Defensen que van conèixer els fets «per Twitter» i que el cas de Castelló és l’únic del que tenen constància
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
Més Madrid ha acusat a l’exdiputada de Més Madrid Loreto Arenillas de «minimitzar» l’agressió de l’exportaveu de Sumar Íñigo Errejón i d’actuar «a esquena del partit».
«Ens assabentem per xarxes socials (…) L’endemà demanem explicacions a Loreto Arenillas i ens va informar que havia contactat per la seua compta amb la víctima», ha afirmat la portaveu de Més Madrid a l’Assemblea, Manuela Bergerot, davant de les preguntes dels periodistes en la roda de premsa convocada este dilluns per ella, la ministra de Sanitat, Mónica García, i la portaveu de la formació a l’Ajuntament, Rita Maestre.
Arenillas assenyalava en el seu comunicat de renúncia a la seua acta com a diputada, que Bergerot va considerar «no elevar als òrgans del partit» esta informació, assegurant que l’estaven usant com a «boc expiatori».
Bergerot entén que les explicacions que «van donar tant Loreto Arenillas com Errejón van ser insuficients», ha afirmat que van conèixer el cas per xarxes socials i ha demanat «perdó». «Mai ningú en cap moment en Més Madrid es coneixien les greus acusacions de maltractament, agressions i violència sexual», ha remarcat per la seua banda Mónica García.
EL CAS DE CASTELLÓ
Les tres coportavoces del partit han insistit al llarg de la roda de premsa que l'»únic cas d’esta índole» de la qual són conscients és el de Castelló el 2023, en el qual presumptament Loreto Arenillas «va intervenir» amb la víctima.
«Vam conèixer este episodi com tota la gent que té Twitter, en el moment en el qual es va publicar en Twitter i no abans», ha defensat Rita Maestre. Ha relatat com van tenir constància que Errejón «havia tocat el cul a una dona en un concert» i que una «excompanya del partit que estava allí present va intervenir ‘motu propi’ a esquena de l’organització, a esquena de l’executiva i a esquena del partit».
Maestre ha reconegut que les explicacions posteriors que Errejón i Arenillas van ser donant es veu «a la llum dels esdeveniments que van ser insuficients, van ser ambigües». «Assumim l’error de no haver anat més enllà en els nostres esbrinaments, a haver-hi donat per bona la seua versió», ha indicat.
Al fil, ha tornat a insistir que «desconeixien» la «grandària i la magnitud» del que envoltava a la persona perquè si «s’haguera sabut més» potser «s’haguera esbrinat més». «Haguérem haver pogut fer alguna cosa», ha postil·lat. Maestre ha assenyalat que en este moment no tenien «cap indici de cap cosa similar» i que van creure les explicacions.
