La gestió pels efectes de la dana a l’Albufera es perllongarà durant ‘2025 i més enllà’

VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)

La gestió dels efectes de la dana sobre el llac de l’Albufera de València i la resta del parc natural del que forma part «es perllongarà durant tot l’any en curs, 2025, i més enllà», segons ha indicat este dilluns el sotsdirector general d’Espais Naturals de la Conselleria de Medi ambient, Carlos Borrás, en la segona sessió de la comissió de l’ajuntament d’esta ciutat per a la recuperació de les zones afectades per este temporal en el seu terme municipal.

Borrás ha realitzat durant la seua compareixença una anàlisi de l’impacte territorial i ambiental de la dana en el parc natural de l’Albufera i ha parlat de les mesures adoptades des de l’endemà al citat fenomen meteorològic, el 30 d’octubre passat fins hui.

Així, ha precisat que des del 10 novembre, quan van començar els treballs d’eliminació de residus, s’han eliminat 1.552 metres cúbics de les lleres de les sèquies que van al llac, tant manual com mecànicament, «sempre en col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat perquè en les zones de desborde se buscaven restes humanes». «Ha sigut un treball lent i quasi quirúrgic, però ara mateix totes les lleres de sèquies estan lliures de residus», ha assegurat.

Igualment, ha destacat «el treball i la col·laboració» amb «ONGs i entitats ecologistes en les labors de neteja» i ha exposat que una de les tasques que ha requerit major esforç ha sigut el seguiment de la qualitat de les aigües. Ha recordat que en sol sis hores, el nivell del llac va pujar un metre i ha parlat en este punt de la importància de la col·laboració amb la Junta de Desguàs i la Regidoria del Cicle Integral de l’Aigua.

El responsable autonòmic ha afirmat que en l’actualitat ja s’ha procedit a separar els residus perillosos dels voluminosos, que s’han emmagatzemat en espais separats i tancats i que s’estan gestionant a través d’empreses autoritzades. Sobre la qualitat de l’aigua, ha afegit que des de meitat de desembre ja no s’han detectat nivells alts d’amoni –senyal d’aigües residuals no tractades– i ha precisat que els resultats de contaminació fecal i de bacteris es concentren al barranc del Poyo.

Així mateix, ha comentat que al fet que «l’aigua del llac no estiga massa afectada» contribuïx la gestió feta en els seus nivells –a través de la Junta de Desguàs s’han anat baixant de manera progressiva (fins als 12 centímetres) segons les indicacions de la Guàrdia Civil per les labors de recerca de restes humanes».

«CONTÍNUA MOLT VIVA»

El representant de la Medi ambient ha comentat també que «no s’ha detectat mortaldat d’aus ni de peixos» i que «la gestió a través de bombament, no de mitjançant l’ús de les comportes, ha ajudat al fet que la contaminació no s’estenguera». No obstant això, ha subratllat que «la gestió de l’emergència no ha acabat» i que «continua molt viva».

Referent a això, ha apuntat que la conselleria i el CESIC treballen conjuntament i continuaran fent-ho al llarg de l’any en la presa i anàlisi de mostres per a anar monitoritzant l’estat en el qual està el llac i també zones on va arribar la contaminació.

Carlos Borrás ha proposat millores davant de crisis futures i ha citat així la millora de les xarxes de clavegueram, la xarxa separativa de les aigües i el monitoratge de la seua qualitat per a un seguiment en continu, junt amb la recuperació dels hàbitats de vegetació de les motas –en el llac-, i una acció de neteja i adequació del barranc del Poyo.

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.