El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha defensat al si de la Comissió de les comunitats autònomes, convocat pel Grup Popular al Senat este dijous, 19 d’octubre, un model de gestió valencianista integrat amb els castellanoparlants i ha acusat de somniacions i disbarats les tesis dels que defensen l’existència dels països catalans.
En una intervenció de 18 minuts, en què també ha advocat per la cooperació per promoure avenç socioeconòmic, i en què ha estat interromput en diverses ocasions amb aplaudiments, el cap del Consell ha carregat pel Botànic per implantar un model d’exclusió social a compte del valencianisme i al president català per alimentar teories pancatalanistes.
El seu discurs a la Cambra Alta ha començat apuntant la fita històrica de la firma del transvasament Xúquer-Vinalopó fa 48 hores com a exemple de consens interinstitucional i també civil. “Este acord confirma la viabilitat dels transvasaments entre conques hidrogràfiques”, ha afegit en una picada d’ullet al transvasament Tajo-Segura en procés de gradual reducció.
L’eix vertebrador de l’exposició s’ha centrat en polítiques d’“unitat, el respecte de la llei i les institucions” davant d’una possible amnistia i el rebuig a unes dinàmiques institucionals basades en l’egoisme territorial en el marc de les negociacions de conformació de governs. «Els xantatges no acaben mai si el xantatge no es planta», ha manifestat dirigint-se al president del Govern Pedro Sánchez.
El cap del Consell considera l’amnistia un “atac inaudit” a l’Estat de les Autonomies i a la pluralitat territorial i ha reafirmat que la Comunitat Valenciana, des de la diversitat oferida al projecte comú, estarà sempre del costat del consens i serà una barrera contra la desigualtat.
La llengua ‘es diu valencià i no d’una altra manera’
Mazón ha defensat que la llengua de la Comunitat Valenciana “es diu valencià i no es diu altrament”, unes afirmacions abocades en el marc d’un candent debat sobre la regulació dels usos. I ha tingut paraules de reprovació per als anteriors mandats del Botànic “que van decidir abandonar aquell camí de l’acord que va permetre reformar el nostre Estatut”, pel qual ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. “Va governar per a uns quants” i va instal·lar “un model d’exclusió que va limitar la llibertat i va fixar patrons, cànons a què cenyir-se. Tot este procés ja ho hem viscut”, ha sentenciat.
El Botànic, ‘delegat valencià del procés’, avançada dels països catalans
En el seu discurs ha pujat un esglaó més, descrivint l’escenari gestat per l’anterior tripartit en el poder durant les dos últimes legislatures. “En aquell escenari, l’interès públic va deixar pas a la doctrina. La doctrina va obrer el camí al pitjor sectarisme. El sectarisme va alimentar la idea que existien valencians bons i valencians dolents i que els dolents podien rebre redimir-se només si seguien indicacions precises, sobre què pensar com actuar o en quin idioma havien de parlar”.
Així ha criticat les reformes legislatives autonòmiques en matèria d’educació, “que obligaven a estudiar un mínim d’un 25% de les hores lectives en valencià a alumnes que vivien en zones reconegudes per llei com a castellanoparlants. Alumnes de les comarques de la Vega Baixa l’Alt Palància, Utiel-Requena o Ademús als quals se’ls va imposar assignatures impartides en un idioma que no coneixien”. Segons el cap del Consell estes eren entesos com a ciutadans de segona i resultaven a manca d’igualtat d’oportunitats.
Nomenar país català a Guardamar és un ‘insult’
Seguint el fil discursiu, ha qualificat l’anterior Govern com a “delegats valencians del Procés» en avançada en el somni dels països catalans. I ha tingut paraules pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. “Si el resum tota la intervenció del president de Catalunya és venir ací este matí a parlar del municipi on desemboca el riu Segura de la província d’Alacant que es diu Guardamar i tot el resum és venir i dir que Guardamar és Catalunya no només és un somieig, és un disbarat i és un insult”.
Recuperar la llibertat per als valencians i perseguir el consens com a fórmula d’avanç
Respecte a la gestió política i administrativa de la identitat valenciana, Mazón ha asseverat que el nou Consell triarà sempre la igualtat i pluralisme d’una ciutadania que considera diversa. «Creiem en aquesta forma de convivència basada en l’equilibri, la igualtat i la llibertat i l’estem recuperant per a tots els valencians perquè així ho van exigir els urnes«.
A la intervenció ha exposat també reivindicacions autonòmiques com el dèficit de finançament de la Comunitat Valenciana “que no es resoldrà si no es reforma el conjunt del sistema de manera adequada i proporcional, però sobretot sense excepcions ni privilegis”. També la despesa sanitària extra que suporten els municipis turístics per la població flotant o la finalització del Corredor Mediterrani i l’ampliació del Port de València.
Ha defensat el futur per a totes les comunitats autònomes sense que “depenga de la discrecionalitat de qui governe”. I la crítica a Pedro Sánchez explícita quan ha cridat a no conformar-se “amb les engrunes del banquet que va rebre qui ha posat preu als seus vots per satisfer la vanitat d’una persona”. A això ha afegit que ha deixat palés tant la compareixença del seu homòleg català, moments previs a la seua, com l’absència en esta comissió dels presidents autònoms socialistes.
