El medicament que l’OMS recomana no usar per al coronavirus: «No servix»

 

L’OMS ha comunicat una nova actualització mèdica per a tots els professionals sanitaris en referència a la lluita contra la Covid-19, que consistiria en desaconsellar el fàrmac remdesivir en els tractaments de malalts de coronavirus, perquè afirmen que no hi ha evidència científica de la seua eficàcia.

 

Segons afirmen els experts de l’organització europea: «Els assajos suggerixen que el remdesivir no presenta un efecte significatiu en la reducció de la mortalitat, la ventilació mecànica, el termini de millora clínica ni en altres resultats importants per al pacient».

 

Uns resultats que sorprenen per ser el remdesivir un dels primers medicaments que va demostrar una certa eficàcia contra la Covid-19 reduint en alguns dies el temps de recuperació dels pacients hospitalitzats per coronavirus. A demés, va ser el primer en ser aprovat per l’Agència Europea del Medicament i per l’Administració d’Aliments i Medicaments Estatunidenc.

 

No obstant això, a principis de la pandèmia els resultats de l’assaig clínic ‘Solidarity’ ja apuntaven en esta direcció, en afirmar que este medicament no tenia cap eficàcia en pacients hospitalitzats per Covid-19. I és que la nova recomanació de l’OMS de no usar este medicament es basa en dades d’assajos internacionals en els que han participat més de 7.000 pacients hospitalitzats.

 

L’OMS desaconsella el seu ús

L’OMS ha matisat que encara que les proves no permeten descartar que el remdesivir tinga algun benefici, els danys importants que puga produir i el seu cost elevat i els recursos que implica, fan desaconsellable el seu ús. D’esta manera, esperen que futurs assajos puguen llançar més llum i més certesa sobre la seva efectivitat els pacients.

 

Mentrestant, l’OMS sí que recomana l’ús d’un altre medicament que hauria demostrat reduir la mortalitat per Covid-19 en pacients greus: la dexametasona corticoesteroide. Este medicament és més barat i té més disponibilitat, a demés que compta amb el suport de l’OMS.

 

La companyia Gilead, en desacord

Fins i tot amb les noves directrius de l’OMS, la companyia Gilead, que comercialitza el remdesivir, ha declarat no estar d’acord, reaccionant amb un comunicat: «Veklury (remdesivir) és una de les úniques opcions de tractament que oferix beneficis clínics als pacients hospitalitzats amb Covid-19, com ara una recuperació significativament més ràpida, el que permet alliberar recursos hospitalaris.

 

Les pautes de l’OMS ignoren la sòlida evidència que s’ha generat a través de múltiples estudis controlats, aleatoritzats i revisats per parells que donen suport en l’ús de Veklury com a tractament per a Covid-19, fins i tot quan el nombre de casos augmenta dràsticament a tot el món», han apuntat des de Gilead.

 

«Això fa un mal servici als metges que esperen que les directrius de l’OMS es basen en informació científica recolzada per dades. Veklury està ajudant a tractar a pacients en més de 50 països com a primer tractament autoritzat per a Covid-19», han expressat, apuntant a dubtes metodològics en els assajos.

 

En concret, alguns metges han assenyalat problemes metodològics en este estudi, perquè en ell no es distingix entre pacients greus i molt greus, i que tampoc tenen en compte el nombre de dies que els pacients han mostrat els símptomes.

 

Des d’inicis de la pandèmia este fàrmac va centrar l’atenció a convertir-se en un dels principals recursos per a tractar als malalts greus de Covid-19. La FDA ho va aprovar a principis de maig, que ja comptava amb el beneplàcit de l’Agència Europea del Medicament, convertint-se en el primer antiviral aprovat per al seu ús contra el coronavirus. A demés, va ser el tractament que es va administrar a Donald Trump quan el president americà va contraure el coronavirus.

Últimes notícies

Alacant recorrerà l’anul·lació parcial dels plecs del contracte d’autobusos urbans

L'Ajuntament d'Alacant anuncia que recorrerà davant el TSJCV la sentència que tomba part dels plecs del contracte d'autobusos urbans per considerar excessives les exigències de solvència.

El Govern reforça amb 64 milions la recuperació agrària després de la dana de 2024

El Consell de Ministres aprova una ampliacion de quasi 64 milions per a completar la reconstruccion de camins rurals, explotacions i regadios danyats per la dana de 2024, elevant la partida especifica a uns 257 milions i l'esforç total a mes de 400 milions.

BBVA Research preveu més creixement en la Comunitat Valenciana i atur al 10,4% en 2027

BBVA Research preveu que la Comunitat Valenciana mantinga un creixement econòmic per damunt de la mitjana espanyola fins a 2027 i reduïsca la seua taxa d'atur al 10,4% gràcies a la creació de 126.000 ocupacions.

València estrena un gran mural per a conscienciar sobre la fragilitat dels ecosistemes polars

L'Hemeroteca Municipal de València acull el mural 'The Heartbeat of the Ocean', una obra del duo Cachetejack impulsada per l’Oceanogràfic per a destacar la importància dels ecosistemes polars en l'equilibri del planeta.

L’oposició exigix a Educació una negociació real mentres el PP defén 29 reunions amb els docents

PSPV i Compromís reclamen a la Conselleria d'Educació una negociació real davant la vaga indefinida del professorat valencià, mentres el PP reivindica haver mantingut 29 reunions este curs i Vox subratlla la prioritat de garantir els exàmens de l'alumnat.

Campofrío arranca a Utiel la construcció de la seua nova fàbrica amb 134 milions d’inversió

Campofrío comença les obres d'una nova planta d'elaborats carnis a Utiel, amb 134 milions d'inversió, per a substituir a la destruïda per la dana a Torrent i mantindre més de 300 ocupacions.

Dos agents de la CHJ confirmen davant la jutgessa que no va haver-hi coordinació amb Emergències durant la dana

Dos treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declaren com a testimonis que durant la dana no van mantindre comunicació amb Emergències ni amb bombers forestals i detallen l'abast de les seues funcions.

El Govern impulsa una llei que limita la sanitat privada a supòsits excepcionals

El Consell de Ministres aprova la llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, que blinda la sanitat pública i reduïx la gestió privada a situacions estrictament justificades.