Diversos dels investigats eren exalcaldes del PP, com Alfonso Bataller (Castelló) i Ana Bringe (Dénia)
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
La Sala penal de l’Audiència Nacional ha confirmat el sobreseïment provisional de la peça 10 del ‘cas Púnica’, en la qual es va investigar la contractació de treballs de reputació ‘online’ de càrrecs del PP a les empreses EICO i Madiva de Alejandro de Pedro.
Avala així la decisió del jutge instructor Manuel García Castellón que a l’octubre del 2023 va arxivar la peça per a unes 40 persones, inclosos l’exalcalde de Castelló, Alfonso Bataller; la de Dénia, Ana María Kringe Sánchez; el de Coslada, Raúl López Vaquero; el de Valdemoro, José Carlos Boza Lechuga; i el de Majadahonda, Narciso de Foxá Alfaro, així com altres càrrecs públics.
El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 va arxivar també per al propi Alejandro de Pedro; l’exjefa de premsa d’Esperanza Aguirre, Isabel Gallego; l’exconseller de Presidència, Justícia i portaveu del Govern de la Comunitat de Madrid Salvador Victoria i per a l’empresari de la ‘Púnica’, David Marjaliza.
Ara, el tribunal resol en dues interlocutòries els recursos de la Fiscalia Anticorrupció, d’ADADE i de PSOE, i confirma el criteri del jutge, que no va apreciar l’existència d’un concert entre els investigats per a desenvolupar a través de la contractació pública una trama defraudatòria pels delictes investigats de falsedat en document mercantil, malversació, prevaricació, tràfic d’influències i suborn, entre altres.
La Sala apunta que, del cabal indiciari aportat, «es fa difícil en les circumstàncies actuals viabilizar la prossecució del procediment a les finalitats de la formalització de la pretensió penal del costat de les acusacions personades, tant per l’esmentada pràctica identitat fàctica entre els fets seguits en algunes de les peces separades que componen el procediment principal –entre les quals alguna ja ha abordat i analitzat en fase més avançada la controvèrsia que és objecte d’examen–, com per la limitada base indiciaria ressenyada en l’annex adjunt al recurs de reforma del Ministeri Fiscal».
Afig que procedia «una major profusió expositiva i sistemàtica de la sèrie de correus electrònics, converses a través de Whatsapp, factures, informes policials i d’experts, que no són acollits pel magistrat instructor, que ha motivat suficientment la seua resolució, per la qual cosa cap conculcació ha comès en el dret a la tutela judicial efectiva, amb proscripció de qualsevol gènere d’indefensió, a la part recurrent».
LA INTERLOCUTÒRIA DEL JUTGE
En la interlocutòria d’arxiu del jutge, arreplegat per Europa Press, el magistrat explicava que «la precarietat dels indicis acumulats una vegada conclosa la instrucció», i sentits els investigats, no permetien apreciar «l’existència d’un concert per a desenvolupar a través de la contractació pública una trama defraudatòria».
En 37 folis, el jutge arreplegava la doctrina del Tribunal Suprem en uns fets semblants relatius a l’exalcaldesa de Cartagena i la recent sentència de la Secció Primera de la Sala penal que va abordar també la contractació de serveis de reputació ‘online’ per part de càrrecs públics.
