Mallorca i València van firmar un empat insuficient a Son Moix (1-1) en un partit marcat per la tensió per la permanència i per la falta d’encert dels locals, que es van avançar amb un gol de Samu Costa però van veure com Sadiq igualava en la segona arribada clara del conjunt valencianista.
El xoc va arrancar amb un ambient de gran cita en les graderies, una de les millors entrades del curs, però eixe impuls no es va traslladar immediatament a la gespa. El primer temps va ser pla, amb poques arribades i molt respecte entre dos equips conscients del que es jugaven. El Mallorca va tindre la pilota i va buscar progressar per dins, mentres el València es va sostindre ordenat, més pendent de tancar espais que d’assumir riscos en atac.
El conjunt visitant va patir prompte un colp important amb l’enèsima lesió de Thierry Correia, que va obligar a introduir a Renzo Saravia a penes passats els primers minuts. Malgrat eixe contratemps, els de Mestalla es van mantindre ferms arrere, encara que sense presència real en l’àrea rival, en un tram inicial en el qual pràcticament no va haver-hi ocasions clares per a cap.
En la primera mitat, només Sergi Darder es va atrevir a inquietar a Dimitrievski amb dos trets llunyans, més un avís que una amenaça real per al portera macedoni. El porter del València va marxar al descans molest després de veure una targeta groga per perdre temps en els servicis de porta, un gest que va reflectir la idea del seu equip de refredar el ritme i protegir l’empat des de molt prompte.
La segona part va canviar el guió. El Mallorca va fer un pas avant i va convertir el seu major domini de la pilota en metres d’avantatge. Res més reprendre’s el joc, va tornar a traure partit a l’estratègia, un recurs que ja li havia donat rèdits en les últimes trobades.
Gol de Samu Costa i reacció del València
En una altra acció a pilota parada, la tercera que els bermellones aprofiten en dos partits, Darder va executar un centre precís al cor de l’àrea. Una distracció de Tárrega en la marca va deixar completament només a Samu Costa, que va aparéixer des de darrere per a connectar una cabotada que va obrir el marcador i va deslligar l’eufòria a Son Moix.
A partir d’eixe 1-0, el partit es va inclinar cap a la porteria de Dimitrievski. El Mallorca, impulsat per l’avantatge i per un pla de joc més recognoscible, es va instal·lar en camp rival i va encadenar arribades. Els errors de la saga valencianista van multiplicar la sensació de perill, però el porter visitant va sostindre als seus amb diverses intervencions que van evitar que el dol quedara sentenciat.
Muriqi i Virgili van disposar d’ocasions clares per a ampliar la renda. Cada oportunitat malgastada va alimentar la sensació que el partit seguia obert malgrat l’aparent superioritat local. El València, que a penes havia xafat l’àrea de Leo Román, es va mantindre viu a força de Muriqi resistir i d’esperar el seu moment.
Amb els canvis, la trobada va guanyar ritme en les bandes. Rioja, que va entrar per a agitar el costat esquerre del València, es va convertir en un problema constant per a Mojica. En una de les seues primeres intervencions, va desbordar i va posar un centre curt cap al perfil dret. Javi Guerra va prolongar de cap a l’àrea xicoteta i Sadiq, ben col·locat, va rematar amb un potent testarazo per a empatar el dol en la segona aproximació perillosa dels visitants.
El punt del 1-1 va deixar tocat al Mallorca, que va veure com s’esfumava un avantatge treballat durant molts minuts. Així i tot, l’equip no va renunciar a l’atac. L’entrada de Javi Llabrés, que va tornar després de lesió, va aportar frescor en els minuts finals i va simbolitzar l’intent dels bermellones per buscar el triomf fins al tancament.
Els instants finals van mostrar la por de perdre que pesava sobre els dos bàndols. Tant Mallorca com València van tindre marge per a estrényer, però el temor a encaixar un gol davant un rival directe per la salvació va frenar les envestides. El xoc es va tancar amb un empat que deixa la sensació d’oportunitat desaprofitada en els dos vestuaris.
El punt no altera de manera decisiva la lluita per la permanència i resulta escàs per a les aspiracions dels dos, especialment per a un Mallorca que, per domini i ocasions, es va veure més prop d’una victòria que mai va arribar.
Fitxa del partit
RCD Mallorca va formar amb Leo Román; Maffeo, Valjent, Mascarell (David López, m.76), Mojica; Darder, Samu, Morlanes (Antonio Sánchez, m.76), Pablo Torre (Javi Llabrés, m.84); Asano (Virgili, m.56) i Muriqi.
València va alinear a Dimitrievski; Thierry (Saravia, m.10), Pepelu, Tárrega, Gayà; Diego López (Rioja, m.60), Ugrinic (Javi Guerra, m.60), Guido, Ramazani (Jesús Vázquez, m.95); Beltrán (Danjuma, m.60) i Sadiq.
Gols: 1-0, m.48, Samu Costa; 1-1, m.67, Sadiq.
El col·legiat César Soto va mostrar targeta groga als visitants Stole Dimitrievski (m.41) i Guido Rodríguez (m.52). La trobada, corresponent a la jornada 33 de LaLiga EA Sports, es va disputar en l’Estadi Mallorca Són Moix davant 20.103 espectadors.
Al final del partit, Martín Demichelis va subratllar la superioritat del seu equip durant bona part del xoc i va lamentar les ocasions fallades. El tècnic va explicar que el Mallorca va controlar a un rival directe que havia treballat per a tancar línies i que, encara que en el primer temps va passar poc, se sentien còmodes amb el control del joc.
Demichelis va incidir en la sensació d’haver perdonat la victòria, recordant oportunitats clares de Samu Costa, Jan, Javi Llabrés i altres companys. Així i tot, va valorar que l’equip continuara mirant a la porteria rival fins i tot amb el marcador a favor i va defendre que tancar-se arrere no garantix assegurar els tres punts.
L’entrenador mallorquinista també va ser preguntat per la gestió dels canvis i per l’absència d’alguns jugadors amb pes en la plantilla. Va explicar que no va percebre falta d’espurna en els seus futbolistes, però va assumir que sempre quedaran noms importants anara de les seues decisions. Malgrat no tancar amb ple de triomfs este tram de tres partits consecutius a casa, que es resol amb set punts de nou possibles, el tècnic es va mostrar satisfet amb la idea de joc i amb la identitat que l’equip comença a consolidar.
