del diumenge 3 de maig van morir 9 persones en vies interurbanes en 8 sinistres mortals. D’elles, 6 eren usuaris vulnerables: 2 vianants i 4 motoristes. Esta dada reflectix que, en períodes festius i de viatges curts o d’oci, els col·lectius més exposats tornen a concentrar gran part de les conseqüències més greus.
Set de les víctimes mortals del pont es van registrar en accidents ocorreguts en carreteres convencionals i 2 en vies d’alta capacitat. En total, es van comptabilitzar 2 col·lisions, 3 eixides de via i 2 atropellaments, la qual cosa mostra una combinació de causes en la qual influïxen tant la pèrdua de control del vehicle com els impactes directes entre usuaris de la via.
Els sinistres mortals del pont es van produir en diferents localitats repartides pel territori: Ayna (Albacete), Elx i Orihuela (Alacant), El Brull (Barcelona), Barbate (Cadis), El Pedernoso (Conca), Bell-Joc d’Urgell (Lleida) i Mijas (Màlaga). Esta dispersió geogràfica evidència que el risc de patir un accident greu es manté en tota mena d’entorns i províncies quan la intensitat del trànsit augmenta.
En el que va d’any, les carreteres espanyoles han registrat 278 morts, 65 menys que en el mateix període de l’any passat. Esta reducció global indica una evolució una mica més favorable de la sinistralitat viària, encara que la forta pujada de morts en la Comunitat Valenciana mostra que la millora no és homogènia i que continua sent necessari reforçar les mesures de prevenció i el respecte a les normes de circulació.
