MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El que fóra ministre d’Economia del Govern d’Aznar i president del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato, ha sigut condemnat per l’Audiència Provincial de Madrid a una pena de 4 anys i 9 mesos de presó per tres delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars en el marc de la causa sobre el presumpte increment il·lícit del seu patrimoni.
El tribunal de la Secció número 7 d’esta audiència, en una sentència de més d’1.100 pàgines de la qual ha sigut ponent la pròpia presidenta Ángela Acevedo, aprecia dilacions indegudes pel temps que ha durat la causa.
El propi Rato s’ha acostat a la seu de l’Audiència Provincial de Madrid a arreplegar la seua sentència, atès que la notificació era personal i no se li pot substituir. A l’arribada, després de ser preguntat què espera d’esta resolució ha respost als periodistes «que ho passen vostès bé».
Cal recordar que en el seu escrit d’acusació, la fiscal anticorrupció Elena Lorente del cas interessava més de 70 anys de presó per a Estona per haver defraudat al fisc presumptament 8,5 milions d’euros. Indicava que l’exministre hauria mantingut des del 1999 un patrimoni ocult a la Hisenda Pública a través de diverses societats amb les quals hauria realitzat contínues activitats d’inversió financera mitjançant comptes bancaris a Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i Regne Unit, entre altres llocs.
L’anàlisi de la documentació intervinguda, assenyalava la Fiscalia, va permetre identificar increments patrimonials no justificats entre 2005 i 2015 per un import total de 15,6 milions d’euros, a més de rendiments de cabdal mobiliari en l’exterior tampoc declarats a Hisenda. A la llum de tal documentació, i segons l’informe de 7 de juliol del 2020 efectuat per la Unitat de l’AEAT adscrita a la Fiscalia Anticorrupció, van concloure que van resultar quotes defraudades per import de 7,4 milions d’euros.
La Fiscalia recordava a més que Rato es va acollir al novembre del 2012 a l’amnistia fiscal i apuntava que va ometre qualsevol referència a diverses societats que posseïa declarant així un patrimoni en l’exterior de 115.333,50 euros i pagant a la Hisenda espanyola 11.533,35 .
Anticorrupció indicava sobre este tema que Rato, «lluny d’haver regularitzat ni administrativa ni, menys encara, penalment –la seua fortuna– va utilitzar en realitat la declaració tributària especial (DTE) com un vehicle de blanquejament o neteja de les il·lícites quotes defraudades que arrossegava des de feia anys pel seu patrimoni exterior».
Cal recordar que en este juí s’ha ventilat per a Rato la causa íntegrament, atès que el 2019 l’Audiència Provincial va decidir anul·lar el processament relatiu a la peça en la qual s’investigava el presumpte cobrament de 835.000 euros en comissions per part del que fóra president del Fons Monetari Internacional i president de Caja Madrid per contractar la publicitat de Bankia per la seua eixida a Borsa amb dos agències concretes. Per este assumpte, la Fiscalia sol·licitava quatre anys de presó.
L’Audiència va ordenar al titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Madrid que acumulara totes les peces que conformen el conegut ‘case Estona’ per a convertir-ho en un únic procés. Els magistrats van explicar en la seua interlocutòria que d’esta manera s’evitarien «pronunciaments contradictoris» que pogueren donar-se si es jutjaven per separat la desena de peces que havia obertes per a esclarir l’origen del patrimoni de Rato.
LES ALTRES CAUSES DE RATO
Ja al setembre del 2020 el que fora vicepresident de José María Aznar va conèixer la sentència de l’Audiència Nacional que li absolia per l’eixida a Borsa el 2011 de Bankia, entitat que dirigia en estes dates.
Prèviament a conèixer esta absolució, ja va ser condemnat per l’Audiència Nacional a quatre anys i mig pel cas de les targetes ‘black’ de l’extinta Caja Madrid, una sentència que va ser confirmada a l’octubre del 2018 pel Tribunal Suprem i que li va obligar a entrar en la presó madrilenya de Soto del Real.
